per Rosa Vila
Ens hem estrenat amb un llibre de tres-centes pàgines de bon veure i bon llegir.
Ve ple d’esqueixos a~relats, en el millor sentit de l’expressió.
Són la cinquantena dels contes escrits en solitari per Carme Català, Júlia Gaset, Mercè Dutren, Mercè Moreno, Montse Rodó i Rosa Vila, un Cercle Literari de sis dones tocades pel mal de l’escriptura.
Les Dones del dijous som les dones madures, de veus, trajectòries i estils diferents, que ens trobem dos dijous al mes per treballar aquest gènere complex, que tot i ser considerat, a vegades, menor o el germà petit de la novel·la, nosaltres treballem com a major: el conte com a gènere literari. Gènere que té com a característica la intensitat i el conflicte, dividit en tres parts: desencadenant, nus i desenllaç.
És un llibre que tant pel contingut com per l’embolcall personalitzat, aspira a formar part dels llibres de ficció dins els recomanats a la secció de cultura de diaris i revistes digitals. Pels personatges entranyables que retrata, pels escenaris perduts o inventats per on transiten, per les emocions que viuen i desviuen, per la ironia, pel bon humor, per, sobretot, el rigor de cada una de les veus de les sis autores que, després de treballar-ho en solitari, amb llibertat, sense fil conductor, n’hem fet del dijou mati el nostre die del control de qualitat. Primer per a nosaltres mateixes, però també per la recerca i captura de la complicitat d’un hipotètic lector exigent. Seria com la mena de sedàs que considerem imprescindible abans d’optar a qualsevol publicació, o sigui ara, quan les obres ens deixen de pertànyer.
I sí, cal fer constar aquí que ja vàrem notar una certa complicitat el mateix dia de la presentació del llibre, amb la lectura de sis tastets destinats a les 97 persones que omplien a vessar la biblioteca Joan Fontcuberta d’Argentona, que van poder assaborir el mateix te de llimona i gingebre i les galetes que prenem durant les sessions de treball.
Potser pequem de pretensioses quan diem que voldríem que aquest llibre formés part del conjunt de llibres dels col·lectius de dones madures, les què un bon dia van decidir anar més enllà de la saludable recomanació d’escriure per a entrenar neurones, per convertir-se en notàries del nostre temps, dels nostres espais, dels nostres valors vitals. Perquè resulta que elles, o sigui nosaltres, tot escoltant allò que fa anys ens diuen les parets de les cases i dels pobles, n’hem volgut fer contes, o sigui Literatura.
Que no deixa de ser una manera comunitària de volar i fer volar.
Bona lectura. I bona volada.
