per Andreu Carretero Serra
Jo us recomano el llibre d’en Bernat Gasull Balaig, que porta per subtítol A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883) (Verdaguer Edicions, Col·lecció Eines 3. Barcelona 2025). És un llibre de més de set-centes pàgines, gruixut, però que en cap moment es fa pesat de llegir, sobretot si s’és amant de la muntanya, de la natura i de la bona literatura.
L’autor, Bernat Gasull, és un reconegut verdaguerista, muntanyenc, biòleg de formació i autor de diverses obres sobre el vessant excursionista de mossèn Cinto: Les ascensions de Verdaguer pel Pirineu, Maleïda (premi Jacint Verdaguer) i Tota la terra que el meu cor estima (en format còmic i amb dibuixos de Toni Térmens). Fruit del seu profund coneixement sobre l’activitat pirineista de Verdaguer, és el responsable del guió de dos documentals (Maleïda 1882 i Canigó 1883), encara visibles al portal de 3CAT. A més, és escriptor de ficció molt recomanable (Viatge a l’illa dels pingüins i L’Hotel de l’Univers).
El subtítol de Balaig és molt descriptiu: a l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer. Com es diu a la contracoberta, es responen moltes preguntes quant a la descoberta del Pirineu: quins cims va assolir, quan, com i, sobretot, per què. Recordem aquí que Verdaguer va ser el primer català a assolir l’Aneto (Maleïda, segons el nom popular antic). I, per cert, Balaig és el nom també popular i antic del Canigó per als nord-catalans.
Anar a l’encalç té molt de feina detectivesca i això és precisament el que ha fet Bernat Gasull amb un treball d’intensa recerca per escrits inèdits, llibretes de viatge i publicacions, a més de resseguir i trepitjar incomptables vegades tots els llocs per on va passar Verdaguer per tal de dibuixar amb precisió el periple pirinenc que forniria el material per escriure Canigó. Un viatge apassionant i apassionat per moments clau de la vida del poeta i especialment per molts indrets de Catalunya, del Nord i del Sud, i d’Occitània. Efectivament, la tasca de Gasull ha estat fruit d’un determini: no tenir-ne prou amb la sapiència i la instrucció del paper, sinó que calia recórrer directament els viaranys per treure’n l’entrellat, viure l’experiència que en si mateix ja és un doll de respostes.
Les passes de Verdaguer són una aventura muntanyenca del tot captivadora, i ensems amagada, tal volta poc coneguda, potser perquè les circumstàncies ho propiciaven. Per a trobar-la, per a destriar el gra de la palla, cal anar espigolant ça i lla: fer feina de xarcolador. I així és que m’he posat a gratar i a gratar, vejam què en sortia. Com algú ha comentat, el resultat és una una experiència lectora que podríem dir immersiva. És difícil tenir la muntanya, el poeta i el poema tan a prop. Una aproximació molt personal, autobiogràfica, erudita, però no pedant, sàvia però a la vegada planera, a una de les pedres angulars de la nostra literatura, Canigó, i a l’autor, Jacint Verdaguer, un homenot que si no existís l’hauríem d’inventar.