per Jesús Ribosa
A la secció ‘Portes obertes’, els centres educatius de la vila hi comparteixen pràctiques que estan duent a terme, a partir de tres preguntes: què feu, com ho feu i per què ho feu.
Al número anterior, vam parlar amb els directors de les escoles bressol municipals sobre el seu projecte educatiu (podeu recuperar-lo fent clic aquí). En aquest número, parlarem d’una de les propostes educatives de l’Institut d’Argentona.
L’experiència de l’Institut al programa ‘Internet segura de tu a tu’
L’Institut d’Argentona ofereix els ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat —en les modalitats científica-tecnològica i humanística-social, a més del Batxibac—, així com el cicle formatiu de grau mitjà de guia en el medi natural i de temps de lleure, Programes de Formació i Inserció (PFI) —d’auxiliar de pastisseria i forneria, d’auxiliar de vivers i jardins i d’auxiliar de muntatges d’instal·lacions electrotècniques en edificis— i l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) d’auxiliar en manteniment d’instal·lacions esportives. Actualment, acull més de 750 estudiants. Aquest és el segon curs que l’Institut participa en el programa ‘Internet segura de tu a tu’, impulsat pels Mossos d’Esquadra i basat en l’aprenentatge entre iguals: estudiants de segon cicle d’ESO aprenen per a ensenyar alumnes de primer cicle. En parlem amb el coordinador de 4t d’ESO, Miquel Ferrer Puigdellívol, a partir de tres preguntes: què feu, com ho feu i per què ho feu.
—Què feu?
— Miquel Ferrer Puigdellívol [M. F. P.]: La idea del projecte ‘Internet segura de tu a tu’ és que un grup seleccionat d’alumnes de 3r d’ESO promocioni l’ús segur d’Internet i de les xarxes socials. Els alumnes tenen un accés molt fàcil als dispositius electrònics, a les noves tecnologies, i això, a més d’alguns avantatges, pot portar conflictes. Són adolescents i són joves, i han de veure també els riscos que hi ha i que n’han d’aprendre a fer un bon ús. És un projecte compartit amb personal especialitzat de Mossos d’Esquadra, que fa la formació a aquests estudiants i dona el suport per a tirar endavant el projecte. A partir d’aquí, els estudiants de 3r d’ESO que reben la formació fan de formadors al centre de nous alumnes més petits; en aquest cas, de 1r d’ESO. A aquests alumnes, el missatge els arriba a través d’iguals, que després es trobaran al pati i fora de l’institut.
—Com ho feu?
—M. F. P.: Vam començar l’octubre de l’any passat amb els alumnes que ara estan fent 4t d’ESO. Logísticament, ho hem situat dins de la matèria de servei comunitari. Vam seleccionar catorze estudiants que tinguessin ganes de participar en el projecte i inquietud i responsabilitat per l’ús de la tecnologia i de les xarxes socials. Han de tenir una responsabilitat per a poder transmetre aquest missatge també als alumnes més petits. Per tant, han d’estar motivats pel projecte i s’han de veure amb cor i tenir ganes de voler-ho transmetre i treballar amb alumnes més petits. I les famílies hi van estar d’acord. Els alumnes s’havien de comprometre a assistir i a aprofitar els tres tallers formatius que van fer els Mossos d’Esquadra —un el vam fer a la comissaria de Mataró, i els altres dos, a l’Institut. Treballen temes com ara els riscos de publicar imatges a internet, el ciberassetjament, el grooming —l’engany pederasta—, el sexting o els perills de la webcam. Una de les idees que es ressalta molt és que tu ets a una banda de l’ordinador, però no saps qui hi ha a l’altra banda.
Llavors, després de rebre aquesta formació per part dels Mossos, a l’Institut els estudiants han de de treballar una presentació, unes dinàmiques per a fer amb els petits. Els catorze estudiants es divideixen en petits grups per a fer els tallers als diferents grups classe de 1r d’ESO. Entre els professors i els alumnes vam preparar una presentació conjunta, i cada grup la va ajustar. Els Mossos ens faciliten una sèrie de vídeos d’aquests continguts. La idea de les presentacions amb els més petits és que primer els ensenyen el vídeo i a partir d’aquí entren en un debat. En alguns grups el debat surt sol, a partir d’experiències dels alumnes més petits. En d’altres, els han d’ajudar més a partir de preguntes que han preparat prèviament, com ara ‘Què us ha sorprès del vídeo?’ o ‘Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en una situació com aquesta?’. A partir d’aquí, els grans van intentant estirar els més petits amb el missatge perquè la conclusió que acabi sortint, en la mesura del possible, sigui compartida; que no sigui la conclusió d’una presentació d’un PowerPoint.
A finals del curs passat els grans van fer la presentació i el debat als alumnes que ara fan 2n d’ESO, i ara n’hem tornat a fer una altra fa un parell de setmanes amb els que han començat 1r d’ESO aquest any. D’aquesta manera, tots els alumnes que ara fan 1r i 2n d’ESO han rebut aquesta formació per part dels estudiants més grans que ara fan 4t.
—Per què ho feu?
—M. F. P.: Una de les parts més potents d’aquest projecte és que els alumnes grans acaben sent referents d’aquesta temàtica per als més petits. El que es busca és que es coneguin i que, quan es vegin a l’institut, si es troben en una situació problemàtica i no es veuen capaços de transmetre-ho directament a un adult, també ho puguin fer a aquests referents, i que a partir d’aquí puguem actuar conjuntament.
Un dels objectius, segurament el més important, és conscienciar que la tecnologia té parts molt positives però que també té uns riscos, i que siguin coneixedors i conscients d’aquests riscos i dels problemes o dels conflictes que pot generar un mal ús d’aquesta tecnologia, de l’accés a internet i de les xarxes socials. A l’institut el mòbil està prohibit, però quan surten molts tenen mòbil, poden accedir a les xarxes socials, i han de ser conscients que hi ha uns riscos. El missatge es pot donar de moltes maneres, però el fet de donar-lo entre iguals —una mica més grans— fa que pugui arribar més, per la proximitat d’experiències i de paraules. Nosaltres, com a adults, no tenim experiències semblants tan recents ni diem les coses de la mateixa manera que ho diuen ells.
Aquests dos anys ens ha funcionat molt bé. Per als petits, els tutors dels grups classe ens van dir que les sessions havien anat bé i que els grans els havien pogut fer arribar el missatge, i que els petits havien participat. Per als grans, jo penso que també hi ha un aprenentatge important, a més dels continguts de la formació, perquè són models per als més petits. Els impliquem, al final de l’escolarització obligatòria, com a formadors, com a exemples per als alumnes més petits. Ho viuen molt des de la responsabilitat i també des de les ganes de posar-se davant d’un grup classe i de transmetre un missatge que per a ells és important.
Si el curs vinent tornem a participar en el programa, es tancarà el cercle: alguns dels alumnes de 2n d’ESO que l’any passat van rebre la formació per part dels seus companys passaran a ser referents dels nous estudiants de l’institut. D’aquesta manera, en pocs anys, tots els alumnes de l’institut hauran rebut aquesta formació i tindran —o esdevindran— un referent sobre el tema i sobre la problemàtica.
Fotografia de l’entrada cedida pel centre
