per Miquel Badia
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030
Adoptats el 2015 per tots els estats membres de les Nacions Unides, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) pretenen cobrir tots els aspectes del desenvolupament sostenible definits en termes generals i, per tant, abasten temes ambientals, econòmics i socials: Clima, biodiversitat, energia, aigua, pobresa, igualtat de gènere, prosperitat econòmica, pau i educació.
Constitueixen un repte social molt rellevant i són el nucli de l’Agenda 2030, un programa universal per al desenvolupament sostenible establert pels estats membres de les Nacions Unides, l’ambició del qual és transformar el nostre món erradicant la pobresa i la desigualtat, garantint una transició ecològica i socialment justa, per al 2030. Es caracteritza per reconèixer que hi ha vincles intrínsecs entre els diferents temes i preveu la mobilització necessària de tots els actors, tant institucionals com de la societat civil.
La idea és que tots els països implementin l’agenda amb el mateix nivell d’ambició, tenint en compte la diversitat de les seves situacions. Se’ls convida a informar anualment sobre els seus progressos al Fòrum Polític d’Alt Nivell de les Nacions Unides.
L’Agenda 2030 (adoptada el 2015) succeeix l’Agenda 21 adoptada a Rio el 1992, que constituïa un programa d’acció per al desenvolupament sostenible al segle XXI, donant especial importància als territoris. Moltes autoritats locals van desenvolupar llavors la seva pròpia “Agenda 21”.
Per què es van definir els ODS?
Els 17 ODS van succeir els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) de l’ONU, aprovats el 2000 per ser assolits el 2015. Els objectius del mil·lenni foren una fita internacional per erradicar la pobresa extrema i la fam, per a l’educació primària universal, la igualtat de gènere, la salut, la sostenibilitat mediambiental i la cooperació global.
El 2015, quan es van revisar els ODM, es van observar progressos significatius. El nombre de persones que vivien per sota del llindar de la pobresa extrema a tot el món havia disminuït entre el 2000 i el 2015. També el nombre de nens en edat d’escolarització primària no escolaritzats s’havia reduït. Aquests resultats estaven vinculats a les mesures implementades per assolir aquests objectius, però també al creixement econòmic significatiu de països emergents com la Xina o el Brasil, que van experimentar un augment del nivell de vida de la població. D’aquestes millores, es va concloure que el compromís porta al progrés, de manera que els ODM es van ampliar establint els ODS.
Entre les principals diferències amb els ODM, es pot destacar que els ODS donen la mateixa importància a la lluita contra la pobresa extrema i a la lluita per la protecció del medi ambient.
El principi de posar en igualtat de condicions diversos problemes a resoldre s’inspira en el model de l’Economia del Dònut. És un model formulat el 2012 per l’economista britànica Kate Raworth. Cerca satisfer les necessitats bàsiques de la humanitat (base social) sense sobrepassar els límits ecològics del planeta (sostre ambiental). Es representa com dos anells concèntrics (dònut) que delimiten el sostre ecològic i la base social. L’espai entre aquests dos anells seria l’espai segur i just per a la vida que permetria evitar la pobresa i la degradació ambiental.
La base social inclou les 12 necessitats humanes bàsiques que serveixen com a punts de referència per al benestar i que inclouen, entre d’altres: salut, ocupació, habitatge, aigua, educació, ingressos, alimentació i equitat social. Es considera imprescindible garantir que tothom tingui accés a aquestes necessitats bàsiques i pugui viure en un entorn segur i just.
El sostre ecològic representat en el dònut mostra els límits del planeta que no hem de superar, com el canvi climàtic, l’ús d’aigua dolça, la contaminació química o la pèrdua de biodiversitat. La idea és que quan intentem superar la base social, hem de tenir cura de no superar aquest sostre, ja que això significaria que la situació no és sostenible.
Entre el sostre i la base, és a dir, entre les necessitats humanes i els límits planetaris, emergeix una tercera zona que seria l’espai just i segur dins del qual tota activitat humana ha de tenir lloc. Actualment, el nostre model econòmic posiciona la humanitat més enllà del sostre ambiental o per sota del sostre social. Tanmateix, si estigués situat a la massa del dònut, tothom podria viure decentment sense malmetre el planeta superant els seus límits naturals.
