A voltes amb l’arxiu de l’Alfons Güell

Per Montse Rodó

La notícia de Ràdio Argentona    sobre  la cessió del fons  fotogràfic d’Alfons Güell a l’Arxiu del Consell Comarcal del Maresme ha provocat desavinences entre els  argentonins, que es posicionen a favor o en contra, o no del tot a favor ni del tot en contra de la cessió.

Decantar-se per una opinió  o l’altra depèn  de molts  factors, també emocionals, que fan molt difícil  ser objectiu, ja que  el fons  Alfons Güell  consta de   més de 100.000 negatius fotogràfics que documenten  bona part de la vida social, familiar i històrica d’Argentona i del Maresme durant el s. XX.

Fa  temps que la Maria Güell, filla, col·laboradora i hereva del llegat d’Alfons Güell, manifestava  la seva  voluntat  de buscar la millor sortida per aquest fons que ella ha atresorat durant anys. L’expressava en l’entrevista  que li va fer la Rosa Vila a la secció Dones, Donetes i Donasses publicada al número 101 del gener de 2025 a  la revista Fonts del CEAJC. L’article revisa la trajectòria vital de la Maria i s’acaba amb un desig:

“Ara està enfeinada buscant una sortida digna i útil a la maquinària i a l’arxiu de l’ofici del seu pare. Sense nostàlgia. Amb optimisme. No ho vol llençar: és el testimoni d’un ofici, d’un temps, d’una vida activa. Per això agrairia suggeriments de quina sortida es podria donar a tot l’arxiu del seu pare, l’Alfons Güell”.

També ho va manifestar en el reportatge de Ràdio Argentona del 14 de març difós pel canal d’Instagram, Facebook i el pòdcast de Ràdio Argentona;  a les imatges es veu la Maria mostrant el material  guardat a l’estudi de fotografia del  pare, amb la maquinària original i els diferents tipus de negatius perfectament ordenats i datats en capses. Reclama que alguna institució es faci càrrec del llegat, sota la seva supervisió,  per protegir-lo, digitalitzar-lo i mantenir-lo viu.

Finalment, el 16 de maig, en una entrevista a Ràdio Argentona, la Maria Güell  va anunciar l’acord de cessió del fons fotogràfic a  l’Arxiu del Consell Comarcal del Maresme.

En esclatar la  polèmica , en-llaç s’ha  posat en contacte amb la Maria, que ha tornat a explicar com va anar la seqüència dels fets i perquè ha pres aquesta decisió:

“Poc després de fer-se publiques les entrevistes,  el director de l’Arxiu del Consell Comarcal del Maresme va contactar amb mi per interessar-se pel fons i, un cop revisat, em  va oferir la possibilitat  que fos l’Arxiu Comarcal qui el conservés, catalogués i oferís a tothom  la possibilitat de consultar-lo. Aquest era el desig del pare: que l’arxiu continués viu.

En assabentar-se d’aquest oferiment, l’Ajuntament d’Argentona també em va citar per  interessar-se pel tema. Malauradament, durant la conversa va quedar clar que de moment  l’Ajuntament no disposa d’un espai amb les condicions adequades  per conservar aquest llegat ni la dotació econòmica per digitalitzar tots els negatius.

Així doncs, em decanto per la que considero la millor opció pel futur del fons; la cessió, sense cap compensació econòmica,  que comporta que els negatius continuen sent propietat de Maria Güell, i que es poden  recuperar quan vulgui, després de fer-se càrrec de les despeses de digitalització.

Estic sorpresa i dolguda per la reacció d’una part dels argentonins, que senten com si hagués traït la memòria del poble, quan el que vaig decidir va ser precisament per protegir-la i posar-la a l’abast de tothom que la volgués consultar ”

En-llaç també ha demanat el parer a  representants  de les entitats que tenen com a objectiu preservar el patrimoni argentoní; com totes les entitats sense ànim de lucre del poble, la seva precària economia depèn  de les subvencions de l’Ajuntament i de les quotes dels socis i no disposen de mitjans ni espais adequats per  conservar un llegat d’aquesta magnitud; la resposta de les persones  consultades ha sigut unànime: la cessió a l’Arxiu Comarcal, ara per ara, és la millor solució.

L’indiscutible  valor documental  d’aquest fons i la polèmica creada al voltant del que per alguns significa la pèrdua del control sobre unes imatges que formen part de la pròpia història, posa sobre la taula un tema a debatre. On aniran a parar els documents fotogràfics en paper que, abans de l’arribada del digital, han anat acumulant cronistes i famílies, si Argentona no disposa d’unes instal·lacions adequades  i de personal per tenir-ne cura?