Algoritmes i biaxos

per Gonçal Calvo Vergés

Algoritmes i biaixos: com ens manipulen i esclavitzen les xarxes socials

Fa uns mesos vaig tenir una cerimònia d’alliberament. Vaig donar-me de baixa de l’única xarxa social de la qual era usuari: Twitter, ara X. Ho vaig fer abans que Elon Musk es fes propietari d’aquesta xarxa. La feia servir bàsicament perquè és una bona eina per a la meva professió periodística, amb informació ràpida i puntual dels mitjans, institucions, persones, grups o empreses que t’interessa seguir… un canal obligatori a la feina, ja que bona part de la comunicació en l’àmbit periodístic es fa a través d’aquesta xarxa. Per exemple, tot el seguiment dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils el vam haver de fer a través de Twitter; qualsevol actualització només t’arribava amb comunicacions a través de la xarxa. O estava a Twitter (X ara) o em quedava despenjat de l’actualitat més rigorosa que, per qüestions de feina, havia de seguir.

La meva situació professional va canviar amb la jubilació, però em vaig adonar que continuava mirant Twitter compulsivament, com quan treballava. Quan em llevava, mirava les últimes piulades; a mig matí, una altra repassada; no podia anar a dormir sense fer una última ullada a Twitter. Tot aquest temps sumava moltes hores perquè d’un tuit anava a un altre, empalmava d’un canal a un altre fins a sumar minuts i hores enganxat a la xarxa, fent scroll… Vinga a moure el dit per fer baixar la informació a la pantalla. Twitter (X) és una bona eina d’informació, la preferida pels periodistes, però també una màquina de robar temps. En un moment donat vaig prendre la dràstica decisió d’abandonar-la. Després d’uns dies de síndrome d’abstinència, he guanyat temps a canvi de perdre immediatesa en la informació. Donant-li voltes, vaig preguntar-me… com és que passava tant de temps enganxat a la pantalla fent scroll continu a Twitter?

Entre les activitats que he decidit fer ara que m’ho puc permetre hi ha la de fer tallers d’educació mediàtica a instituts de secundària i a casals cívics dins d’un programa del Col·legi de Periodistes subvencionat per la Comissió Europea. Tant l’ens que agrupa els professionals del periodisme com les autoritats europees estan molt preocupats per com les notícies falses o manipulades difoses sobretot per les xarxes socials estan tenint un fort impacte en la societat, majoritàriament entre la gent jove. Aquests s’informen sobretot a través de xarxes socials, però també la gent gran, que encara s’informa pels mitjans de comunicació de masses, es veu indefensa a l’hora d’identificar mentides o manipulacions.

Així és com he pogut formar-me i cercar molta informació sobre aquest procés que està canviant la manera en què la societat rep la informació. Els mitjans de comunicació de masses clàssics com els diaris, les ràdios o les televisions ja no són la principal via d’informació dels joves, que tot ho reben a través de xarxes com Instagram i, sobretot, TikTok.

Algoritmes

Com s’ho fan aquestes xarxes socials per mantenir-nos enganxats el màxim temps possible i pendents del que publiquen? La clau és el que anomenem ALGORITME… o algorisme en català, que seria més correcte, però amb la batalla lèxica ja perduda.

Un algoritme és un conjunt d’instruccions, com una recepta de cuina, que indiquen a l’ordinador què ha de fer. En el cas de les xarxes socials, aquestes instruccions analitzen constantment tot el que succeeix a la plataforma:

Què publiques: Text, fotos, vídeos, enllaços…
Qui et segueix i a qui segueixes: Les teves connexions i interessos.
Què t’agrada i amb què interactues: Els “m’agrada”, els comentaris, les vegades que comparteixes o guardes una publicació.
Quant de temps passes veient cada cosa: Si t’atures a llegir un text llarg o veus un vídeo sencer.
La popularitat de cada publicació: Quantes interaccions té una publicació en general.

Com fan anar les xarxes socials aquests algoritmes?

Amb tota aquesta informació, l’algoritme fa bàsicament dues coses principals:

Filtrar: Decideix quines de les milions de publicacions que es generen cada segon són rellevants per a tu i quines no. És com si tinguessis un filtre personalitzat que treu la “palla” i et mostra el “gra”.
Ordenar: Un cop filtrades les publicacions que creu que t’interessen, l’algoritme decideix en quin ordre te les mostra a la teva cronologia. L’objectiu principal és mantenir-te enganxat a la plataforma el màxim temps possible, mostrant-te contingut que et resulti atractiu.
Les xarxes socials són negocis. Com més temps passis a la seva plataforma, més possibilitats tenen de mostrar-te anuncis i, per tant, de guanyar diners. Per això, els seus algoritmes estan dissenyats per a la personalització i la teva interacció.
És important entendre que aquests algoritmes evolucionen constantment. Les xarxes socials ajusten les seves “receptes” per millorar l’experiència dels usuaris (i, per descomptat, els seus propis interessos).

