per Max Gómez
La gran majoria de nosaltres hem crescut amb certs estereotips, com l’heteronormativitat o la monogàmia.
Avui dia, tot i que la majoria practica la monogàmia, molta gent no coneix el significat de la mateixa paraula. Encara que no és estrictament necessari, em sembla important definir-la en aquest article.
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la monogàmia es refereix a la «unió d’un sol home amb una sola dona», una definició que avui dia es pot extrapolar a la unió entre dues persones, independentment del seu gènere, el que convencionalment es coneix com una «relació tancada».
Per a molta gent resulta sorprenent, antinatural o fins i tot inadequat conèixer casos de relacions diferents de les habituals, com les anomenades «relacions obertes».
Es podria dir que jo mateix formo part de les relacions obertes, tot i que els qui hi som acostumem a utilitzar el terme «no monogàmia», ja que engloba un conjunt de pràctiques i maneres de relacionar-se d’una manera més responsable i ètica.
Una persona no monògama no sempre neix sabent que ho és. Generalment, és una cosa de la qual un se n’adona en algun moment de la seva vida o una decisió que decideix prendre. M’agrada comparar-ho amb «sortir de l’armari», ja que existeix un sentiment similar a l’hora de donar a conèixer una part important d’un mateix.
De fet, la no monogàmia ha anat guanyant visibilitat amb el pas dels anys i fins i tot té la seva pròpia bandera, pel fet que representa una manera de relacionar-se diferent de la convencional.
No és la meva intenció convèncer ningú d’endinsar-se en aquest àmbit, però sí que convido a investigar-ne una mica, perquè té aspectes molt interessants i potser algunes persones s’hi sentiran identificades.
Des de la meva experiència puc dir que he après moltíssim sobre la gestió de les emocions, la comunicació assertiva i la manera de veure el món. És més fàcil acceptar i gestionar que les persones podem sentir emocions diferents envers altres persones sense tenir la possibilitat de controlar-les.
Un cop entès això, el millor és fer introspecció i ser honestos amb els nostres propis sentiments i pensaments. Què té de dolent fixar-se en dues persones alhora? O poder desenvolupar sentiments romàntics per més d’una persona?
Jo crec que la vida és massa curta per imposar-se aquesta limitació: sentir i no poder actuar, o arribar a un punt de la vida pensant que no has pogut experimentar tot allò que realment volies.
No vull que se m’interpreti malament. Les persones no monògames no som inconscients dels nostres actes. Existeixen límits dins de la parella, acords que es parlen i que es poden modificar en qualsevol moment.
Traspassar aquests límits es pot considerar una «infidelitat», ja que, tot i ser persones obertes a aquest tipus de relacions, l’altra persona haurà preferit prioritzar una cosa momentània per damunt de la relació i dels acords establerts prèviament. Així que no, la no-monogàmia no són uns «banyes amb consentiment». El que per a mi són banyes potser per a una altra persona no ho són, i això també és totalment vàlid. És precisament el que ens fa diferents.
He decidit escriure aquest article perquè recentment vaig viure una situació força dura per a mi, en la qual vaig sentir que no es respectaven els meus límits. Això em va fer sentir menystingut i, fins i tot, insuficient. Amb el temps vaig poder adonar-me que tot això neix d’una certa por interna i que aquell malestar que vaig sentir era una manera que tenia la meva ment de protegir-me, una cosa que, en més o menys mesura, ens passa a tots. La diferència és en com gestionem aquest tipus de situacions.
Personalment, prefereixo no culpar la no monogàmia d’això, sinó les persones que poden actuar de manera dolorosa o irresponsable envers la meva persona.
Tinc tres grans referents que tenen molta experiència i coneixement en aquest àmbit, així que m’agradaria esmentar-los per si algú té interès a aprofundir més en el tema, sigui per aprenentatge o per simple curiositat.
En primer lloc, vull mencionar la Noemí Casquet (@mamacasquet a Instagram), ja que és una figura molt influent en l’àmbit de la sexologia i la no-monogàmia, i ofereix un contingut molt variat.
La segona persona és en Jaime Gama (@gotitasdepoliamor), un psicoterapeuta especialitzat en relacions ètiques i no-monogàmia. Gràcies a internet, a més, és possible fer consultes amb ell a distància.
Finalment, volia mencionar la Bei (@poliamorcitos), que comparteix publicacions en què planteja diferents situacions i explica com afrontar-les d’una manera sana, sense invalidar les emocions pròpies.
Espero que aquest article hagi pogut ajudar algú que en algun moment s’hagi replantejat aquest tema i li hagi fet por o vergonya comunicar-ho a la seva parella. Crec que la millor manera d’actuar és sempre des de la sinceritat, el respecte mutu i la comunicació.
Sense això, no ens queda res.
Imatge de l’entrada: Bandera de la no-monogàmia
