per Antoni Segarra
Fitxa tècnica:
Títol Original: Scarface / Director: Howard Hawks / Any: 1932 / País: Estats Units / Productora: Universal Pictures / Durada: 93 min. / Format: BN – 1.37:1
Guió: Ben Hecht (Novel·la: Armitage Trail) / Fotografia: Lee Garmes, L. William O’Connell / Música: Adolph Tandler, Gus Arnheim
Repartiment: Paul Muni, George Raft, Boris Karloff, Ann Dvorak, Karen Morley, Osgood Perkins, Vince Barnett, C. Henry Gordon, Edwin Maxwell, Dennis O’Keefe
Data d’estrena: 31/03/1932 a la ciutat de New Orleans – 09/04/1932 A la resta dels Estats Units.
L’any 1927 Joseph von Sternberg estrenava la pel·lícula Underworld (La ley del hampa en castellà) que donaria origen a un nou gènere cinematogràfic: el cinema negre. Els protagonistes d’aquest gènere eren sempre criminals que basaven el seu poder en la violència, la manca d’escrúpols i un us fora del comú de l’alcohol i el sexe. Els trets de les armes o els sons dels frens i les rodes dels cotxes a tota velocitat pels carrers de la ciutat i les sirenes dels vehicles policíacs perseguidors es perdien per la manca de so.
Un cop arribat el sonor tres pel·lícules The Public Enemy (El enemiga público de Wiliam Wellman), Little Caesar (Hampa dorada de Mervyn LeRoy), totes dues de l’any 1931 i Scarface (El terror del hampa de Howard Hawks, basada en una novel·la d’Armitage Trail, guionitzada per Ben Hecht) donarien carta d’identitat a un gènere que sota una història de bons i dolents era una de les crítiques socials més fortes que havia fet el cinema. La violència anava sempre acompanyada de la corrupció de polítics i policia i de la hipocresia d’una societat que tancava els ulls al que passava als carrers i consumia d’amagat el que la llei prohibia fer obertament.
Aquesta situació no era pas fruit de la casualitat. Acabada la Primera Guerra Mundial l’atur havia augmentat de manera alarmant, la prohibició del joc, de l’alcohol i de la prostitució ajudada pel crac del vint-i-nou eren una invitació per a convertir aturats en delinqüents.
Les pel·lícules ja citades varen ser les precursores, però uns anys més tard escriptors com Dashiell Hammet, James M.Cain i Raymond Chandler varen aprofitar el gènere per fer una anàlisi demolidora sobre la forma de vida nord-americana. Les seves obres van ser portades majoritàriament a la pantalla. I el cinema va guanyar títols inoblidables com El falcó maltès, La clau de vidre, Perdición, El carter truca sempre dues vegades, El son etern, La dama del llac, La dàlia blava, Adiós muñeca i Estranys en un tren. Títols al que posteriorment s’afegirien Perversidad (1945), Gilda (1946), Los sobornados (1953), Chicago años 30 (1958) fins a El Padrí (9174).
Scarface, el terror de l’hampa és una versió lliure de la vida de l’Scarface real, Al Capone, un gàngster nascut a Brooklyn que va desenvolupar la seva carrera criminal a Chicago. Només tenia vint anys quan es convertí en el lloctinent de Johnny Torrio que era l’amo i senyor dels negocis dedicats al joc, la prostitució i l’alcohol. Quan aquest, després d’un atemptat es va retirar, va cedir el seu lloc a Capone que amplià de manera impressionant el negoci emprant una violència desorbitada. Ell va ser l’organitzador, l’any 29, de la Matança de Sant Valentí. Finalment, va poder ser empresonat pel delicte d’evasió d’impostos però no pas pels nombrosos assassinats comesos.
La pel·lícula ens mostra més de vint-i-cinc assassinats. Aquesta violència excessiva i les escenes sexuals considerades massa explícites van endarrerir l’estrena de la pel·lícula fins que se’n van fer els canvis convenients. Fins i tot es va obligar el guionista a escriure un final alternatiu condemnant la violència de les colles juvenils i a posar un text de pròleg que callés crítiques. L’amor i el domini que el protagonista pretén exercir sobre la seva germana ens fan pensar en un desig incestuós.
La base de la conducta dels protagonistes queda reflectida en aquestes paraules: Escolta noi, en aquest negoci, si vols evitar problemes, només has d’obeir una llei: fes-ho tu, sigues el primer a fer-ho i no paris de fer-ho. I no només són els gàngsters que actuen així. La policia segueix també la norma.
També us pot interessar:
- Filmografia del director Howard Hawks
- L’estudi que en fa Ivan Escobar al digital Encadenados
- David Vericat també en fa una anàlisi de la pel·lícula a Cinema Esencial
