per Josep Famadas
M’agrada
M’agrada que l’Argillà hagi passat de ser una fira a ser un festival. Aquest canvi indica un criteri diferent més adient amb la programació d’activitats al voltant de la ceràmica, que ja des de fa anys es duen a terme. Una fira ve a ser un mostrari en què l’objectiu principal és comercial, en canvi, un festival inclou un conjunt d’actuacions i exhibicions més festives o instructives.
A Argentona hi ha tres puntals al voltant del fang: l’Argillà, el Festival Internacional de Ceràmica i el Museu del Càntir.
Puntualment, un cap de setmana l’any, el festival dona ocasió a Argentona de ser la capital europea de la ceràmica. La peculiaritat del museu el fa atractiu i el converteix en una instal·lació única. L’escola de terrissa, potser és la que té menys ressò entre la població, però, tanmateix, és la més dinàmica. Els tallers són cabdals per qui vulgui iniciar-se o perfeccionar la tècnica del fang.
La nostra vila no és ni ha estat mai, un centre terrissaire, aquí s’ha començat per la teulada. Primer es va engegar el museu, on s’exhibeixen peces procedents de tot el món excepte d’Argentona, després es va ampliar la fal·lera ceramista amb l’Argillà, per mostrar i comercialitzar els productes de terrissaires d’arreu menys d’Argentona. Finalment, es va muntar un taller municipal amb un únic objectiu, el formatiu. L’ordre lògic és l’evolució de poblacions com la Bisbal d’Empordà, Breda o d’altres on una producció tradicional de ceràmica ha portat a organitzar una fira per exhibir i promocionar el producte local. Finalment, la creació un museu va acabar de donar a tot plegat un sentit cultural.
No m’agrada
No m’agrada que encara no hi hagi qui es responsabilitzi de gestionar l’escola de ceràmica el curs vinent. La licitació realitzada per l’ajuntament ha quedat deserta, pel que sembla les condicions no eren assumibles per les persones que, des de fa més de trenta-quatre anys, procuraven que els tallers tiressin endavant, però tampoc per a cap altra empresa, per tant, no s’ha pogut fer cap selecció.
Un centre com aquest no ha d’estar sotmès a una visió econòmica, els beneficis que en treu Argentona són culturals i com la majoria de serveis culturals o d’aprenentatge, només es poden mantenir amb recursos públics.
D’altra banda, el govern municipal actual no acaba de veure la raó de ser d’un centre formatiu d’aquesta mena, l’activitat normal del taller de ceràmica ens porta als fonaments del Festival Internacional de Ceràmica i el Museu del Càntir, ambdós no existirien sense el treball del fang; ben mirat, ambdós s’omplen gràcies a la dedicació de terrissaires de fora, tot plegat no és gaire coherent. Sense un centre de formació i producció a Argentona, ve a ser com si la feina principal ens el fessin els altres. Ja seria hora que l’Ajuntament es prengués seriosament una escola municipal que formés ceramistes amb l’objectiu de produir peces autòctones singulars que es poguessin vendre a una parada de la fira i ser exhibides en el museu, per això tésentit que l’ajuntament dediqui esforços a un centre de treball i creació, de renom que arribés a ser un referent més enllà de la vila com ho són el Museu i l’Argillà.
