per Albert Palaudàries
El canvi climàtic és un dels grans temes de controvèrsia actual. Cada vegada és més evident l’efecte de l’escalfament sobre el nostre planeta: superincendis, desertització, descongelació de les masses polars… Un dels punts que ens afecta directament és com afecta la calor en la nostra salut.
L’any 2003, en una onada de calor a Europa, ja es va observar que es produïren 70.000 defuncions més de les esperades i això va posar un punt de mira important: Com poder avaluar l’efecte de la calor sobre la mortalitat i la salut?
Quan en els diaris llegim una mort atribuïble a la calor acostuma a ser un cas de ‘cop de calor’. Un ‘cop de calor’ és una situació extrema en la qual la persona, per efecte d’una temperatura mantinguda exterior molt elevada i altres factors (treball muscular, deshidratació…), perd la capacitat d’autoregular-se la temperatura corporal (entre 36o i 37oC) i augmenta de forma progressiva la temperatura per sobre de 40oC i es precipita a una fallada multiorgànica. Aquesta situació pot quedar reflectida en el certificat mèdic, però aquests casos sols representen la punta de l’iceberg de la mortalitat per calor.
Per altra banda, una persona ha pogut morir sent la calor una possible causa, però no constarà en el certificat. La major part de les vegades la calor iniciarà o empitjorarà altres problemes de salut que tingui la persona (cardíacs, respiratoris…) i la mort serà atribuïda a aquests. La casuística basada en els certificats mèdics no són una bona eina per valorar la mortalitat atribuïble a la calor.
Com es fa l’estimació de la mortalitat per calor?
Una publicació de dos investigadors del CSIC (Dominic Royé i Aurelio Tobías) a la revista digital The Conversation ens ho expliquen: es tracta de comptar quantes morts s’han produït de més de les esperades quan augmenta la temperatura.
El primer pas és analitzar, per a cada ciutat o lloc concret (país, província), diversos anys de dades diàries de temperatura i mortalitat. Amb això s’obté una corba en forma de J en la que el punt més baix correspon a la temperatura en la qual la mortalitat ha estat la més baixa: és la Temperatura de Mínima Mortalitat (TMM), la de risc de mort més baixa. Per sota o per sobre d’aquesta temperatura la mortalitat augmenta.
La TMM varia molt de país a país. En un estudi internacional amb dades de 43 països, s’ha trobat que la TMM oscil·lava, de mitjana, entre 13 °C a les zones alpines i 26,5 °C en els tròpics. A més, per a cada grau d’augment de temperatura mitjana anual d’una ciutat, la temperatura de mortalitat mínima va augmentar 0,8 °C. Això ens indica que les poblacions s’adapten al clima. A Espanya la TMM es situa sobre el 16-17 °C .
Amb aquesta dada comparant la mortalitat a la TMM amb la mortalitat a altres temperatures aplicant conceptes epidemiològics com el RR (Risc Relatiu: probabilitat que es produeixi un fet respecte altra) es pot calcular el nombre de casos de mort atribuïble a la temperatura.
Espanya disposa d’un sistema de dades diàries de la mortalitat (Institut de Salut Carlos III) i, juntament amb les de la temperatura de l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia), els autors han implementat una aplicació (MACE) que durant l’estiu dona mensualment, per províncies i en tot l’estat, els casos de mortalitat atribuïbles a la calor.(https://ficlima.shinyapps.io/mace/)
L’última actualització, quan escric aquest article, és del 27 de juliol de 2026. A tot Espanya des de l’inici de juny fins al 27 de juliol, el nombre de morts atribuïbles a la calor és de 9289 (!). El sistema pot donar les dades per províncies i, en el cas de Barcelona, 587 casos de mort serien atribuïbles a la calor.
Cada província té les dades pròpies. La mortalitat més alta és Madrid (841) i les més baixes serien a Sòria i Àvila (20 i 27).
