per Alba Calvo i Cruxent
Tots i totes sentim a parlar constantment de l’organització de les Nacions Unides, especialment quan els conflictes d’arreu del món escalen sobtadament, però coneixem bé el seu mandat, els òrgans que la constitueixen i el seu funcionament? Tenir aquests fonaments ben entesos és essencial per entendre quines són les possibilitats d’aquesta organització i a quines limitacions s’enfronta.
L’organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització internacional fundada l’any 1945, que actualment està integrada per 193 estats membres. L’ONU i la seva feina es guien pels propòsits i principis continguts en la seva Carta, considerada un tractat internacional, que es pot entendre informalment com l’equivalent a la constitució d’un país. La Carta de les Nacions Unides es va signar el 26 de juny de 1945, a San Francisco, i va entrar en vigor el 24 d’octubre del mateix any. És un instrument de dret internacional, vinculant pels estats membres de l’organització, i recull els principis de les relacions internacionals, des de la igualtat sobirana dels Estats fins a la prohibició de l’ús de la força.
L’ONU en si és una part del sistema de les Nacions Unides. Aquest sistema està format per la mateixa organització, amb seu principal a Nova York, però també per tots els fons, programes, agències especialitzades i altres entitats que tenen el seu propi pressupost, mandat, lideratge i seu (d’aquests ja en parlarem un altre dia!). La cooperació entre la mateixa ONU i les altres entitats del sistema de les Nacions Unides és essencial per assolir els objectius de l’organització establerts a la Carta, i unir esforços per treballar principalment en cinc àrees a les quals s’enfronta la humanitat actualment:
- Mantenir la pau i la seguretat internacionals
- Protegir els drets humans
- Lliurar ajuda humanitària
- Promoure el desenvolupament sostenible
- Respectar el dret internacional
L’organització de les Nacions Unides té sis idiomes oficials: l’anglès, l’àrab, l’espanyol, el francès, el rus i el xinès. La interpretació i traducció de les sis llengües, tant orals com escrites, és molt important per la feina de l’organització. El multilingüisme permet la comunicació entre els 193 estats membres de l’ONU, lingüísticament i culturalment diversos, promovent la tolerància i una major participació de tots ells en el treball de l’organització.
No obstant això, a l’ONU també és possible fer ús de llengües no oficials, sempre que quan s’intervingui oralment en una altra llengua s’aporti la interpretació o bé un text escrit de la mateixa declaració en una de les sis llengües oficials.
L’ONU està formada per sis òrgans principals que es van establir sota la Carta de les Nacions Unides quan es va fundar l’organització. Vegem els seus respectius mandats:
• Assemblea General
Es el principal òrgan deliberatiu, normatiu i representatiu de l’ONU. Els 193 estats membres de l’organització hi estan representats, la qual cosa la converteix en l’únic organisme de l’ONU amb representació universal. Cada any, al setembre, tots els membres de l’organització es reuneixen a Nova York per a la sessió anual de l’Assemblea General i el debat general, normalment amb representació al nivell de Caps d’Estat.
• Consell de Seguretat
El Consell de Seguretat té la responsabilitat principal de mantenir la pau i la seguretat internacionals. Està format per 15 membres (5 membres permanents, amb poder de veto, i 10 membres electes) que prenen el lideratge per determinar l’existència d’una amenaça per a la pau, o d’un acte d’agressió, entre altres, i emeten resolucions legalment vinculants (d’aquest òrgan en parlarem detingudament en el pròxim número!).
• Consell Econòmic i Social
El Consell Econòmic i Social és l’òrgan principal de coordinació, revisió de polítiques, diàleg i recomanacions sobre qüestions econòmiques, socials i ambientals, així com l’encarregat de la implementació dels objectius de desenvolupament (ODS) acordats internacionalment (i vistos anteriorment!). Està format per 54 membres escollits per l’Assemblea General per a mandats superposats de tres anys.
L’Assemblea General, el Consell de Seguretat i el Consell Econòmic i Social aproven resolucions que estableixen el que informalment es podria anomenar el “pla de treball” de l’ONU.
• Consell d’Administració Fiduciària
El Consell d’Administració Fiduciària tenia (en passat, perquè actualment és un òrgan inactiu) l’objectiu de proporcionar la supervisió internacional a 11 territoris fideïcomissaris que s’havien posat sota l’administració de set estats membres, i garantir que es prenguessin les mesures adequades per preparar els territoris per a l’autogovern i la independència. El 1994, tots els territoris fiduciaris havien assolit l’autogovern o la independència, així que el Consell d’Administració Fiduciària va suspendre les seves operacions aquell any.
• Cort Internacional de Justícia
La Cort Internacional de Justícia és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides. Situat a la Haia (Països Baixos), la funció de la Cort és resoldre, d’acord amb el dret internacional, les controvèrsies legals que li sotmeten els estats i emetre dictàmens consultius sobre qüestions legals que li remeten els òrgans autoritzats de les Nacions Unides i les agències especialitzades.
• Secretariat
El Secretariat està format pel secretari general i desenes de milers de membres de personal internacional que duen a terme la tasca diària de l’organització segons el mandat dels òrgans principals d’aquesta. El secretari general, actualment António Guterres, és el cap administratiu del Secretariat i és nomenat per l’Assemblea General per recomanació del Consell de Seguretat per a un mandat de cinc anys renovable.
Des que es va redactar la seva Carta, les Nacions Unides han hagut de fer front a nova feina que no estava prevista en el moment de la seva creació, a causa de a noves amenaces i esdeveniments actuals. Per exemple, l’organització s’ha fixat objectius per construir un món més sostenible, i ha acordat acció col·lectiva per frenar el canvi climàtic. A mesura que els problemes a què s’enfronta la humanitat han anat creixent, també ha crescut el mandat i la feina de l’organització.
Ara que les bases d’aquesta organització estan ben establertes, al pròxim número d’en-llaç parlarem detingudament sobre el Consell de Seguretat – l’òrgan amb major rellevància per la pau i seguretat globals, i l’únic amb poder d’influència sobre els conflictes armats actius arreu del món.
