per Mite Ferrer
L’oracle Garrigasait
En Raül Garrigasait (1979) és un home de lletres de gran cultura, agosarat i curiós, que no té por d’obrir fronts com en aquesta novel·la de l’any 2023. Els argentonins el recordem a la inauguració del nom de Joan Fontcuberta de la biblioteca on va exposar, si no recordo malament, el tema de les traduccions de l’alemany al català de Stefan Zweig fetes per Fontcuberta.
De Garrigasait podem dir que estem acostumats a veure’l en àmbits de cultura clàssica, com en La Casa dels Clàssics on va ajudar a modernitzar l’obra de la col·lecció Bernat Metge. També ha escrit diversos assaigs i novel·les i ara se’ns presenta amb un llibre sorprenent i desconcertant al meu entendre, que és Profecia.
Una profecia és un relat fet per una persona aliena que augura un mal futur si no es canvia. Diu l’autor que vivim en una època profètica amb uns mals causats tant pel canvi climàtic com per la pèrdua de la frontera entre el bosc i la ciutat, la relació estranya amb l’animalitat que pren la forma de bonisme davant les bèsties i la natura, i tot plegat a causa de la distància dels humans amb la terra, lluny de la relació més equilibrada que havien tingut els nostres ancestres que en vivien.
El llibre ens porta a una Barcelona que de cop es veu envaïda per porcs senglars que venen de Collserola. Comencen a baixar-ne uns quants i cap a la fi se’n fan amos. El senglar és el mamífer salvatge més gran que tenim més a prop i Garrigasait ens l’identifica amb els humans perquè tenim elements en comú. Aquests porcs ja no són purs, són barreja i tenen els mateixos problemes d’obesitat, moren joves i estan plens de malalties a causa de ser a prop de la ciutat i menjar-ne les restes.
I enmig d’aquesta plaga s’hi mouen dos personatges protagonistes que segueixen el tremp de l’obra, que estan perduts en el seu món. Són un pare, veterinari expert en porcs senglars, i la seva filla estudiant de llengües semítiques i profecies. Tots dos arrosseguen el trauma de la mort de la mare i es mouen per inèrcia. L’obra s’acaba amb l’apocalipsi que els porta la pau.
El llibre està dividit en tres parts i a l’inici de cada una hi ha el punt de vista d’un senglar òbviament sense idees, només amb descripcions sensorials. Al darrere són capítols que en podríem dir monotemàtics com una conferència, una entrevista, una classe universitària, una situació… que van articulant l’estructura del llibre.
Qui no en surt massa ben parat són els polítics que lògicament volen controlar la presència dels senglars i ho fan des del seu estat per sobre de la realitat, amb por de les crítiques, sent ambigus i sense resultats. Garrigasait ho fa present també en el seu llenguatge abstracte i poc concret. Ningú es mulla.
Fa gràcia la paradoxa que vivim amb els senglars aquest 2026 amb la pesta porcina que porta a l’eliminació d’aquests animals mig humans de la serra de Collserola. Potser la profecia anava per aquí. El trobareu a la biblioteca.
