per Antoni Segarra
Fitxa tècnica:
Títol original: La grande illusion
Gènere: Drama bèl·lic
Any de producció: 1937
País: França
Durada: 114 minuts
Direcció: Jean Renoir
Guió: Jean Renoir i Charles Spaak
Música: Joseph Kosma
Fotografia: Christian Matras
Intèrprets principals: Jean Gabin, Erich von Stroheim, Pierre Fresnay, Marcel Dalio i Dita Parlo
Sinopsi:
Durant la Primera Guerra Mundial, dos oficials francesos són abatuts i capturats per l’aviació alemanya. A través de la seva vida en un camp de presoners, la pel·lícula explora les relacions humanes i mostra com els llaços de classe social sovint uneixen més les persones que no pas les seves pròpies nacionalitats
La gran il·lusió és una pel·lícula sobre la Primera Guerra Mundial on no es veu ni una escena de guerra. El que es veuen són oficials francesos capturats pels alemanys que consideren que el seu deure és escapar-se per continuar lluitant. Aquesta convicció que està representada en el film pel tinent Maréchal i el capità Boeldieu resulta sorprenent si pensem que pot ser lògica en el segon, un oficial de carrera aristòcrata provinent d’una família noble de tradició militar, però incomprensible en un tinent que en la seva vida civil era un obrer. El rentat de cervell que una educació nacionalista, imperialista i antisemita ha aconseguit imposar és el d’un patriotisme que considera normal i justificat matar aquells que no pertanyen al mateix grup o al mateix poble.
El film intenta demostrar la falsedat d’aquesta idea mostrant-nos que les relacions humanes es poden basar en comportaments més pacifistes o humanistes.
Els dos oficials citats, després de diversos intents d’evasió, han estat transportats a un antic castell que està sota el comanament del comandant Rauffenstein (magnífic Erich von Stroheim en aquest paper) que primer va ser el responsable de la seva captura i ara és un invàlid inútil per a l’acció bèl·lica. La procedència similar d’aquest amb el capità Boeldieu fa que ràpidament es creï una relació d’amistat només interrompuda pel que un i altre consideren el seu deure. Aquesta confraternització no es dona només entre els dos principals adversaris sinó que també la trobem entre presoners i guardians o entre els que pertanyen al mateix bàndol però estant separats per qüestions més incomprensibles en la vida civil. L’amistat de l’obrer tinent Maréchal amb el milionari jueu Rosenthal o l’enamorament del primer amb la viuda alemanya Elsa posen de manifest que els humans es poden entendre i conviure malgrat les diferències de raça, nacionalitat, religió o ideologia que cada un pugui tenir.
La gran il·lusió rodada quan Espanya estava en ple conflicte fratricida antecedent de la Segona Guerra Mundial que no tardaria a esclatar, ha estat considerada com una de les obres mestres del cinema mundial i és perfectament visible al cap de noranta anys del seu rodatge.
La pel·lícula va ser prohibida a Alemanya i, posteriorment, a la França ocupada.
També us pot interessar:
- Filmografia del director Jean Renoir (Filmoteca de Catalunya).
- L’anàlisi de Marcela Barbaro al digital El espectador imaginario.
- Victor Rivero analitza la pel·lícula a Bandeja de plata.
