La mobilitat d’Argentona

per Blai Forns / Rubén Morales Bastardes és l’autor del mapa de l’entrada

Sempre diem que hi ha massa cotxes: a la carretera, quan intentem aparcar, quan es parla de canvi climàtic… És desesperant anar per l’AP7 col·lapsadíssima a primera hora per camions (que idíl·licament haurien de transportar les mercaderies a través del corredor mediterrani) i de cotxes ocupats per sols una persona. És per això que plantejo el següent: els grans problemes de la mobilitat a Catalunya es deuen a una sobreexplotació del cotxe com a recurs de mobilitat per la manca d’altres vies de transport prou eficients o còmodes per a desplaçar-nos.

Però és clar, si per anar des d’Argentona fins a Granollers pots trigar perfectament 1 hora amb si en cotxe trigues 15 minuts, no és pas d’estranyar. Per tant, el que convindria per a reduir els cotxes és fer que no siguin una necessitat per la majoria de la població i sols s’aconsegueix amb alternatives que, de retruc, no sols ens estalviaran temps de carretera col·lapsada, sinó que serà un gran bé pel planeta en termes mediambientals.

Solucions que s’han plantejat és el carril VAO a través de la filosofia del cotxe compartit: evitar els desplaçaments amb cotxe d’una sola persona. És ben cert que hi ha indrets com ara Canyamars que entenc la complicació que suposa tenir una bona xarxa de transport alternativa al cotxe que pugui equiparar-s’hi, però el cas d’Argentona és ben diferent: vivim a un tir de pedra de la capital del Maresme, som via de pas entre Mataró i Granollers, així com de tots els pobles de la vall d’Argentona. És per això que considero que ho podríem fer millor.

Llenço una proposta de mobilitat a llarg termini. Sé que moltes de les propostes que plantejo és fer volar coloms, però en la majoria dels casos, no he fet sinó limitar-me a assentar altres models d’èxit a Argentona. La proposta passa per tres eixos: el primer, la millora de la xarxa pública de transport ferroviari —tren i tramvia—, el segon és la creació d’un sistema de lloguer de bicicletes com es té a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però a la vall d’Argentona —que podria estendre’s arreu del Maresme— i, per acabar, la creació d’una zona del centre urbà exclusiva per a vianants per evitar que venir a Argentona amb cotxe sigui un incentiu per la possibilitat d’aparcar al centre: dificultar l’accés amb cotxe per a incentivar les altres alternatives que han d’estar a l’altura alhora que es crea un espai per als vianants ni no pels cotxes. No es tracta de posar bastons a les rodes del cotxe sense millorar les alternatives, sinó que ha de ser un procés gradual de transició.

Abans, però, repassem quin és el transport públic de què gaudim els argentonins i argentonines:

Pel que fa al transport ferroviari, ja sabem que és inexistent, per tant, no cal esplaiar-se. Pel que fa a la bicicleta, tenim un carril bici a la Rotonda del Sant Crist i un carril bici-vianant a l’entrada de Sant Sebastià. Així, també hi ha un voral a la carretera del Cros, així com l’acabat d’inaugurar camí de Madà.

El servei de bus és el que realment permet la mobilitat. Tenim diverses línies de bus. A saber: 550 —Mataró-Granollers— de 3+3 expedicions diàries; 551 —Mataró-Canyamars — cada hora; 553 —Mataró-Argentona (pel Cros)— cada hora; 554 —Mataró-Argentona— cada mitja hora; 557 —Mataró (Hospital)-Òrrius— cada hora; 865 —Mataró-UAB— amb 8+8 expedicions diàries; 807 —Argentona-Barcelona— amb 9+9 expedicions diàries sols en dies laborables; i l’e11.2 —Mataró-Barcelona (pel Cros)— amb expedicions cada 10 minuts en hora punta.

Val a dir que la posició avantatjosa d’Argentona ens permet de tenir una freqüència elevada de busos i serveis decents si no fos pels retards i que no es dona l’abast en hores punta, fet que fa que molta gent faci ús del transport privat.

Pel primer eix per a solucionar el transport argentoní seria el projecte que fa temps que sembla que agafa pols tot i que sempre apareix a plans a mitja o llarga durada de planificació territorial de Catalunya: la Línia Orbital Ferroviària (LOF o R9). Aquesta línia donaria servei des de Mataró fins a Vilanova i la Geltrú passant pel Vallès i, per tant, per Argentona. Si s’acabés efectuant, ens permetria reduir enormement el temps de desplaçament cap a Mataró o cap a Granollers (enllaçant amb l’R2, la línia del Vallès i l’R8, la que transcorre paral·lela a Collserola) i fins i tot, habilitar el transport amb Sabadell i Terrassa (enllaçant amb la S1, S2 i R4 cap a Manresa) amb què Argentona no té connexió.

