per Rosa Vila
Un llibre de l’Alba Dalmau (Cardedeu 1987), i no pas el publicat darrerament, “Si una família”, una novetat que no em perdré, ni deixaré que em passi de llarg com amb l’anterior,el que avui recomano del 2021, “Amor i no”.
Per mi “Amor i no” és una petita gran novel·la de 256 pàgines, de lectura clara i àgil, d’estil sobri, actual, on domina la vitalitat, aconseguida gràcies a l’alternança de les veus narratives: fa servir la primera persona per donar veu a cada un dels protagonistes, sense avisar; la tercera per donar-la al narrador càmera, ja des de la primera frase: “Roma, 1987. Les ruïnes de Roma aquesta nit són a dins i fora de l’autobús que va de l’aeroport de Fiumicino al Centro Città […] En menys de quinze minuts arribarà al pis i li dirà que ja no l’estima.”
A hores d’ara ja se’n poden trobar moltes ressenyes a la premsa, entrevistes per televisió, i ràdio, totes en positiu, però com que aquí he de dir per què m’ha agradat, en dic que, tot i que d’entrada pot semblar una novel·la d’amor, no en té res de romàntica, perquè en realitat és la història, amb sotabosc amorós això, sí, de l’exaltació les relacions que “després” es volen cuidar i mantenir vives dins un món on mana la superficialitat, el joc d’interessos o la obsolescència.
És dels llibres que semblen senzills, però que, en una segona lectura acurada ja veus que no ho són. La força narrativa de l’autora que és la culpable d’encomanar-nos la vitalitat d’uns personatges entranyables, ben definits també ja des del títol “Amor i no”, amb un NO, que segons diu ella mateixa, li va bé per definir altres possibles formes d’amor, com les que es poden donar després d’una història amor tancada, com aquesta del nostre temps i gens ensucrada, on, i com a destacat regal afegit, hi ha algunes referències culturals viscudes pels protagonistes, gràcies a la música (òpera) i a l’art actual (performances), no pas com un pegat, sinó amb coherència les respectives vocacions. Un bon recurs que també serveix per marcar l’evolució dels personatges.
Sembla que “Amor i no” havia començat quan l’Alba Dalmau es va preguntar:
“Pot haver-hi amor després de l’amor? Quina mena d’amor?.
La resposta, si la voleu llegir, passa del 1987 i 2020, entre Roma, Estocolm i Barcelona.