per Xavier Peguera
El llibre que us recomano aquest Sant Jordi no és una novetat. La novel·la curta «Rosa de Lima» d’Àngel Guimerà va sortir publicada l’any 1917 en una col·lecció de novel·les curtes en llengua castellana. L’autor la va escriure en català, i va ser publicada en la nostra llengua l’any 1920 en la Col·lecció Novel·la d’Ara.
L’edició que n’ha fet l’Editorial Adesiara el novembre de 2024 ha estat a cura de Neus Oliveras Samitier que «ha tingut present també l’esborrany manuscrit (…) i hem inclòs el fragment que va ser suprimit (…)».
A més a més de l’interès bibliogràfic, Àngel Guimerà, tot i viure amb dolor la crema de convents durant la Setmana Tràgica «s’apropa al bàndol revolucionari i dels marginats i s’hi posa de costat».
Amb aquesta obra foragita l’amargor que va sentir el 1909 que havia començat amb la satisfacció de rebre un homenatge indiscutible i va acabar amb la tragèdia, veient el convent dels escolapis de Sant Antoni cremat, on havia estudiat, i les víctimes de l’exèrcit i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia.
Acompanyen la novel·la dos contes que van aparèixer a la revista Renaixensa, amb pseudònim, l’any 1889.