per Miquel Badia
La indústria de la moda constitueix una part significativa de la producció econòmica mundial. A més, la moda pot ser un fenomen sociològic significatiu, adquirint, a vegades, connotacions d’identitat, d’afirmació personal o de pertinença al grup. Fins i tot pot esdevenir un espai de subversió. Ara bé, som conscients del seu impacte sobre el medi ambient i de les condicions de vida d’aquelles persones que la fabriquen?
L’expressió”moda ràpida” designa un model de producció en el qual les marques renoven les seves col·leccions molt ràpidament i fabriquen les seves peces a baix cost. La moda ràpida aplica el principi de les economies d’escala (com més es produeix, més barat és produir), però s’ha arribat al punt en què això afecta els drets mediambientals i humans. Aquest sistema té dues importants conseqüències:
1) El consum de peces de vestir augmenta de manera descontrolada. Actualment, les marques produeixen moltes més col·leccions que fa vint anys, alhora que els preus han baixat dràsticament. Com a resultat, mai s’havia comprat ni tingut tanta roba.
2) La producció de roba mai no havia estat tan contaminant com ara. La indústria de la moda sempre ha tingut un impacte ambiental i humà. Però el model de moda ràpida multiplica aquests impactes ambientals i socials.
Són matemàtiques simples: com més es produeix, més gran és l’impacte d’aquesta producció. Per actualitzar els seus catàlegs cada cop més ràpidament i mantenir els preus baixos, les marques fabriquen la seva roba en països on els salaris són molt inferiors. Hi ha casos en què aquests països no controlen les condicions de fabricació, ni els productes químics utilitzats ni on s’aboquen les aigües residuals de producció. Tant és com s’hagi produït la nostra samarreta, sempre que arribi ràpidament als prestatges.
L’impacrte ambiental de la moda ràpida
Conseqüències per al clima: S’estima que la indústria de la moda representa fins a un 10% de les emissions globals de CO₂. La majoria d’aquestes emissions es generen durant la producció de fibres tèxtils (una gran part de les fibres sintètiques es fabriquen a partir del petroli) i la seva transformació en teixit i després en roba. La producció d’un sol parell de texans contamina tant com un viatge en cotxe de 300 km.
Conseqüències per a la natura
La indústria de la moda és el segon consumidor d’aigua més gran del món. També és responsable d’aproximadament el 20% de la contaminació industrial de l’aigua, a causa del tint i els tractaments químics aplicats als teixits. A més, provoca enormes quantitats de residus, tant abans com després de la compra (el 15% del teixit d’una peça de roba es malgasta durant la seva fabricació). La roba de moda ràpida es fa malbé o passa de moda al cap d’uns mesos i una gran part acaba a les escombraries. De mitjana, a tot el món, només es recicla l’1% dels tèxtils descartats. La resta acaba sent un residu. Però els consumidors no en són els únics responsables. Com que les marques fabriquen grans volums de roba, sovint acaben amb estoc no venut amb el qual no saben què fer. Aquest estoc acabava destruint-se.
Cal tenir en compte que tots aquests impactes ambientals es distribueixen de manera desigual. Els països en desenvolupament que fabriquen productes de moda en suporten una gran part, tot i que aquesta roba es fa, majoritàriament, per a persones dels països rics. Per exemple, a Cambodja, la indústria de la moda genera el 60% de la contaminació de l’aigua i el 34% de la contaminació química del país.
L’impacte social de la moda ràpida
Els treballadors (especialment les dones) que fabriquen la nostra roba sovint cobren una misèria i treballen en males condicions. El 2013, l’esfondrament del Rana Plaza, a Bangladesh, un edifici que albergava tallers de roba per a diverses marques, va deixar 1.127 morts i 2.500 ferits. La moda ràpida també contribueix indirectament a l’explotació laboral de la minoria uigur a la Xina. De fet, el 20% de la producció mundial de cotó prové de la regió de Xinjiang, on viu aquesta comunitat, que el govern xinès sotmet a un procés de repressió, reeducació i assimilació cultural. Segons sembla, els uigurs són empresonats pel govern xinès i obligats a treballar en camps de cotó i plantes de processament. La Xina emmascara aquesta situació al·legant que aquestes pràctiques formen part d’un pla d’erradicació de la pobresa que ofereix feines als habitants de zones rurals i a les minories ètniques, per tal de millorar-ne la qualitat de vida.
Quines solucions es poden trobar per reduir l’impacte de la moda ràpida?
