per Pep Famadas
M’agrada
M’agrada el Nadal perquè són dies de trobades amb la família i amb els amics, la gent està contenta i es felicita pel carrer tot desitjant unes bones festes. Fer cagar el tió, per alguns la missa del gall, el dinar de Nadal i Sant Esteve són reunions de molta calidesa. Aquesta celebració és ben bé la culminació de l’any, amb manifestacions afectuoses cap als que ens envolten i amb aspiracions ser millors persones.
Nadal, enceta una nova anyada de debò i, més que cap altra festa, ens dona força per començar una altra vegada. La celebració nadalenca és entranyable, al voltant de la taula o davant del tió la gatzara és mesurada. Aquest dia recordem amb enyor les persones que ja no hi són i, fins i tot, ens motiva pensar una miqueta en totes aquelles que pateixen arreu.
En canvi, per la festa de Cap d’Any procurem encobrir les misèries d’aquest món. Amb gresca esbojarrada, amb petons i abraçades intentem no parar esment de la realitat i brindem per un esdevenidor millor, quan tots sabem que serà pitjor… però tot això és un altre tema.
No m’agrada
No m’agrada el poblet de poliestirè que hi ha a l’aparcament del costat de l’ajuntament. Cal dir que els guarniments nadalencs no em fan gaire il·lusió, però aquests muntatges el trobo poca-solta, no s’ha reflexionat prou i amb això de guarnir el poble, es tira pel dret emprant allò més fàcil i més barat.
Volen representar un poblet suís més enllà de tots els tòpics, es fomenta una interpretació superficial de l’estètica. Les casetes amb les dues finestres simètriques i la porta a sota, al mig com si fossin els ulls i la boca d’una cara semblen dissenyades per un infant a qui, quan presenta un dibuix amb cases d’aquesta mena, se li ha de dir que surti al carrer, observi i descobrirà que no hi ha cap edifici així, i tampoc a Suïssa. Fins i tot, en el país alpí, essent com són tan primmirats amb la sostenibilitat, s’estirarien els cabells en veure que representem els seus pobles amb porexpan.
Posats a fer, si fem cas al poc fred que fa i la poca neu que hi ha, potser seria més adequat una representació de Nadal tropical, amb palmeres i platges paradisíaques, però deixem-ho córrer, ves que no em facin cas!
També caldria dir alguna cosa d’aquella mena de tirabuixó gegant sintètic que hi ha a l’entrada de l’ajuntament, tant costa posar-hi un arbre de viver? Però d’això ja en parlarem l’any que ve.
