per Albert Palaudàries
Queden lluny els temps quan estar gras era ostentació de salut, bon aspecte i benestar econòmic. Avui en dia cada vegada són més freqüents les notícies sobre el problema de salut que representa el sobrepès i l’obesitat. Es fa referència a l’associació que hi ha entre l’excés de pes i la diabetis, hipertensió, malalties del cor i càncer, entre altres.
S’ha atribuït com a causa principal de l’obesitat a un excés de calories en l’alimentació i uns costums massa sedentaris. Els governs preocupats per la salut de la població ja fa uns anys que han dictat normes per tractar de controlar aquest problema. Normes limitant el contingut de sucres i greixos dels aliments processats. També amb l’obligació d’etiquetar la composició i continguts dels aliments a fi que els consumidors tinguin informació per poder escollir-lo o rebutjar-lo. Igualment, s’han promogut campanyes per potenciar l’exercici físic, especialment en infants i adolescents.
Fa temps que la Medecina investiga sobre el problema de l’obesitat i les seves possibles conseqüències. Una primera qüestió és definir, si pot ser de forma senzilla, quin excés de pes s’ha de considerar com perjudicial. D’aquí que hagin sortit índexs matemàtics com l’IMC (Índex de Massa Corporal) 1 que relacionen el pes i l’alçada de la persona i atorguen uns valors de menys a més importància de l’excés de pes. També, darrerament, l’ICA (Índex Cintura-Alçada) 2 que prioritza l’excés de greix abdominal com més perjudicial.
Però queden preguntes per contestar: Sempre un sobrepès és perjudicial? En altres paraules, hi ha persones en què el seu sobrepès no li sigui “massa” perjudicial? L’obesitat és una malaltia o és per una acumulació de fets de l’estil de vida?
No hi ha una resposta única. La major part dels casos d’obesitat són conseqüència d’un estil de vida poc saludable. Les noves tecnologies que afavoreixen una vida sedentària i publicitats alimentàries consumistes hi són al darrere. Però molts d’altres s’han de considerar que l’obesitat forma part d’una malaltia que inclou alteracions del metabolisme i altres problemes de salut. Moltes d’aquestes persones tenen més dificultats de mantenir un pes adequat malgrat un estil de vida correcte. La valoració per part dels professionals sanitaris és necessària per determinar la importància del sobrepès o obesitat. Aquests casos necessitaran sovint medicació.
Actualment, apareixen notícies sobre una nova família de fàrmacs que tenen molta eficàcia per tractar l’obesitat i els problemes de salut associats: són el GLP-1 (en anglès, Glucagon Like Peptide). Els GLP-1 tenen un efecte hormonal en molts òrgans (cervell, fetge, estómac, pàncrees…) resultant una regulació de la gana, millora dels nivells de sucre de la sang i disminució del greix del cos. Un dels primers GLP-1, la liraglutida, ja va ser autoritzada a Espanya l’any 2009. Les indicacions dels GLP-1 han estat el tractament de persones amb diabetis i obesitat que no milloraven prou amb el tractament que portaven. Amb l’experiència del seu ús es va comprovar que aconseguia reduccions de pes importants, motiu pel qual també es va establir una indicació per persones amb obesitat severa i greu. El preu mensual mig actual està al voltant de 150 euros, depenent de la dosi que es necessiti. Aquesta eficàcia, quan se suspèn la medicació, desapareix tornant la persona a la situació prèvia. La majoria dels casos necessitaran la medicació a llarg termini.
El món actual, que dona molta importància a la imatge, ha transformat l’ús dels GLP-1 d’uns criteris sanitaris i econòmics en un fenomen global sense límits amb riscos de sobreutilització i sovint expectatives poc realistes. La demanda d’aquest medicament per perdre pes sense esforç s’ha disparat en els últims anys.
La fabricació dels GLP-1 és complexa i està concentrada en poques plantes de producció protegides per patents que limiten la competència. El resultat ha estat que la capacitat de producció no ha anat parella a la gran demanda de consum i com a conseqüència s’han produït, i es produeixen, retards en el subministrament, escassesa i prioritat de determinats mercats i, en definitiva, desigualtat en la disponibilitat del medicament. Amb altres paraules: persones que necessitaven el medicament l’han vist interromput o han tingut barreres econòmiques per disposar-ne.
Els països amb més poder econòmic i capacitat de negociació han sortit menys perjudicats en aconseguir contractes preferents per adquirir-los. Els criteris d’accés per criteris clínics han estat substituïts, en gran part, per criteris geopolítics. Si un medicament es mostra útil, com poden ser els GLP-1, però sols són accessibles per qui els pot pagar o per determinats països de més capacitat negociadora el resultat és un augment de la desigualtat en salut. Aquesta situació es preveu que serà la tendència dels futurs medicaments innovadors i tecnologies. El dilema que es planteja és: innovar a costa de produir més desigualtat social o governar la innovació?
Marta Trapero Bertran, professora i investigadora en Economia de la Salut de la Universitat de Lleida, ens ho resum de forma clara: “Els GLP-1 són, en aquest sentit, un cas paradigmàtic. Anticipen els reptes que portaran altres teràpies avançades: medicaments personalitzats, teràpies gèniques o solucions digitals basades en dades. Totes dependran d’infraestructures globals i de decisions que es prendran més enllà de l’àmbit clínic”.
Un estudi fet a Barcelona per la Unitat d’obesitat infantil i adolescència de l’Hospital de la Vall d’Hebron mostra que el 37% dels nois i noies de menys de 17 anys tenen sobrepès (14% amb criteris d’obesitat). Quan s’ha valorat la incidència per zones de Barcelona sorprèn trobar que a Nou Barris la taxa de sobrepès va ser del 30% i, en canvi, a Sant Gervasi sols d’un 3%.
Quina paradoxa: Ahir, estar gras representava bona salut, bona imatge i bona situació econòmica. Avui, estar gras es relaciona amb menys salut, mala imatge i una posició econòmica més baixa.
- IMC (BMI en anglès, Body Mass Index) = pes (kg) / talla2 (m)
< 25 correcte / 25-30 sobrepès / 30-35 obesitat / >35 obesitat severa ↩︎ - (2) ICA (Índex Cintura-Alçada) = cintura (cm) / alçada (cm)
Dones <0,45 / Homes <0,5; Valors superiors estan relacionats amb més Risc Cardio Vascular ↩︎
Fonts:
The Conversation, La Vanguardia, Lancet, CIMA-AEMPS
