per Alba Calvo Cruxent
La pròxima Secretaria General de Nacions Unides ha de ser una dona
Recentment, l’Assemblea General de l’ONU ha adoptat una resolució important que configura les noves regles del procés per nomenar el pròxim Secretari General (SG) de l’ONU. Un dels canvis més notables és que, per primera vegada, el procés té un calendari bàsic i permetrà entre 12 i 15 mesos per completar la selecció del nou secretari general. Per contra, tot i que la resolució demostra que la igualtat de gènere continua sent una consideració crítica i que l’interès per nomenar una dona Secretària General continua sent fort entre els estats membres, la resolució no arriba a emetre una declaració d’intencions inequívoca que l’Assemblea General tingui la intenció de posar fi a vuitanta anys de lideratge masculí.
Des que es va crear l’ONU, hi ha hagut nou secretaris generals, i tots han estat homes. Malgrat l’augment de la participació de les dones en l’alta política arreu del món, l’ONU encara no ha nomenat cap dona per al màxim càrrec de lideratge. La presidència de l’Assemblea General només ha estat ocupada per una dona cinc vegades d’un total de 80 sessions des de la creació de l’organització. D’acord amb dades de PassBlue1, en total, 20 Assemblees Generals de l’ONU s’han celebrat sense la participació de cap ambaixadora, i dels 193 països membres, 73 no han nomenat mai una dona com a representant permanent, i altres 64 només ho han fet una vegada. Això fa reflexionar: com pot l’ONU promoure de manera convincent l’empoderament de les dones si les seves estructures de lideratge continuen plenes de desigualtat i excloent-les?
S’ha demostrat que la igualtat de gènere és un accelerador de totes les prioritats de l’ONU, inclosos els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Quan observem grans organitzacions del sector privat i l’impacte de la presència de dones als nivells més alts de presa de decisions, els estudis mostren que aquestes tendeixen a estar millor gestionades, són més rendibles, tenen una menor rotació de personal i són més efectives en el que fan. Per altra banda, el creixent conjunt de dades que tenim ara demostra clarament els costos que paguem en temps de guerra i pau per la marginació de les dones del procés de presa de decisions. Fins i tot el Consell de Seguretat ha reconegut que les dones tenen un paper vital en l’assoliment i el manteniment de la pau i la seguretat en un moment de creixents tensions globals i augment dels perills.
Amb la complexitat del món actual, un moviment creixent demana el lideratge femení de Nacions Unides per ajudar a aconseguir reformes i progrés. Es necessita un enfocament diferent, amb un nou abordatge de les negociacions, noves maneres d’establir ponts amb altres parts i una gestió de “resolució de problemes” als reptes actuals fresca. El valor simbòlic, l’autoritat moral i el poder normatiu de l’ONU continuen sent els seus actius més importants. Necessitem un secretari general que reflecteixi el futur que volem i una ruptura decisiva amb les injustícies històriques que continuen afectant l’organització. Així doncs, el següent procés de selecció presenta una oportunitat històrica per trencar el cicle d’exclusió de vuitanta anys i abordar la necessitat urgent d’un lideratge que sigui alhora representatiu i compromès amb la promoció dels drets de les dones.
L’article 97 de la Carta estableix que l’Assemblea General ha de nomenar el Secretari General per recomanació del Consell de Seguretat. És a dir, els 15 membres del Consell de Seguretat voten si consideren que els candidats nominats prèviament pels estats membres són dignes del càrrec. Per tal que un candidat tingui èxit, nou membres del Consell de Seguretat, inclosos els cinc membres permanents, han de votar afirmativament. Desafortunadament, els cinc membres permanents poden exercir el seu veto sobre els candidats, mantenint el control sobre qui és nomenat.
La manera més senzilla de trencar el sostre de vidre és que els estats es comprometin públicament a considerar només la nominació de candidates dones. No obstant això, tan sols tres estats membres de l’ONU (Costa Rica, Espanya i Eslovènia) han recolzat el seu suport emfàtic a una dona SG amb propostes de reforma concretes per portar la igualtat de gènere al procés de selecció de la SG.
Tenint en compte els temps turbulents que afronta l’ONU, tant en l’àmbit financer com en el polític, juntament amb la reacció i el retrocés en matèria d’igualtat de gènere, sobretot per part dels Estats Units i dels governs autoritaris, les candidates al pròxim mandat hauran de ser diplomàtiques molt astutes, capaces de navegar per la política tensa del Consell de Seguretat. Aquesta vegada, els estats no es poden conformar amb el simple gest de proposar dones; han de comprometre’s a nomenar-ne una i a oposar-se si el Consell tria un altre home. Aviat, veurem com es desenvolupen els esdeveniments, ja que a finals d’aquest any començarà el procés de selecció.
- PassBlue és una publicació digital independent amb seu als Estats Units que supervisa i informa sobre les activitats de les Nacions Unides. Es va fundar a la tardor de 2011 com a projecte de l’Institut Ralph Bunche d’Estudis Internacionals de la Universitat de la ciutat de Nova York. ↩︎
