per Vicenç Franco
Les veritats amagades, de Pere Jané
El passat divendres 13 de març, Montse Rodó va presentar a la biblioteca d’Argentona Les veritats amagades (Voliana Edicions, 2026), la primera novel·la de Pere Jané. Dins la secció “Llibres” d’aquesta publicació digital trobareu una breu entrevista amb el nostre autor: “Pere Jané ens presenta el seu llibre”.
Pere Jané Sánchez és un argentoní d’adopció i voluntat nascut, per un atzar a Mataró i per un altre atzar l’any 1962. Policia de professió i periodista de formació, ha publicat articles i estudis sobre diferents temes, i un assaig que sintetitza (com en aquesta novel·la) les seves dues facetes: Crònica d’un compte enrere. Història recent dels Mossos d’Esquadra (Dèria Editors, 2003).
En Marcel Leroy baixa del tren a l’estació de Lió, però immediatament entrem sense adonar-nos en una narració que és un flashback: tot havia començat a l’aeroport d’Orly quan, per una confusió aparentment sense importància, en Marcel va agafar la maleta equivocada. A partir d’aquest atzar, Pere Jané ens agafa de la mà i ens porta a recórrer a peu o en moto els carrers i les places –espais perfectament identificables en la memòria de qualsevol persona que conegui París– d’un París que ja no és la ciutat mítica del nostre imaginari: en el present, perquè pateix la mateixa pèrdua d’identitat (simbolitzada en el bohemi Montmartre) que totes les ciutats pel turisme massificat; en el passat, perquè ens recorda un París fosc pel seu vergonyós col·laboracionisme amb els invasors nazis. El present i el passat, entrecreuant-se, són els eixos que articulen la narració. He parlat de les dues facetes de l’autor, que en realitat són una: un periodista de veritat i un policia són, en essència, un investigador. En Marcel arriba a París per dur a terme una investigació del present de la ciutat, una investigació fàcil i tranquil·la; però el que semblava una confusió de maletes sense importància el portarà a una investigació del passat de la ciutat, aquesta difícil i perillosa: l’espoli nazi de les obres d’art. Però Pere Jané fa una altra pirueta narrativa: la investigació del passat torna a ser una investigació sobre fets gairebé del present; però no us espanteu, perquè l’autor ens presenta molt hàbilment una narració sense artificis, que flueix amb tota naturalitat.
Aquesta trama, la del periodista/policia Marcel Leroy conviu amb la del Marcel Leroy humà, són dues trames paral·leles que es complementen i funcionen amb una sincronia narrativa perfecta, ja que una fa avançar l’altra. El mateix Marcel que busca les veritats amagades és el Marcel que es mou entre diferents relacions humanes, és a dir sentimentals, perquè tota relació humana es basa en sentiments: conviu amb la Paulette, una noia que ara té la mare greument malalta; queda fascinat per la Julie Blondet, propietària de l’altra maleta i una dona encara atractiva, però trencada per una pèrdua irreparable; conversa molt amb l’entranyable Gerard Morel, un home ja gran i fidel, guardià de la memòria i que el guia pel present i el passat de París; es retroba amb en Pierre, el seu amic de tota la vida, de vegades tan insegur; coneix també en Jacques, l’enigmàtica parella (exparella?) d’en Pierre; coneix la Berta, la jove policia d’incansable zel professional…
Però com tot bon escriptor, en Pere Jané no només ens atrapa amb la seva narració, sinó que ens fa reflexionar. En primer lloc, ens mostra clarament que la vida és només una cadena d’atzars i casualitats: a la novel·la, no és tan sols la confusió de les maletes, sinó que en Jacques hagi de buscar un Marcel amb qui acaba de coincidir a un sopar o que en Marcel trobi precisament la Berta i no un agent cansat de la seva feina. Sí, podem escollir a la nostra vida, però pensem quants milers de milions de casualitats i atzars s’han complert perquè tu estiguis llegint, justament ara, això que he escrit jo sobre una novel·la que ha escrit una altra persona.
Presentant-nos l’espoli nazi, l’autor ens enfronta, en realitat, amb una qüestió profundament inquietant: els abusos dels poderosos s’estenen sempre en tots els aspectes, no només assassinant el dominat, sinó robant-li-ho tot, incloses les obres artístiques: recordem l’Imperi Britànic o el mateix franquisme. Ara bé, mai a la Història no es va produir d’una manera tan organitzada i sistemàtica com van fer els nazis.
En Pere Jané també ens fa replantejar alguns dels mites que ens han fet passat per Història, i hem de reconèixer l’habilitat dels francesos per crear el que podem anomenar falsos mites; ens han venut el relat que tots van ser De Gaulle lluitant heroicament contra l’invasor nazi fins a la victòria final, i no oblidem que un dels quatre sectors en què es va dividir Berlín després de la Segona Guerra Mundial era francès. La realitat és que França es va lliurar gairebé sense lluita (el gran Manuel Chaves Nogales ho retrata magistralment a La agonía de Francia) i allò que va marcar veritablement l’ocupació va ser un covard col·laboracionisme.
La novel·la ens porta evidentment a aquestes reflexions, però de vegades petites pinzellades, simples frases deixades anar, també ens obliguen a mirar veritats amagades sota altres falsos mites. Encara avui ens volen vendre que el maig 68 va ser la gran revolució que va acabar amb el món antic i retrograde i ens va portar el nostre món modern i lliure, però a la pàg. 38 Gerard Morel diu que va ser: “Una falsa i mitificada revolta de joves estudiants burgesos. Nens malcriats que van perjudicar, i molt, les classes més populars i treballadores.” Només podem veure nens malcriats als fets que el 21 de març de 1968 a Nanterre van engegar la guspira, i en figures com el líder Dany “Le Rouge” que va anar a buscar l’exiliat Cipriano Mera (paleta als afores de París i heroi de la Guerra Civil Espanyola) i sembla que aquest li va dir que aquella no era una revolució del poble. El que sí que és segur que Dany “Le Rouge”, o Daniel Cohn-Bendit, va acabar sent un privilegiat eurodiputat durant vint anys, i Cipriano Mera va morir fent de paleta.
Però el veritablement inquietant és que en Pere Jané, coneixedor de la ment i l’ànima humana, ens obliga a enfrontar-nos a allò que a tots ens fa més por: les nostres “veritats amagades”.
A la diada de Sant Jordi, trobareu l’autor signant la novel·la a Barcelona de 12 a 13:30, a Diagonal 389 (entre Rambla de Catalunya i Balmes), i a Argentona de 19 a 20.
