per Gustavo Martínez Vila
Fa molts, molts anys, vivia amb la meva família a La Plata, capital de la província de Buenos Aires. Feia un parell d’anys que m’hi havia traslladat per motius laborals i havia deixat el niu familiar a 85 quilòmetres de la nostra nova ciutat.
Cada dissabte al migdia, iniciàvem el nostre viatge des de La Plata fins al Palomar per retrobar-nos amb els nostres pares i germans. Particularment, jo gaudia de forma especial d’aquests viatges perquè durant el trajecte s’emetia el meu programa radiofònic preferit: “Todo con afecto”.
El programa reunia dues de les meves passions mobilitzadores: el futbol i les manifestacions artístiques. A “Todo con afecto” el tema de fons era el futbol, però no es parlava de l’esport o de la competició, sinó que s’emetien cançons, es llegien contes o s’explicaven anècdotes relacionades amb el futbol.
Un d’aquells dissabtes, un dissabte preciós, assolellat i lluminós, vaig escoltar per primera vegada un conte d’un tal Eduardo Sacheri: un relat d’una bellesa indescriptible que inevitablement mostrava l’emoció del locutor Alejandro Apo. Em semblava increïble com mitjançant una narració relacionada amb un esport es podia transmetre tanta bellesa amb una càrrega increïble de sensibilitat i sentiment.
A partir d’aquell moment, cada dissabte esperava que Apo relatés, expliqués i s’emocionés amb alguna narració de Sacheri, que, a més, sempre parlava del club dels seus amors: “Independiente de Avellaneda”. Curiosament, el mateix club que jo simpatitzava a l’Argentina.
Anys més tard, quan ja vivia a Barcelona, un dia vaig anar als cinemes Renoir Floridablanca a veure una pel·lícula argentina que m’impactà: “El secreto de sus ojos”. La pel·lícula dirigida per Juan José Campanella i amb les actuacions de Ricardo Darín, Soledad Villamil i Guillermo Francella, entre altres, mostrava en els seus crèdits que el guió estava basat en la novel·la La pregunta de sus ojos, l’autor de la qual no era un altre que Eduardo Sacheri, qui també era el coautor del guió adaptat conjuntament amb Campanella. Tot encaixava novament i el futbol apareixia com a fons determinant en el nus de la història que esdevenia doblement commovedora per a mi.
Anys després m’arribava una invitació de Casa Amèrica de Catalunya per un acte que ens acosta al llibre que avui us vull recomanar llegir, La noche de la Usina, i que presentaria el seu autor: Eduardo Sacheri. “Que lindo!”
Vam anar a la presentació. Érem poquets i un cop finalitzada la xerrada m’hi vaig acostar i li vaig preguntar el perquè del protagonisme del futbol i de l’”Independiente de Avellaneda” en els seus treballs. Em va explicar que feia molt que no n’era seguidor, de la competició, però que en el seu record més íntim hi havia la figura del seu pare que, de ben petit, sempre el duia al camp d’”Independiente”, club del qual era fanàtic. Emocionat, em va murmurejar que el seu pare havia mort quan ell tenia només deu anys i que, des d’aleshores, la seva presència sempre és d’una forma o altra en els seus relats.
La noche de la Usina, premi Alfaguara del 2016, ens submergeix en la història d’un poble petit, poc conegut de la província de Buenos Aires a punt de ser devorat per les successives crisis de l’Argentina, però, la del 2001, la del “corralito”, seria l’última gota faria vessar el got amb la brutal crisi econòmica que ho ensorraria tot, que faria rics una monumental minoria, que soterraria tot un país i que també suposà el motiu definitiu per a la meva migració. Alguns veïns del poble decideixen no lliurar-se i decideixen dur a terme un projecte que podria ser una sortida a l’ofegament econòmic. Tot anava prou bé fins que van ser víctimes d’una estafa. La novel·la de Sacheri narra la història de la decisió d’aquest grup d’homes i dones que cerquen una merescuda revenja de perdedors.
La novel·la va ser adaptada al cinema com “La odisea de los giles”, novament amb la participació en el guió del mateix Sacheri conjuntament amb Sebastián Boresztein, i va ser guardonada amb el premi Goya 2020 a la millor pel·lícula iberoamericana.
Protagonitzada per Ricardo Darín, que dona vida a un personatge amb un pes important en la narració, la història comença amb aquest ex crack del futbol a qui tothom venera. Novament, tot encaixa.
També us pot interessar:
Instagram d’Eduardo Sacheri – https://www.instagram.com/eduardo_sacheri/
Trailer “El secreto de sus ojos” – https://www.youtube.com/watch?v=hKa8U-8vsfU
Trailer “La Odisea de los giles” – https://www.youtube.com/watch?v=oNxkLX3t_yU
Todo con afecto, pòdcast en Spotify – https://open.spotify.com/show/7ylHknQzC499HaCh6iHTII