L’obra ja està prevista als POUM i si es consulta el d’Argentona, veureu que hi ha sòl reservat per a l’edificació de les vies i de l’estació, que quedaria davant la plaça del Molí a la nostra vila. Pels argentonins això portaria molts beneficis, però també s’ha de tenir present que les zones en què es pensa construir és en els camps de conreu a ponent de la riera i convindria eixermar terres per no castigar més la pagesia local (Ajuntament d’Argentona 2020). També s’ha de tenir present que això farà que més gent pugui venir a Argentona amb més facilitat. Això és més turisme, més indústria, però també més tensió en l’habitatge. En cas que l’R9 sigui una realitat, cal que l’Ajuntament estigui preparat per a construir habitatge a Argentona però no per especular o lucrar-se’n, sinó per a viure-hi: lloguer social i propietat. N’hi ha de projectat al Collell, però ja veurem què se’n farà.

El segon és un Tramvia a Mataró que tingui servei també a Argentona (que de moment he batejat com TraMataró). S’ha publicat aquest estiu un article al Capgròs titulat que, si bé no he estat capaç de localitzar la font primària, es parla d’una possible recuperació del tramvia Mataró-Argentona com a alternativa a l’R9 per la connectivitat tant de Mataró com amb Argentona (Bueno Casas de 2025). Si bé discrepo amb la necessitat de fer del tramvia una substitució de l’R9, sí que considero que si s’aposta per un tramvia a Mataró per millorar la connectivitat interna amb diverses línies que puguin o bé substituir o bé donar suport al saturat Mataró Bus al qual ja hi ha diverses demandes de millora de servei es podria fer un gran servei a la ciutadania.¹

Havia imaginat una línia de tramvia que circumval·lés Mataró i, que en arribar al Camí del Mig, entrés pel Cros i des d’allà, anés a buscar Madà i, des de la carretera de Vilassar entrés a Argentona fins a trobar-se amb Marina Julià, on fer parada; per on pujaria fins a la plaça Lluís Companys —popularment coneguda com la Rotonda Groga— i, passant pel carrer Canigó i Jacint Verdaguer anés a trobar la plaça Nova. D’allà, anés seguint el Carrer Joan XXIII fins a la plaça del Molí —on s’ha d’ubicar la parada del tren— i d’allà baixés fins al giratori del Pi Gros i seguís el camí antic del tramvia per tornar a entrar a Mataró per Cerdanyola.

Donar servei al Cros i Madà penso que és important per diversos motius. El primer és per no crear barris de primera i de segona pel que fa als serveis: tots els habitants d’Argentona som mereixedors d’un bon servei públic visquem on visquem. El segon és perquè si el propòsit és la connexió per evitar l’ús del cotxe, en cas de voler desplaçar-se al centre se’ls ha de donar una alternativa. El tercer, perquè si fem venir el tramvia des de Mataró pel Cros, no ha de fer tanta volta per arribar a Madà i és un recorregut prou natural.

Pel que fa a la parada a Marina Julià és per ser l’entrada al poble i pe dotar d’una parada més propera als habitants de Can Serra de Lladó —el Bosquet. El gir per Marina Julià és per donar servei a tot l’Eixample i Can Barrau. El de la plaça Nova és per tot el centre, el del Molí per oferir connexió amb l’R9 i el de l’institut per qualsevol activitat esportiva o educativa de què vulguin gaudir els habitants de Mataró, Sant Miquel del Cros o Madà, així com gent d’altres localitats.

