per Rosa Vila
A la propaganda d’un dels cursos organitzats per l’ajuntament per un matí de dissabte al Casal de la Gent Gran, deia “IA per a tothom”. M’hi vaig apuntar, amb la intenció de perdre una mica aquella por ambiental que, des de totes bandes, s’instal·la a poc a poc al cos.
La propaganda pintava bé: “ChatGPT IA per a tothom, com utilitzar-lo en el dia a dia”, encara que allò de “per a tothom”, no ho veia clar: potser amagava que era més aviat era per a “boomers” o “tastaolletes” com jo i uns quants més. Sort que d’entrada, els sis punts de l’índex, prometien:
1. Com funciona l’IA.
2. Reptes i oportunitats.
3. Com et pot facilitar la vida.
4. Instal·lació del chat al mòbil.
5. Pràctiques guiades. Com a assistent personal.
6. Com treure profit a l’eina.
No patiu, no transcriuré els pocs apunts que vaig ser capaç d’anotar, que altra feina tenia. Només la frase inicial: “La IA, la generativa del 2016, la de visió artificiosa, és una màquina amb capacitats humanes, que fins no fa massa estava en poder de les grans empreses tecnològiques (Google, X, Amazon, Facebook), empreses que no van alliberar els seus codis fins al 2022, quant al text, i al 2024, quant a la imatge. I el que anirem veient…”
Els primers dies, un cop instal·lat el ChatCPT gratuït, hi vaig anar practicant com una joguina nova, i per no oblidar, fent cas al punt 5, fins que, al cap de pocs dies, enfadada per no estar d’acord amb algunes respostes, ho vaig deixar estar, si més no per reflexionar sobre on ens portarà tot plegat.
No tenim altra opció que acceptar-ho com a la gran eina poderosa que és, que pot ser beneficiosa o perjudicial, depenen de qui, de com i per què` s’empri. Del que potser no som del tot conscients és de com elles, les màquines utilitzen la infinitat d’algoritmes que els regalem des de tot el món mundial, fake news o deep fakes inclosos a partir de les dades rebudes que seran les que fan treballar per a identificar patrons i correlacions. Amb consentiment o sense.
Amb quin objectiu?
Uf!, molts, sobretot predir el que és més probable que succeeixi, resoldre problemes, optimitzar o accelerar processos, ajudar en la presa de decisions, eliminar les parts mecàniques de les feines, reduir costos, substituir la creativitat analògica.
A la pràctica quotidiana?
Obres la nevera, fas una foto amb el que hi ha dins i et proposa un seguit de menús possibles. Que li dius que et notes la musculatura tova? Et fas una selfie i, amb quatre detalls més et confecciona un pla d’entrenament personal. Que tens pressa a signar l’assegurança del teu viatge de la volta al món, o que et fa mandra llegir-la? El chat estarà encantat de fer-te’n una síntesi, lletra petita inclosa. Què has de fer el canvi d’armari i veus que tens l’armari atapeït de roba caducada? Ell t’ajudarà a llençar-la, a partir una foto o dels centímetres de cintura i malucs. Que necessites consells, concrets, de bricolatge? De cuina? Cap problema. En menys de mig minut tens la solució. Necessites idees per fer un regal de Nadal? Només cal que li descriguis la persona, gustos, edat. Que un client el demana un pressupost desglossat? T’ho farà encantat. Què vols que t’ordeni el darrer caos mental? Aquí hauràs d’anar més amb compte per allò de la ideologia emprada, però, com que et deixa replicar, ho fas i llestos! Fa dies que no et socialitzes, i necessites conversa parlada instantània? O et vols desfogar dels estirabots del Trump? Això darrer, no sé si et convé, però, de totes maneres, crec que en tens gratis una conversa en temps real per setmana.
I, un consell dels que van un pas més endavant: no et refiïs del seu esperit crític.
Sense aturador
Pensa que la IA contínuament s’entrena. Actua com un expert en tot, amb molts anys d’experiència. Només cal que la demanda que li facis sigui com més concreta millor. I si vols anar més al gra, només cal que la facis fent constar: “Com a professional de… periodisme, disseny gràfic, poesia, narrativa, ensenyament, etc.”
Si ets un creatiu, sàpigues que de moment, no es tenen en compte els drets d’autor o d’imatge. El millor de la IA, que és molt bona en ciències, més que en lletres.
Postdata personal
En fer les primeres pràctiques post mini curs, vaig enviar al meu xat un text dels que tinc en esborrany pel meu blog quansurtodecasablog.wordpress.com, sense dir-li que era per un blog poc visitat, perquè em digués si l’entenia, el millorava o si el llençava. Em va contestar diligentment, fent-me el llistat d’idees, ben ordenades de més interessants a menys, per si el volia escurçar a conveniència, amb la recomanació de què, sobretot, no abandones el to irònic emprat. Tot en un català perfecte, això sí.
Aquell text segueix al calaix, per una mena de pudor per haver-me rebaixat a demanar una ajuda literària tan poc humana. Pudor que fins ara mateix no havia confessat a ningú, cosa que m’ha augmentat els insomnis.
Tinc por que un dia, en llevar-me, ensopegui amb un nou petit robot a l’estudi, més d’estil Rumba que d’Humanoide, disposat a dictar-me aquests petits articles. Si arriba el dia D, us n’enviaré algun sense avisar, només per veure si endevineu si és del meu estil o del seu. M’ho direu? Gràcies.
