per Josep Arenas Ponsa
L’economia millora notablement. Espanya és un dels estats que més creix a Europa. De l’ordre del 3%. Serà pel turisme, per l’augment de població amb la immigració, per l’abaratiment de l’energia i la inversió en renovables o pels fons europeus. El fet és que la nostra economia creix molt més que la dels motors tradicionals europeus, com Alemanya, França o Itàlia.
Però aquesta millora no arriba a tots els ciutadans. Ans al contrari. La desigualtat social s’aprofundeix. La prova és que en aquest moment, hi ha 9,4 milions de persones que estan al caire de la pobresa o ja la pateixen (4,3 milions). Les situacions d’integració plena, que viuen 22 milions de persones, han descendit un 8% (4 punts percentuals) i estan més lluny d’arribar a la meitat de la població espanyola (45%). Així ho reflecteix l’avanç dels resultats de la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació Foessa, de Càritas, que es va realitzar en 12.500 llars, en el semestre.
L’habitatge és una de les dimensions de la desigualtat social que ha empitjorat aquests sis últims anys. La incidència de les diferents problemàtiques d’habitatge ha augmentat quatre punts percentuals des del 2018 i afecta una de cada quatre llars el 2024 d’una manera o una altra. Gairebé tots els indicadors analitzats per Foessa en aquesta dimensió empitjoren significativament.
A Catalunya, entre els qui no tenen els recursos necessaris per arribar a final de mes, en un 80% dels casos la causa de la insuficiència és el pagament de l’habitatge, sigui de lloguer o de propietat, segons que van posar de manifest els experts Albert Sales i Lluís Torrents, en el Diàleg sobre “Polítiques per a la reducció de les desigualtats”, d’Homenatge a Ernest Lluch, celebrat a Vilassar de Mar, el 15 de novembre.
Els dos investigadors, docents i amb gran experiència de gestió en l’àmbit de les desigualtats, Sales i Torrents, van remarcar el dèficit existent en habitatge i la necessitat de creació de 45.000 habitatges l’any a Catalunya. Així com la conveniència d’una oferta d’habitatge més petit, ja que la mitjana, que era de 3,5 persones per llar, és actualment de 2,5.
Es fa necessària, van dir també, “una oferta específica de llars de dotació pensant en l’increment relatiu de persones grans que viuran soles o en parella els anys vinents, pel fet que les projeccions demogràfiques per al 2050 estimen que el nombre de persones de més de vuitanta-cinc anys es doblarà i es necessiten 40.000 places residencials més, siguin en residències pròpiament dites o en habitatges de dotació amb accessibilitat”.
Entre les propostes per reduir les desigualtats que van destacar els ponents del Diàleg presentat pel president de la Fundació, Joan Majó, hi ha la creació d’un Sistema universal de Garantia de rendes, a més de la necessitat d’una oferta d’habitatge real i assequible. Mesures estructurals necessàries perquè les desigualtats disminueixin a mesura que es desplega el creixement econòmic. L’alternativa és l’augment de la pobresa i la desafecció envers les institucions. El brou de cultiu del populisme.