El segon eix seria la creació del parc de bicicletes de lloguer com el Bicing o l’AMBici. Això comportaria la creació de carrils bici per als ciclistes que vulguin gaudir de l’esport a què els conductors argentonins sovint maleeixen i també per oferir una alternativa saludable i eclògica de mobilitat. El servei aniria des de Mataró fins a Dosrius i Òrrius i es crearien carrils bici de connexió. A saber: des de Mataró es connectaria amb Argentona des del Cros. Allà, hi hauria un brancal que es desviaria cap a la carretera de Vilassar per arribar tant a Argentona —seguint el recorregut del tramvia suara proposat— com a Cabrera de Mar (per l’Agell). El segon brancal seria per la carretera del Cros —popularment, del Colesterol—. Els dos brancals connectarien abans d’arribar a la finca del Viver per facilitar el desplaçament. El primer brancal seguiria la carretera de Vilassar fins a arribar al Sant Crist, per on es pujaria fins a la Plaça nova, on hi ha la parada de Tramvia. Des d’allà, es podria anar a buscar el Molí pel carrer Enric Granados. Si s’arriba des del Cros, se seguirà la ronda de Llevant fins a arribar al Molí i seguir amunt fins a la Grumbe, per on s’enfilaria C-1415c amunt. Abans, però, a l’alça de la Grumbe hi hauria un brancal que et portaria fins a l’ajuntament vell. De la Grumbe, s’aniria a buscar la carretera d’Òrrius passant per Clarà, Can Raimí i Can Ribosa. Si es segueix la carretera C-1415c per anar cap a Dosrius, ens trobem les Ginesteres, per on també s’hi podria pujar fins a la plaça de les Ginesteres. Ara sí que sí, que se seguiria la carretera B-510 —la de Dosrius—.

Més enllà del carril bici, també hi hauria parades fora del recorregut per a donar l’abast a les necessitats, però sense inundar el poble de carrils bici que potser no són necessaris. Les parades serien dins de recorregut serien les següents: El Cros, Can Diners, Madà, Can Serra de Lladó, Bernat de Riudemeia, Plaça Nova, el Molí, Saló de Pedra, Grumbe, Can Carmany, Quatre Rellotges, Can Cabot, Can Raimí, Les Ginesteres, els Alocs i les de Cabrera, Mataró, Dosrius i Òrrius. I fora de recorregut: Zona Esportiva Raül Paloma, Les Fonts, Lluís Companys, Can Barrau, Font Picant, plaça dels Geganters, Joan Maragall/Francesc Macià, Riba i Bracons/Josep Pla. Es dona servei a àrees residencials, comercials i industrials. No em distrauré a justificar cada parada perquè us seria avorrit, però totes tenen raó de ser.

I sabent que no tothom té la salut per anar amb bici o que la climatologia té un afecte directe a la possibilitat de desplaçar-se amb bicicleta, es mantindria el servei de bus, però amb alteracions. La línia 554 —Mataró-Argentona— desapareixeria perquè faria si fa no fa el recorregut del tramvia i la 550 —Mataró-Argentona-Granollers— deixaria de fer falta quan l’R9 s’implementés. La línia 551 —Mataró-Canyamars— es mantindria, però passant pel Cros, suprimint així la necessitat de la 553 —Mataró-el Cros-Argentona— i la 557 es mantindria —Mataró (hospital)-Argentona-Òrrius—. El recorregut per dins el poble, però canviaria: la parada Puig i Cadafalch/Dr. Farrero desapareix i el nucli passaria a ser la del Pi Gros i la del Molí. El canvi aquest es fa pensant en les alternatives que es faciliten a la ciutadania per al transport: el tramvia i la bicicleta per a apropar-s’hi. I, mirant-ho fredament, els qui vinguin de Can Barrau, Can Serra de Lladó, o del Veïnat de Lladó dubto que notin la diferència de dos carrers.

Així doncs, el recorregut dins el poble seria el següent: Pi Gros, el Molí, Carreras Candi/General Llauder, CAP i Grumbe per anar cap a Dosrius, Les Ginesteres i Òrrius.

La línia 551 faria el recorregut de Canyamars a Mataró estació passant per les Ginesteres, Argentona i el Cros per la carretera homònima. En canvi, el 557 aniria d’Òrrius a Argentona i, en lloc d’anar cap al cros, agafaria la C-32 per anar a l’hospital de Mataró.

El darrer eix és la Zona per a Vianants que ja existeix tímidament pel tram del Carrer Gran fins a la plaça de l’Església i, temporalment, carrers que els són adjacents. La meva proposta és ampliar-la gratament. Pel nord, començaria amb el Saló de Pedra i el Carrer Mare Anna Ravell i de les Parres pel cantó de llevant. Per la part de ponent, el carrer Sant Ferran deixaria de ser de circulació de cotxes, així com el de Lladó —de baix—. Per la part sud, el carrer Carrasco i Formiguera seria per a vianants, fent que hi hagi una connexió entre l’escola Bernat de Riudemeia i la plaça de Montserrat sense cotxes (això sí, amb el tramvia). El carrer Abat Escarré seria transitable fins al gir del Doctor Samsó, que seria el darrer permès.

