per Montse Rodó
Les bledes són tan fresques que cruixen sota la fulla del ganivet. Les poso a la pica i deixo córrer l’aigua perquè marxin les restes de terra i algun insecte que ha buscat refugi en les tiges brillants. Penso en el gust dolç i un punt anisat que els he descobert des que les cultivem a la feixa i com de delicioses quedaran amb una ceba i un parell d’alls tendres saltejats, dos ous batuts i una bona capa de formatge, tot gratinat al forn.
I penso en què diria l’Agustí si sabés que encara cuino aquestes bledes.
L’Agustí, que va cuinar per a mi aquesta recepta tantes vegades al seu pis del Gai-Eixample, un cinquè pis sense ascensor que jo encara pujava sense problemes per anar a veure l’amic incondicional. Ell m’obria la porta amb el davantal posat, content de rebre’m a casa seva i convidar-me a dinar. Després de fer-nos dos petons corria cap a la cuina xerrant pels descosits perquè tenia algun plat al foc. L’Agustí, el del bigoti espès, la rialla clara i el cul ferm i treballat de ballarí que li sobresortia per darrera el davantal. I penso en les llargues converses agafats de la mà, quan ens explicàvem els projectes, i els desamors. I en com se li va assecar poc a poc l’amistat, deixant una ferida d’incomprensió que se’m torna a obrir cada vegada que cuino les bledes al forn.
Això ja pertany al passat.
Avui, mentre remeno la ceba perquè no s’enrosseixi més del compte, penso en l’expressió plaent que fareu al provar aquest plat humil. Són molt bones! direu a la primera cullerada, i jo hi estaré d’acord, satisfeta que us agradin i de que alabeu les meves dots de cuinera, de guanyar-me la vostra consideració i salvaguardar l’estima que em teniu; que valoreu l’estona que he dedicat a decidir què us cuinaria, a buscar els ingredients, a preparar-los i a cuinar-los. En les ganes que tinc de dinar amb vosaltres, en la meva necessitat de quedar bé i de sentir-me afalagada, d’explicar-vos la recepta i recordar quan i qui me la va explicar a mi. I menjar-les en la vostra companyia, mentre ens recomanem altres maneres de fer les bledes, o els espinacs o la col, que ja tenim edat de menjar més verdura que altra cosa; i jo us parlaré de com creixen el pèsols i les faves del meu hort i us convidaré a casa a menjar-ne, si no hi ha més entrebancs, que fa massa temps que no ens veiem. I se’ns farà tard de tant xerrar i recordar. I ens caldran més dies i més trobades amb altres plats del nostre repertori per compartir .
M’agradaria que aquest plat, unes senzilles bledes guarnides, es fessin un lloc en els nostres records compartits. Potser un dia us vindrà de gust fer-lo a la vostra cuina i, mentre el prepareu, podreu recordar aquesta trobada tan esperada, aquest dinar i aquestes bledes saboroses.
Bledes al forn
Ingredients:
1 manat de bledes
1 ceba grossa
3 alls tendres
Pa ratllat
1 ou gros
Formatge ratllat
Bullir les bledes tallades. En una paella amb una mica d’oli, posar-hi els alls i la ceba en juliana fins que quedi tot cuit i transparent.
En una plata de forn posar-hi les bledes ben escorregudes, el sofregit de ceba, i el pa ratllat, per absorbir l’excés d’aigua. Barrejar-ho tot bé amb una espàtula. Afegir-hi l’ou batut, que impregni la barreja i una capa de formatge ratllat per sobre.
Posar-ho al forn a gratinar fins que quedi daurat.
