per Josep Arenas Ponsa
La imatge de La Senyora Baladia, que m’oferia el quadre que Ramon Casas va plasmar, fa més d’un segle, i que es conserva amb tot el seu esplendor, va ser la més que agradable sorpresa que me’n vaig endur de la visita que vaig fer a l’exposició, dedicada a Mercè Rodoreda, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i que podeu visitar fins el 5 de maig. Contemplar, de ben a prop, aquest quadre, d’uns dos metres d’alçada, va ser un goig. La Senyora Baladia, llueix un elegant vestit blanc i és el símbol d’una dona que va marcar una època: la que va de la Renaixença al Noucentisme. Ella, La Senyora Baladia, és Teresa Mestre i Climent. No només va ser retratada per gran Ramon Casas, sinó que, com és sabut, va inspirar a Eugeni d’Ors el personatge de La Ben plantada. L’exposició del CCCB, Rodoreda, un bosc, recorre els grans temes de la novel·lista catalana del segle XX i posa en diàleg la seva obra literària amb obra plàstica i audiovisual d’artistes contemporanis. El quadre de Casas, en concret, il·lustra el fet que, a una de les obres més destacades de Rodoreda, com és Mirall trencat, el personatge de Teresa es caracteritza “per la passió, exuberància i espontaneïtat”. La nostra escriptora, sembla que s’inspira, per al personatge de Teresa, en Teresa Mestre, de qui es diu que “dialoga implícitament amb els ideals de feminitat del modernisme i del noucentisme, moviments que coincideixen cronològicament amb l’esplendor respectiu de les dues dones de la nissaga: Teresa i la seva filla”. Ve-te-la aquí doncs, en la imatge esplendorosa que Casas pintà d’amagatotis i de la que podem gaudir.
Argentona va dedicar-li un carrer, allà per on ella muntava a cavall quan eren prats i boscos, més amunt de can Baladia, però sembla que no va gosar a posar-li el seu nom i es va limitar a posar-li Passatge de la Ben Plantada. Fóra just posar Carrer de Teresa Mestre i Climent, senyora Baladia, La Ben plantada: passar del personatge de ficció al qual està dedicat el carrer, al de la persona real. Reconèixer aquesta dona amb el seu nom i cognoms em sembla imprescindible. Precisament, en aquestes dates als voltants del 8 de març, proliferaran, com cada any, els manifestos reivindicatius sobre els drets i la igualtat de la Dona, als quals gairebé tothom s’hi adherirà. Una altra cosa és que les declaracions es tradueixin en fets. Estaria bé que el Passatge de la Ben Plantada, en breu, es transformi en Carrer de Teresa Mestre i Climent, senyora Baladia, La Ben plantada.
Tant de bò tinguem aquesta sort! Què més voldria!
La proposta que fa en Josep Arenas, jo la comparteixo. Veurem si és possible.
Pep Arenas gràcies pel suggeriment!