S’amplia la zona per a vianants per a fer més fàcil la comunicació del centre del poble, podent ampliar la zona comercial, d’oci. Tenint present el projecte de la nova biblioteca a Can Doro i Cal Guardià, s’amplia pel nord la zona, possibilitant crear una plaça prou gran que abraci des del Saló de Pedra fins a la Biblioteca, sent un espai de joc alhora que serveixi de terrassa a ambdós restaurants que hi ha a la zona i també pugui ser una plaça de l’Ajuntament, de què Argentona manca.

El carrer dels Rosers s’hi ha inclòs, així com el de Sant Julià per dotar de volum aquesta zona de la biblioteca i que no quedi una sensació d’ofec o d’espai restringit. Sant Julià donaria també per un espai en què la gent de la residència pugui sortir-ne amb més facilitat per a passejar. El carrer Ramon Par estaria tallat fins que s’arribi a la policia. Soc conscient que la policia necessita poder transitar per aquest tram del carrer, així que hi haurà un tram apte per a cotxes com a atzucac.

El carrer de Sant Ferran s’hi inclou per la seva impossibilitat de convertir-se en una ronda circumval·latòria, puix si es coneix per carrer de l’Escopeta, és perquè de cop, es fa estret i impossibilita la circulació de vehicles amples. Davant la seva impossibilitat de ser una ronda, que sigui per a vianants.

El Josep Soler s’hi ha inclòs per a facilitar l’accés al tramvia i estació de bicis. Es tanca per Carrasco i Formiguera perquè ja és un cul-de-sac, però es permet l’accés amb cotxe fins que acabi l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat. Això permet que es connecti bé l’escola amb el parc com se sobreescriu i es fa una anella de vianants al voltant del col·legi.

L’abat Escarré és per a cotxes fins a arribar Doctor Samsó. Així s’allarga la zona comercial, però se n’exclou el carrer Barcelona de baix perquè he considerat que ja no és tant una zona de pas com ho són els altres carrers: la direccionalitat del moviment de gent és cap al centre per anar a buscar la bici o el tram.

El carrer Joan XXIII i Doctor Farrero són rondes pel sud del poble que permetrien el pas de vehicles de cotxes. I el carrer de les Parres, en ser tan proper a la plaça Nova com a centre del poble, he pensat que es podria pacificar més si s’hi barra el pas dels cotxes.

Ara bé, cal tenir present que qui té garatge a casa en voldrà gaudir i és per això que el trànsit de cotxes sols estaria permès en cas de tenir una plaça d’aparcament acreditada a un aparcament de dins la Zona de Vianants o si hi ha cap necessitat de transport de mercaderies per a establiments comercials com passa actualment amb el carrer Gran.

Tot això hauria d’anar acompanyat de la construcció d’un giratori a l’accés nord d’Argentona (ja projectada al POUM susdit) i d’un redisseny urbanístic del giratori del Pi Gros per a permetre que els autocars puguin fer-hi parada sense haver d’anar fins al Sant Crist, aprofitant els vorals del giratori del Pi Gros com es fa al del Cros.

Soc plenament conscient que això implica una despesa molt gran pressupostària, però la realitat sols n’és una: tot pronòstic demogràfic assenyala que la població va a l’alça i, si tenim les vies de comunicació ja ben tensionades. No es tracta de pensar en la Catalunya dels 8 o 10 milions perquè hi ha una realitat palpable: cal fer quelcom per a solucionar la mobilitat i sols es podrà fer reduint el nombre relatiu de trajectes d’individus sols amb cotxe perquè és el mètode menys eficient en espai-passatgers i per a fer-ho cal apostar per propostes atrevides i trencadores amb allò que hem vist fins ara perquè si no, no farem sinó
anar a pitjor.

És ben cert que hi ha oficis —artistes, lampistes, comercials de vendes, etc.— que no tenen cap remei tret de fer ús del vehicle privat i, depèn de quins casos, fer viatges sense acompanyants. No pot ser que l’impediment per a la descongestió de carreteres sigui l’individualisme de la nostra societat. No seran poques les persones que no fan servir el transport públic per falta de fiabilitat i de deficiències del servei i aquí és on cal incidir: afavorir el transport públic a través de la seva promoció i posar impediments a l’ús del vehicle privat individual que es podria revisar o legislar amb excepcions professionals.

Això no vol dir que aquest pla —potser parlar de pla és molt ambiciós— s’hagi d’efectuar en un termini de 10 anys, perquè és completament irreal, sinó que és un horitzó a uns quants decennis vista tenint una tesi sempre present: ens cal una bona xarxa de transport que ens permeti poder abandonar el cotxe i així progressar com a societat, si és que el progrés existeix.