per Blai Forns
El dia 30 de gener de 1629, el rei Carles I d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda va morir executat pel Parlament Anglès per tenir una deriva absolutista i contrària a l’estat de dret, irrompent al Parlament amb son exèrcit. Però, com s’arribà a aquesta situació?
Carles Estuard I d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda va començar a regnar l’any 1625 i no pas de forma esplèndida: hi arribava amb un matrimoni fracassat amb la infanta Maria de Castella i una guerra heretada contra la monarquia espanyola de son pare, Jaume Estuard I d’Anglaterra VI d’Escòcia i I d’Irlanda, instigat pel duc de Buckingham. Des d’un bon inici mostrà el seu vessant absolutista i és que tenia por que la noblesa el toregés tal com havia fet la noblesa escocesa amb son pare Jaume Estuard, ja que a Escòcia, la noblesa tenia molt poder a més de no tenir un episcopat, és a dir, bisbes, que li fessin de contrapoder per trencar el monopoli del poder.
Així que quan l’any 1628 se li fa entrega des del Parlament Anglès de la Petiton of Right (demanda de dret) l’accepta, però un cop desconvocat el parlament, la posa en suspens i s’estarà des de 1629 fins a 1640 governant sense convocar cap parlament.
Com s’ha dit, Escòcia no té parlament perquè la seva doctrina majoritària, el presbiterianisme és de la branca protestant del cristianisme i defugen dels bisbats, donant més poder als nobles perquè no tenen ningú que els faci el contrapès de poder entre els privilegiats. Així doncs, s’esdevé la guerra dels bisbes que acabarà perdent Anglaterra i deixant-la en bancarrota: Carles I ha de convocar el Parlament per a demanar fons.
El Parlament, que n’està fins al capdamunt de la deriva absolutista mostrada pel rei, atacaran la política reial. I si això comporta executar el conte de Stafford, la seva mà dreta, es fa. I si això implica també l’execució de l’arquebisbe de Canterbury, el segon dins l’Església anglicana després del rei, també es fa. Aquest parlament, anomenat Parlament Llarg, es dedica a desfer tot el que ha anat fent el rei, reprenent la Petition of Right, suprimint elements serveixen al rei per a cancel·lar el poder del Parlament com la Cambra Estrellada. També ataquen la proximitat del rei amb els catòlics, considerant-los un gran mal.
En aquest context, és quan el rei entra a la Cambra dels Comuns amb ses tropes i, com que no (…) el seu objectiu: apressar els més radicals, ha de fugir de Londres, iniciant-se una guerra civil.
La guerra entre 1642 i 1653 és coneguda com la Guerra dels Tres Regnes, en la qual el rei emigrarà a Escòcia, on creia tenir més suports, però recordem l’hostilitat de la noblesa: l’empresonen i el venen a Anglaterra, tal com feren amb la seva àvia. De tornada a Anglaterra se’l jutja com a rei. Aquest fet és realment molt colpidor: penseu que Lluís XVI se l’executa a França com a civil, puix l’havien desposseït de títol i hi va haver un gran terrabastall pel que suposava aquest fet: doncs els anglesos ho feren cent cinquanta anys abans i sense llevar-li el títol. Ara bé, tampoc resultà fàcil: el parlament quedà reduït en nombre per a poder tenir el nombre necessari de signataris de la sentència de mort per a poder-lo executar: el Parlament Curt.
Aquest 1649 es deroga la monarquia i a 1653 s’instaura el Protectorat, una forma republicana de governar amb un Lord Protector elegit i no hereditari, eliminant la Cambra dels Lords i incrementant el poder del Parlament, a més d’unir els parlaments d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda en un de sol a Westminster.
Així doncs, va haver-hi un moment en què la famosa frase anglesa va sonar una mica així: the king is dead, long die the king. (el rei és mort, llarga mort al rei)
