per Toni Segarra
Fitxa tècnica:
Producció: United Artist 1936
Nacionalitat: Nord-americana
Guió i direcció: Charles Chaplin
Intèrprets: Charles Chaplin, Paulette Goddard, Henry Bergman, Stanley Sandford i Chester Conklin
Música: Charles Chaplin
Fotografia: Roland Totheroh i Ira H. Morgan
Malgrat feia ja més de cinc anys que el cinema sonor s’havia imposat Chaplin vol mantenir mut Charlot, el personatge que li ha donat popularitat i diners. Que Charlot no parli –o que quan parli ho faci en un idioma inventat i incompressible– no vol dir que la pel·lícula sigui muda. Chaplin l’omple de sons i, sobretot, d’una música que ell mateix ha compost.
Temps Moderns és una descripció còmica, però cruel, de les condicions que la industrialització ha imposat a la classe obrera. L’obsessió dels empresaris per augmentar la productivitat i obtenir més beneficis queda perfectament mostrada en la seqüència on un grup d’obrers han de maniobrar a tota velocitat els estris que van passant de manera contínua sobre una cinta imparable. L’aberració màxima és la presentació d’una màquina destinada a fer menjar més de pressa els obrers.
L’obsessió de Chaplin per demostrar que la paraula no aportava pràcticament res al cinema queda palesa al final de la pel·lícula quan Charlot canta en una versió molt particular, atès que ha perdut la lletra que portava escrita en un puny, la cançó Je cherche après Titine d’Yves Montand. De fet, cal dir, que Yves Montand també concreta la cançó en un parell de frases que es repeteixen barrejades amb uns sons harmònics però incomprensibles. I cal dir que la versió Chaplin és molt més suggestiva que la que cantava Montand.
Chaplin ha estat sempre un humanista molt sentimental que sovint veu com s’evaporen els seus sentiments. Només cal recordar El Chico, La quimera del oro o Luces de la Ciudad. Gairebé sempre els seus finals són tristos. Temps Moderns és una de les poques excepcions.
També us pot interessar:
- L’article d’Arantxa Bolaños al digital Miradas de cine.
- L’article de Jordi Freixas al digital Temas de psicoanálisis sobre la figura de Charlie Chaplin.
- L’article de Carlo Bertran Martínez a aboriginemag.com
