per Marta Subirana i Marc Canovas
Fa unes setmanes vam tenir la sort de poder veure, en pantalla gran, The grapes of wrath (Las uvas de la ira) al Centre Parroquial, gràcies al Cine Club d’Argentona.
La pel·lícula, dirigida l’any 1940 per John Ford i protagonitzada per Henry Fonda, acompanyat d’entre d’altres per uns magnífics John Carradine i Jane Darwell, es basa en la novel·la homònima de 1939 de John Steinbeck, un dels grans escriptors de la Generació Perduda nord-americana.
A part de gaudir de l’excel·lent fotografia i de les interpretacions, és impossible no estremir-se en reconèixer, en les paraules dels diferents personatges de la Gran Depressió, els mateixos trets que percebem avui dia als discursos que ens envolten.
La família Joad, com moltes d’altres, es veu obligada a deixar la llar i la terra d’Oklahoma, fugint de la misèria. Els terratinents els fan fora de manera despietada, amb el suport de la policia. La història ens descriu el llarg i penós viatge a Califòrnia cap a un futur incert.
Des de l’inici, l’espectador s’identifica completament amb els membres de la família, i per això s’esgarrifa en veure les situacions o sentir els comentaris dels personatges que observen el seu èxode.
Per exemple, els fulletons de propaganda de la prosperitat de Califòrnia, que enganya els immigrants prometent-los feina segura: canviem fulletons per xarxes socials, i ja ho tindríem.
O les paraules plenes de menyspreu dels empleats de la benzinera.
És la mateixa mirada deshumanitzadora que, cada cop més, ens arriba de certs grups socials fomentada per alguns partits polítics que, aprofitant el descontentament de les classes mitjanes, assenyala els més desgraciats com a culpables dels seus problemes.
Davant la deshumanització que simplifica i estigmatitza l’altre, aquestes persones que estan fugint de la misèria van constituint petites comunitats i creant els seus vincles i xarxes internes, en definitiva, els seus guetos.
A la pel·lícula, la implementació de les polítiques del New Deal es presenta com el contrapunt que obre la porta a la dignitat i al reconeixement d’aquestes persones. Quin camí trobarem nosaltres?
