per Jesús Ribosa
A la secció ‘Portes obertes’, els centres educatius de la vila hi comparteixen pràctiques que estan duent a terme, a partir de tres preguntes: què feu, com ho feu i per què ho feu.
Al número anterior, vam parlar amb el coordinador de 4t d’ESO de l’Institut d’Argentona sobre l’experiència del centre al programa ‘Internet segura de tu a tu’ (podeu recuperar-lo fent clic aquí). En aquest número, parlarem d’una de les propostes educatives de l’Escola Argentona.
Els projectes d’intercanvi a distància en anglès a l’Escola Argentona
L’Escola Argentona és una de les quatre escoles públiques d’infantil i primària de la vila. Va néixer el curs 2013–2014, fruit de la fusió entre l’escola l’Aixernador i l’escola Francesc Burniol —que duia el nom de qui durant més de quaranta anys exercí de mestre a la vila i fou represaliat pel franquisme. Actualment, l’escola —de dues línies— acull gairebé 300 alumnes. Entre els nombrosos projectes que es duen a terme al centre, a l’àrea d’anglès com a llengua estrangera els alumnes prenen part en intercanvis a distància. En parlem amb en Diego Escobar, un dels tres mestres d’anglès de l’escola —juntament amb l’Aura Gurrera i la Sara Berlanga—, a partir de tres preguntes: què feu, com ho feu i per què ho feu.
—Què feu?
—Diego Escobar [D. E.]: Els tres mestres d’anglès fem classe en cursos diferents. Jo faig classe a I5, 1r i 3r; l’Aura, a 2n, i la Sara, a 4t, 5è i 6è. Cadascú fa un projecte diferent: dos són d’eTwinning —estan localitzats a Europa i es fan a través d’aquesta plataforma de la Unió Europea—, i en el meu cas, a 3r, faig un projecte amb els Estats Units, perquè coincideix que una mestra i mare d’aquesta escola ha anat a treballar-hi i em va demanar de fer una col·laboració, un intercanvi, i és el que hem fet.
A 2n participem en un projecte eTwinning que es diu ‘Step to wellbeing’, que es traduiria com ‘Un pas cap al benestar’, amb una escola de Grècia. Parlem de la salut emocional i física. Han fet jocs en anglès per parlar de les emocions, de què vol dir sentir-se bé, amb nosaltres mateixos i amb els altres també. La llengua vehicular és l’anglès, perquè s’han de comunicar amb les altres escoles. Van començar el projecte parlant d’aspectes culturals per intercanviar tradicions i costums de Setmana Santa, i com a tancament parlaran dels plats típics del país. A més de la comunicació escrita, han fet també unes videotrucades, i aquesta setmana faran la cloenda. Han recollit les conclusions del projecte en un mural, que tenim penjat en un dels passadissos de l’escola.
A 3r, com et deia, participem en un intercanvi amb una escola d’Indianapolis. Aquí, la peculiaritat és que ells, els alumnes dels Estats Units, han enviat unes cartes en castellà i nosaltres, per practicar l’anglès, els contestem en anglès. I estàvem pendents encara de fer una videotrucada i algun mural digital, i és el que ens falta per tancar. L’alumnat s’ho pren amb il·lusió i curiositat.
A 5è, fem un projecte eTwinning amb una escola de Turquia, una d’Itàlia i una de l’Estat espanyol. Ens hem organitzat perquè cada centre faci una videotrucada amb un altre centre, i hem fet activitats col·laboratives amb totes les escoles. El tema del projecte és la desconnexió de les pantalles. Com veus, als eTwinnings hi ha un component important de benestar emocional, de sostenibilitat, de vinculació amb els ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible. A 5è, després de quatre mesos de projecte, ara han valorat de fer voluntàriament intercanvi de cartes. Més o menys la meitat dels alumnes està disposat a continuar amb això.
—Com ho feu?
—D. E.: Al principi del curs passat, els mestres vam fer la formació i vam començar a participar-hi amb un altre mestre que era al centre. Vam fer un eTwinning amb una escola de Polònia. En aquest cas, vam fer correspondència per Nadal, amb cartes i postals. Només una curiositat: quan vam fer la videotrucada, ens van ensenyar com tenien el pati, tot ple de neu, i això va sorprendre una mica els nostres alumnes. I també vam veure que les infraestructures semblava que no fossin iguals; per exemple, la connexió a la xarxa els fallava molt sovint. Aquí hi estem acostumats i no ho valorem tant quan ho tenim cada dia.
Després de l’experiència d’aquell primer projecte, com que vam veure que podia anar bé, aquest curs ho hem obert a altres nivells. I cada mestre ha buscat a la plataforma un projecte que ens anés bé per grup d’edat i per temporització. Ens hem trobat tots tres especialistes per parlar de què ens semblava i de si trobàvem que podia ser factible o no. Llavors, entre els mestres que fan el mateix projecte, es posen en contacte i fan una planificació entre ells, tot i que normalment qui proposa el projecte ja ho té bastant pautat i temporalitzat.
Els projectes eTwinning es gestionen a través de la plataforma, perquè en ser menors d’edat està tot molt regulat. La mateixa plataforma té un espai d’intercanvi de documents per tal que ho puguis fer tot molt més segur, sense posar-ho a altres plataformes. A la plataforma, les escoles que tenen més reconeixement acaben rebent un certificat, un segell de qualitat, i també és una motivació més per a mestres i participants.
Al projecte de 3r, que no és eTwinning, hem intercanviat cartes. Hem treballat l’estructura típica de la carta, de posar la data, de presentar-nos, de fer un comiat al final. A la pantalla o a la pissarra fèiem un model en què ells havien d’omplir els buits amb la seva informació, i sempre hi ha algú que encara vol escriure més i llavors demanen com es diria això o allò altre. I coincidia que havíem de parlar d’aficions, que és un dels continguts que hem fet a principis de 3r. Com et deia, primer els alumnes dels Estats Units ens han fet arribar les seves cartes i després nosaltres els hem respost. Les hem enviat per correu ordinari. Van tardar unes dues setmanes a arribar. Estem acostumats a la immediatesa d’avui en dia dels missatges, dels correus electrònics, i per als alumnes de 3r era una situació i un contingut una mica nou. Posar la carta en un sobre, escriure-hi el remitent, l’adreça de qui ho rep i de qui ho envia, el codi postal… Tot això va ser una feina que no coneixien tant.
—Per què ho feu?
—D. E.: Els grups estan motivats, perquè veuen la necessitat i la utilitat de l’anglès, d’aprendre anglès i de conèixer altres nens d’altres escoles i països que es comuniquen en anglès com ells. I aquesta és una de les raons per les quals ho fem; per treure l’anglès de les quatre parets de l’aula i que en vegin la utilitat.
En aquests projectes els alumnes revisen continguts que han treballat en cursos anteriors o aquell mateix any, i a l’hora de fer les videotrucades també treballen els aspectes de l’expressió oral, d’expressar-se bé, de fer una bona entonació i la pronunciació correcta, perquè els entenguin a diferents països.
I per a nosaltres, com a mestres, és una motivació compartir experiències amb altres mestres i sobretot, amb els alumnes; obrir-los la necessitat de comunicar-se en anglès amb altres nens de la seva edat. És això el que ens motiva més amb aquesta mena de projectes.