Recordem que els càlculs no són una xifra exacta, sinó una estimació acompanyada d’un marge de variació, però que de forma transparent, ens permet conèixer l’impacte de la temperatura sobre la salut.
La calor moderada també mata
Podem pensar que sols les temperatures més extremes són les causants de les morts per calor. Es defineix com a calor moderada aquella inclosa entre la TMM i el 5% de les temperatures més altes i com a calor extrema aquella corresponent a aquest 5% de temperatures.
Analitzant les dades de mortalitat per calor de l’estiu de 2025 a Espanya (el més calorós mai registrat) un 45% corresponien a dies de calor extrema i un 55% a dies de calor moderada. Això vol dir que si s’acumulen molts dies de calor moderada l’impacte sobre la mortalitat potser inclús superior a la dels dies de calor extrema.
La calor nocturna mata de forma independent de la del dia
Una recerca, liderada per la Missió Biològica de Galícia (CSIC) en col·laboració amb la xarxa internacional MCC (Multi-Country Multi-City), va analitzar més de 14 milions de defuncions a 178 ciutats de 44 països entre 1990 i 2018. L’objectiu era resoldre una pregunta que l’epidemiologia havia deixat oberta: la calor la nit mata per si sola, o és simplement un reflex de la calor diürna?
La resposta és clara: fins i tot controlant estadísticament la temperatura màxima del dia, és a dir excloent que l’efecte es deu només a la calor diürna, l’excés de calor nocturn s’associa de manera independent amb un augment del risc de mort. A les nits de calor extrema, el risc de morir augmenta un 2,6% respecte a les nits sense estrès tèrmic.
Aquesta situació s’agreuja en zones urbanes i en determinats barris. Barcelona n’és un exemple clar.
Onades de calor i contaminació
Fins ara associem que és l’augment de temperatura la que, per mecanismes no prou ben coneguts, afecta la nostra salut. Es coneix que hi ha una relació entre l’augment de temperatura i les malalties del cor i respiratòries. També hi ha dades sobre l’empitjorament de la salut mental i malalties neurològiques.
L’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic en la «Evaluación de Riesgos e Impactos derivados del Cambio Climático» de 2025 (ERICC-2025) menciona la necessitat d’integrar l’efecte de la contaminació juntament amb l’impacte de la mateixa temperatura en la definició d’onada de calor.
Les onades de calor es produeixen per dos mecanismes:
- una situació anticiclònica que fa que l’aire no es desplaci i vagi recalfant-se progressivament amb la insolació
- una entrada d’aire calent africà amb partícules en suspensió
El resultat d’aquesta immobilització de l’aire fa que els contaminants primaris que produïm (NO2) se’n vagin acumulant i que amb la calor es vagi creant ozònid (troposfèric) com contaminant secundari. Si a més a més s’afegeix un increment de partícules del pols africà la contaminació empitjora.
Perquè aquest augment de contaminació sigui ja valorable com perjudicial sobre la salut no es requereix un gran augment de temperatura de l’ona de calor. Un estudi recent fet a Espanya observa que un augment de 0,5°C ja provoca un efecte d’augment significatiu de la contaminació. A part de les mesures per controlar la temperatura a les ones de calor caldrà actuar per disminuir la contaminació, com podria ser reduir la mobilitat o aplicant mesures en alguns processos industrials.
Tot plegat, com societat ens haurem de replantejar canvis per adaptar-se a aquest canvi climàtic. Mesures per prevenir els efectes directes com mantenir una bona hidratació, protegir-se del sol i modificar l’ambient (ventiladors, aire condicionat…), però també mesures per reduir la contaminació.
L’administració i els governs s’hauran de prendre molt seriosament l’adaptació de l’habitatge i urbanisme sobretot en les zones més poblades i barris que no van ser concebuts per la situació climàtica actual.
Fonts:
The Conversation (espanyol) (Dominic Royé, Aurelio Tobías, Pedro Salvador) / ENVIRONMENT & HEALT Cite This: Environ. Health 2023, 1, 416−419
