per Mite Ferrer Fàbregas
Erri De Luca (1950) és un autor napolità políticament actiu que fins i tot va liderar el moviment italià Lotta Continua. És un escriptor prolífic amb més de cinquanta llibres publicats amb personalitat literària, també és traductor. Quan deixa el lideratge de Lotta Continua ha d’entrar en el món laboral. Les seves narracions venen del temps robat després d’una jornada de treball d’obrer, i passen a ser la seva justificació, l’alegria del dia. Va publicar tard i per casualitat i no és fins al 1997 que pot viure de l’escriptura sorprès d’aconseguir-ho només contant històries. Així i tot es considera més lector que escriptor.
A Les Regles del Mikado l’autor comença amb una trobada a la frontera d’Eslovènia de dues persones que ens presenta prèviament en un apartat que anomena Premissa, un home vell i solitari acampat a la muntanya i una gitana jove que ha fugit del campament i de la família, persones sense nom. Entre ells s’inicia un diàleg que mostra dos punts de vista, un el de la noia analfabeta que creu en la màgia, en el destí de les coses, amb grans dots intuïtives i amb molta experiència de la vida malgrat els seus quinze anys; i l’altre un home també fet a si mateix, d’ofici rellotger i que creu que el món funciona amb les regles del joc de bastonets mikado on cada posició té el seu punt d’equilibri i que un error propi pot beneficiar l’altre jugador. Tots dos punts de vista fan avançar la història en un diàleg seguit. L’home es fa càrrec de la noia fins a portar-la a un lloc segur, lluny de la seva família. Aquesta és la primera part del llibre que passa de manera suau.
Quan se separen es comuniquen amb cartes que desgranen com els va la vida i a la darrera descobrim el perquè de tota la primera part amb sorpresa. De Luca sap tant d’escriure que és capaç de fer una primera part que s’aguanta per ella mateixa, però sembla que es queda amb ganes de justificar-la, cosa que jo com a lectora no n’he sentit cap necessitat . Quasi diria que m’ha sabut greu que ensenyés el truc de la màgia del principi. Així i tot val la pena de llegir-lo, a més el trobareu a la biblioteca.
Erri De Luca sempre és un immens regal, els seus llibres corren sols. Com ell diu, la literatura serveix per tenir bona companyia, et salva el temps i et dona vida. Ben bé que hi estic d’acord, a mi m’ha passat.
També us pot interessar:
- Informació d’Erri de Luca en aquest digital
- Informació de l’obra Impossible del mateix autor publicada en aquest digital.
