per Lourdes Serra Novo
Qualsevol que conservi la capacitat de veure la bellesa no envellirà mai.
Franz Kafka
Wabi-sabi és un terme que procedeix de l’estètica i filosofia Zen japonesa, està basada en apreciar la bellesa de la imperfecció, acceptar el valor del que és impermanent i cultivar la simplicitat.
Des de l’Institut d’Estètica de la Universitat de Tòquio es va suggerir que, l’antic art de Cerimònia del Te, establert pels mestres del Te de finals del segle XV, és una bona introducció al Wabi-sabi. Van escollir la ceràmica japonesa comuna, sense colors brillants ni dissenys ornamentals. Deixant de seguir els cànons establerts expressats en els famosos i tècnicament perfectes, exemplars exportats des de la Xina, utilitzats fins aquell moment, desafiant les regles de la bellesa.
Als convidats a la cerimònia, se’ls encoratjava a estudiar els colors i les textures subtils de les peces ceràmiques creades amb materials orgànics que abans havien passat desapercebudes i a submergir-se en l’ànima de l’objecte. Un exercici d’observació tant de l’interior com de l’exterior de les coses. Per prendre consciència de les forces naturals involucrades en la seva creació.
Avui dia podem observar com poc a poc estem cedint a la pressió social impulsada per les indústries, on es premia l’aparent perfecció, incidint de forma salvatge al nostre cervell a través d’una sèrie de cànons de bellesa enganyosos i destructius. Ens estan venent la falsedat del control de l’incontrolable pas del temps. Donant un valor irracional a l’aparença, obviant una veritat absoluta, que som éssers físicament caducs.
Una veritat on habita el Karma, la creativitat, la inspiració i la història que lliurement anem creant i teixint de nosaltres mateixos. I que hauríem de saber cultivar des de l’amor.
Wabi-Sabi apropa una visió intuïtiva del món, relativa i, per la seva variabilitat, única. També advoca pel que és imperfecte i incomplet. Va des d’una obra d’art fins a qualsevol expressió artística, quan aquestes són lliures manifestacions de l’esperit.
Acceptar i integrar el que és transitiu és el que ens aportarà coherència, integritat i harmonia a la nostra existència, al nostre pas per aquesta vida.
Respirar cada instant, apreciant-ne la bellesa efímera però única i irrepetible. Ens ho mostra la mateixa naturalesa amb tota la seva espontània i inevitable bellesa.
L’art del Wabi-sabi i la seva filosofia és com l’antídot a la bellesa polida, edulcorada, perfeccionista i moltes vegades sense ànima, d’una societat que a poc a poc va insensibilitzant i rebutjant l’obvietat de la impermanència.
Comprendre el que és efímer i imperfecte de les coses i de nosaltres mateixos és una invitació a viure plenament, un camí de creixement on tenim molt per fer i un temps per a cada cosa. Un impuls inspirador per actuar des de la presència.
Cada instant viscut és únic, no hi ha dos instants iguals i és justament el que dona valor a la vida.
En l’expressió artística de l’art Wabi-Sabi i filosofia Zen tindrem la sensació que a les diferents disciplines sempre hi ha alguna cosa sense acabar o incompleta, per així estimular i despertar la imaginació de l’observador o del lector.
Si us parlo de fotografia com a un exemple d’aquesta filosofia, en el meu cas no podria encara que volgués, repetir cap de les meves captures fetes amb la càmera. És totalment impossible controlar la natura impermanent, canviable i en moviment constant. Només puc capturar aquest instant fugaç que en tornar a observar-lo ja ha variat, sense simetries ni repeticions.
També apreciar a través de l’observació, la perfecció del que és imperfecte. El pas del temps en els objectes i el seu deteriorament, els hi aporta el caràcter i els fa únics. És capturar imatges singulars i irrepetibles i meravellar-me amb una visió intuïtiva del que és el món.
Una altra forma d’expressió Zen la trobem als poemes d’origen japonès, anomenats Haiku.
És una composició poètica mínima: 3 versos de 5,7,5 síl·labes. Breu i sense rima, carregada de sorpresa, emoció i potser també un homenatge a la humilitat.
En cada Haiku es percep una enriquidora forma de meditació, d’observació del moment present, del que és quotidià i ordinari, per donar-li el valor que correspon a aquest instant únic. És únic, espontani i genuí al seu moment, ni abans ni després, ni en passat ni en futur. Un instant no viu dues vegades.
Cau la lluna i
s’adorm en llenç de plata.
Bressol d’estiu.
Haiku de Carme Cabús, poeta i divulgadora.
Les flors ens captiven:
són senzilles, belles i
sobretot efímeres.
Haiku d’Ester Enrich Coma, autora del llibre L’essència en tres versos. Recull 365 haikus en català, un per cada dia de l’any.
Imatge de l’entrada propietat de Lourdes Serra Novo