A escala global
La Unió Europea ha desenvolupat una estratègia integral per combatre la moda ràpida i promoure roba més ecològicament responsable. Una de les mesures és la prohibició, des de l’any 2023, de la destrucció d’articles no venuts. La normativa prohibeix explícitament la destrucció de peces de roba i calçat no venuts per evitar la sobreproducció. En aquest sentit, la Comissió Europea també considera que reciclar peces no venudes és igual a destruir-les. A Espanya, la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, marca una fita significativa en la transició cap a un model econòmic més sostenible. En concret, prohibeix expressament la destrucció o eliminació en abocador de productes no peribles, entre ells els tèxtils. Aquesta disposició pretén impulsar la reutilització i reduir el malbaratament de recursos.
Una altra iniciativa és la creació d’un passaport digital de producte, en el marc del Reglament de disseny ecològic per a productes sostenibles, que es va aprovar al Parlament Europeu el 2024. Es tracta d’una eina clau en la transició cap a una economia més sostenible i transparent. Consisteix en un document digital associat a cada producte físic que conté tota la informació rellevant sobre la composició, l’origen, el cicle de vida, les instruccions d’ús, la reparació i el reciclatge. Aquesta fitxa digital es consultaria de forma senzilla, a través de tecnologies com un codi QR o una etiqueta electrònica. Està dissenyada per acompanyar el producte des de la fabricació fins a la retirada del mercat. Avui, ja no n’hi ha prou amb produir. Ara cal demostrar de forma clara i verificable què hi ha darrere de cada producte: quins materials s’han utilitzat, com s’ha fabricat, qui ho ha fet i com es pot reciclar. I això és, precisament, el que permet el passaport digital. Aquestes noves reglamentacions s’aniran desplegant progressivament i faran que s’apliquin les mateixes normes a tots els productes que es col·loquin al mercat europeu, tant si es produeixen en territori de la UE com fora d’aquest.
Cal imaginar junts un altre model més respectuós amb la natura i els treballadors. Aquest és el principi que hi ha darrere de la Fashion Revolution Week, que se celebra anualment des del 2015. És una campanya anual d’activisme mundial amb relació a la moda, amb set dies d’activitats al voltant de l’aniversari del col·lapse de la fàbrica de Rana Plaza. Aquest moviment posa en dubte l’escenari que envolta tantes marques de renom mundial. Cal molta acció perquè la indústria de la moda pugui treballar de manera més justa amb els seus empleats i, també, perquè es pugui tenir en compte la sostenibilitat. La Fashion Revolution, porta a formular-nos preguntes com qui fa la nostra roba, en quines condicions, on i per què.
A escala personal
Molts dels reptes socials i mediambientals tenen a veure amb les nostres conductes i hàbits. Rebem massa estímuls que ens empenyen a consumir més i de qualsevol manera. És urgent, doncs, prendre consciència del problema.
Preguntem-nos si podem reduir les compres de roba i calçat. Intentem comprar èticament. Abans de comprar, seria recomanable esbrinar algunes coses sobre la marca que ens pot interessar: Quina és la seva cadena de subministrament, on es produeix, si es fabrica de manera justa, si les condicions són segures pels treballadors i si es tenen en compte criteris ambientals. Hi ha marques que al seu lloc web expliciten la seva missió i els seus valors. Cada vegada hi ha més marques de moda sostenible.
Pensem a reutilitzar i reciclar. La moda de segona mà es troba en ascens a Espanya, malgrat estar encara lluny de les xifres d’altres països europeus amb més tradició. Aquest tipus de botigues han evolucionat en els últims anys tant en oferta com en la seva aparença externa. Han passat de ser espais poc atractius i amb el gènere amuntegat o mal exposat, a llocs espaiosos i amb una oferta ben presentada. També està creixent l’oferta online d’aquest tipus de roba. El rejoveniment del públic és clau en aquest creixement.
Com a conclusió, pensem que estar ben informats sempre ens aporta criteri a l’hora de prendre decisions davant d’una oferta de consum. L’alegria de disposar fàcilment de roba barata i assequible es transforma quan observem el panorama de manera àmplia i completa, des que ha de succeir per tal que les peces de roba i calçat arribin a les botigues fins que en fem una vegada les hem adquirit. Les administracions han d’actuar al respecte, però també nosaltres hi podem fer alguna cosa.
Fotografia de l’entrada: Markus Winkler / Pexels
