per Mite Ferrer Fàbregas
Conferència: 8 d’octubre 2026: Velcro: producte /marca local / global
La Velcro, una fàbrica que fa créixer un poble
Que el velcro és un producte ideat per un enginyer suís després de tornar d’una passejada pel bosc amb el seu gos i constatar que tots dos duien enganxades unes llavors de la planta anomenada col·loquialment enganxavelles, enganxacabells o gospinera això ho sap tothom.
Que aquest senyor, Georges de Mestral, és qui observa amb un microscopi les propietats d’aquelles boletes i s’adona que es tracta d’uns ganxos en forma de bucle adherents ja ho saben més pocs.
I que no aconsegueix patentar l’invent que anomena Velcro fins al 1951 a Suïssa per problemes de la seva mecanització, ja és de pocs.
Així ha començat la conferència de l’Aula d’Extensió Universitària del 8 d’octubre d’en Jaume Freixas director general de l’empresa ja fa uns anys. George de Mestral munta una fàbrica a Suïssa i ven l’exclusiva del producte per països i és ell qui la traspassa a José de Navas Escuder (1904-1975) per explotar-la a Espanya.
José Navas va néixer per atzar a Can Barrau i havia fet fortuna amb quatre vaixells mercants, un d’ells es deia Argentona, amb la sort que durant les guerres no n’hi van enfonsar cap. Amb la venda dels vaixells va als EUA i després a Cuba on munta un ingeni que no li surt bé. De tornada als EUA llegeix a la premsa l’invent suís i va a cercar Mestral per comprar-li l’exclusiva. I després d’estira-i-arronses se’n surt i el 1959 ja funciona la fàbrica a Argentona, mentre que del 1942 al 1957 hi construeix Bell Racó, la seva residència estival.
El seu fill petit, Miquel de Navas, se’n fa càrrec als 24 anys i la internacionalitza creant una marca nova Texacro. Amb el temps es fa amb el cent per cent de les accions de la fàbrica argentonina i es dedica a exportar fins al 1985 que Velcro Europe li compra la marca. O sigui que del 1959 al 1985 només n’hi ha una fàbrica a Espanya que és la d’Argentona. El 1992 comença la construcció de la nova seu que s’inaugura el 1994. És el 1995 que es ven l’edifici antic a l’Ajuntament d’Argentona a preu baix per sobre d’immobiliàries interessades.
Com a anècdotes comenta que el febrer del 2016 una pedregada va ensorrar el sostre dels telers i sort que era un diumenge a la nit, però que va inutilitzar-ne la producció. Gràcies als esforços de tothom i al fet de ser una multinacional es va poder mantenir el mercat. I es va aprofitar per reorganitzar-ne l’àrea. Amb la Covid la fàbrica no s’atura, ja que és anomenada essencial perquè produïa material mèdic. Curiosament, on més s’utilitza el velcro és en els bolquers, un producte que es llença, quan la idea del sistema és d’obtenir una tanca molt duradora. També comenta que molts dels treballadors eren família i que quan hi havia un funeral en faltaven molts, especialment donava feina a la majoria de les dones del poble.
És de destacar la tasca social de la fàbrica argentonina, ja que dona suport a Càritas, la Creu Roja i la Llar Sta. Anna entre d’altres. També va pagar el primer poliesportiu i part de la piscina. Tot i la queixa, que ha estat aplaudida, que l’edifici de l’antiga fàbrica municipal és un espai infrautilitzat i deixat.
El perquè no hi ha hagut deslocalització i s’han mantingut les fàbriques a Europa és a causa de ser empreses familiars tant a Argentona com a Itàlia, França o Alemanya. En aquests casos hi ha hagut la responsabilitat de mantenir els llocs de treball com a objectiu. Cal dir que es notava en el públic la presència de treballadores que es referien amb afecte a l’empresa. Es podria dir que la fàbrica i Argentona estan adherides.
Conferència 22 d’octubre de 2026: Regions polars: natura sublim i cobdícia de poderosos
L’home de les neus
Tenir el cor glaçat és antagònic al que sent en Jordi Camins pels icebergs. És un home apassionat de les regions polars i especialista en glaceres que aquest dijous 22 d’octubre ens ha descobert el món de les regions àrtiques i antàrtiques a l’Aula d’Extensió Universitària.
Sabem que l’Àrtic és el que en diem col·loquialment Pol Nord i l’Antàrtic Pol Sud i que són en els dos extrems de la Terra. L’ Àrtic és un oceà, aigua de mar congelada envoltada de continents i l’Antàrtic és un continent envoltat d’oceans. I els seus cercles polars venen marcats per les zones on només hi ha un dia amb claror a l’hivern i un de foscor a l’estiu, amb les aurores boreals que volen dir llums del nord i les nits blanques al sud amb les aurores astrals.
Tots dos espais són dominats pel gel: la banquisa que és el mar congelat d’uns dos metres de fondària que segons l’època es pot descongelar, i el gel glacial que és conseqüència de la transformació de la neu que s’acumula, es compacta i va desplaçant-se cap avall formant les glaceres entrant a l’interior de l’oceà. Tant l’un com l’altre són poblats per diversos animals destacant els ossos polars al nord i els pingüins al sud. És remarcable que en l’Àrtic també hi viu a part dels inuits, el mamífer més gros, el bou mesquer d’aparença imponent i el mosquit àrtic, extens i molest i també moltes aus migratòries.
Així com l’Àrtic és desitjat per les grans potències per a la navegació, ja que rega les costes de diversos països com Alaska dels EUA, Canadà, Groenlàndia, Països Escandinaus i Rússia; l’Antàrtida és una terra inexpugnable qualificada de territori de pau i ciència on només es fa investigació i turisme.
Per als xinesos aconseguir la ruta del Pol Nord abarateix un 40% els costos de trasllat, comptant que la majoria de comerç el fan per mar. El president nord-americà va amenaçar d’envair Groenlàndia després d’intentar comprar-la com van fer amb Alaska el 1867. És una illa llaminera per la gran abundància de terres rares i urani però amb dificultats d’explotació i topant amb una actitud dels groenlandesos de respecte per les seves terres i control. De totes maneres els seus 56.000 habitants pocs recursos podrien tenir per fer front a un atac nord-americà tenint en compte que en el seu moment van fer un referèndum per marxar de la Comunitat Europea a causa del control de la pesca.
Són el que queda de paradisos terrenals o potser millor dit glacials encara per conquerir en la major part i que a mesura que van pujant les temperatures van canviant de fesomia. Esperem que siguin respectats, especialment l’Àrtic.
A la pàgina web de l’Aula d’Extensió Universitària d’Argentona hi podeu trobar els enregistraments de les dues conferències.