Biaixos

Què són els biaixos? Imagina que la teva ment és com un filtre. Aquest filtre no és perfecte i, a vegades, tendeix a deixar passar més fàcilment algunes coses i a ignorar-ne d’altres. Aquestes tendències del nostre cervell són els biaixos personals. Són com “dreceres” que fa la nostra ment per processar la gran quantitat d’informació que rebem cada dia i també influeixen en com interpretem el que veiem a les xarxes socials i com hi interactuem.

Aquests són alguns exemples de biaixos que ens afecten a les xarxes:

Biaix de confirmació: Aquest és com tenir unes ulleres d’un color determinat i només veure les coses d’aquell color. Si ja creiem alguna cosa, tendim a buscar i donar més importància a la informació que confirma la nostra creença, i a ignorar o rebutjar la que la contradiu. Per exemple, si crec que un determinat polític és honest, buscaré notícies que ho confirmin i potser no faré tant de cas a les que diguin el contrari. A les xarxes, això ens pot portar a seguir només comptes que pensen com nosaltres i a quedar-nos en “bombolles” d’informació.
Biaix d’afinitat : Ens sentim més propers i confiem més en les persones que percebem com a similars a nosaltres (per edat, idees, gustos, etc.). A les xarxes, això fa que interactuem més amb els nostres “grups” i potser siguem més escèptics amb les opinions de persones que considerem “diferents”.
Biaix de disponibilitat: Tendim a donar més importància a la informació que ens és més fàcil de recordar o que ens ve més ràpidament al cap. Per exemple, si un amic ens explica una mala experiència amb un producte, potser tindrem una opinió més negativa d’aquest producte, fins i tot si hi ha moltes opinions positives. A les xarxes, les notícies virals o els comentaris molt repetits poden influir més en la nostra percepció, encara que no siguin representatius de la realitat.
Efecte de la prova social: Som animals socials i sovint mirem què fan els altres per decidir què hem de fer o pensar. Si veiem que molta gent “fa m’agrada” a una publicació o comenta una opinió, podem sentir-nos més inclinats a estar d’acord, fins i tot sense haver-ho reflexionat gaire. A les xarxes, el nombre de “likes”, seguidors o comparticions pot influir en la nostra valoració d’una informació o d’una persona.

Com interaccionen les xarxes socials amb els nostres biaixos personals?

Les xarxes socials són un terreny molt fèrtil per als nostres biaixos per diverses raons:

Algoritmes personalitzats: Les plataformes utilitzen algoritmes que ens mostren contingut que creuen que ens agradarà, basant-se en el nostre historial i en el que fan els nostres contactes. Això pot reforçar el biaix de confirmació, ja que ens exposem principalment a informació que encaixa amb les nostres idees.
Cambres de ressò: La facilitat per connectar amb persones que pensen com nosaltres pot crear “cambres de ressò” on les nostres opinions es veuen constantment reforçades i rarament desafiades. Això pot dificultar la comprensió de perspectives diferents.
Volum i velocitat de la informació: La gran quantitat d’informació que circula a gran velocitat fa que sigui més difícil analitzar-ho tot de manera crítica. Tendim a agafar allò que ens sembla familiar o que encaixa amb el que ja pensem (biaix de confirmació i disponibilitat).
Validació social: La recerca de “likes” i comentaris positius pot alimentar el biaix d’afinitat i l’efecte de la prova social. Ens sentim bé quan els altres estan d’acord amb nosaltres i això pot influir en el que compartim i en com interactuem.
Comparació social: Les xarxes sovint ens exposen a versions idealitzades de la vida dels altres, cosa que pot generar comparacions socials i afectar la nostra autoestima. El biaix d’afinitat pot fer que ens comparem més amb persones que percebem com a semblants.

En resum, les xarxes socials no són neutres. Estan dissenyades de manera que poden exacerbar els nostres biaixos personals, influint en la informació que consumim, en les persones amb qui interactuem i en la nostra percepció del món.

Ser conscients d’aquests biaixos i com són utilitzats pels algoritmes és el primer pas per fer un ús més crític i responsable de les xarxes socials.

PD. Aquest article ha estat elaborat amb l’ús de diversos programes d’IA generativa.

Imatge de l’entrada: Vecteezy