Aquest model econòmic, que pretén repensar l’economia del demà per satisfer les necessitats humanes bàsiques i preservar el medi ambient allunyant-nos de la idea d’un creixement infinit del PIB, ha estat la font d’inspiració per als Objectius de Desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.
Com es van definir els ODS?
Els 17 ODS són el resultat de recopilar opinions, enquestes i investigacions d’actors de tota mena: ONG, sindicats, empreses del sector públic i privat, etc. Aquesta informació va permetre obtenir una visió el més realista possible de l’estat del món en aquell moment. El 2015, després de tres anys de reflexió, els 193 estats membres de l’ONU van confeccionar a una llista de 169 fites per al desenvolupament sostenible. Aquests objectius específics es van agrupar en 17 objectius generals, els coneguts Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Per poder mesurar el progrés dels ODS, els estats membres de l’ONU van seleccionar 232 indicadors. A l’Estat espanyol, l’Institut Nacional d’Estadística ha incorporat els indicadors dels ODS de l’Agenda 2030 al Plan Estadístico Nacional.
Els ODS, una resposta necessària i sistèmica als resptes socials, ambientals i econòmics
Tot i que no tots els països els assignen les mateixes prioritats, els ODS ofereixen un marc d’acció, marcat per objectius clars i una direcció global a seguir. Descriuen els principals reptes del desenvolupament que la humanitat haurà de superar. El propòsit d’aquests 17 ODS és garantir que tots els habitants del planeta tinguin condicions de vida viables, pacífiques, pròsperes i justes, a la vegada que cobreixen els problemes globals dels quals depèn la supervivència de la humanitat.
Estableixen límits ambientals i llindars crítics pel que fa a l’ús dels recursos naturals. Reconeixen que l’eliminació de la pobresa ha d’anar acompanyat d’estratègies que estimulin el desenvolupament econòmic. Aborden tot un espectre de necessitats socials, en àrees com l’educació, la salut, la protecció social i l’ocupació, sense desviar l’atenció al canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
És evident que existeixen obstacles sistèmics per al desenvolupament sostenible, com la desigualtat, els patrons de consum insostenibles, les capacitats institucionals febles i la degradació del medi ambient. Els ODS aborden aquestes dificultats.
Perquè aquests objectius s’assoleixin, cadascun de nosaltres ha de fer la seva part: els governs, el sector privat, la societat civil i tots els éssers humans arreu del món. Els governs estan cridats a assumir la responsabilitat de la seva implementació i adoptar marcs, polítiques i mesures nacionals que facilitin la implementació de l’Agenda 2030. Un aspecte clau de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és la seva naturalesa universal i indivisible. S’aplica a tots els països del món, tant del Nord com del Sud. Tots els països que subscriguin l’Agenda 2030 han d’alinear els seus propis esforços de desenvolupament de manera que esdevingui sostenible.
Quins són i com es representen els ODS?
La identitat visual dels ODS va ser creada pel dissenyador Jakob Trollbäck, amb una concepció universal. Els 17 ODS es representen amb les icones oficials de les Nacions Unides. Cada ODS està associat a un pictograma que evoca simbòlicament el seu àmbit d’actuació.
A més de les icones de cada objectiu, es va dissenyar la ruleta de colors, un emblema circular que reuneix els 17 objectius.
1. Fi de la pobresa. Erradicar la pobresa a tot el món en totes les seves formes.
2. Fam zero. Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible.
3. Salut i benestar. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones de totes les edats.
4. Educació de qualitat. Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.
5. Igualtat de gènere. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.
6. Aigua neta i sanejament. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones.
7. Energia neta i sostenible. Garantir l’accés a una energia assequible, segura i sostenible, per a totes les persones.
8. Treball digne i creixement econòmic. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
9. Indústria, innovació i infraestructures. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
10. Reducció de les desigualtats. Reduir la desigualtat en i entre els països.
11. Ciutats i comunitats sostenibles. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
12. Consum i producció responsables. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
13. Acció climàtica. Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest.
14. Vida submarina. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
15. Vida terrestre. Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres.
16. Pau, justícia i institucions sòlides. Promoure societats pacífiques i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
17. Aliança pels objectius. Enfortir els mitjans per a implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.
Quin és l’estat actual del progrés dels ODS a nivell mundial?
L’ONU publica un informe anual sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
En el pròleg de l’informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que es va publicar el juliol de 2022, el Secretari General de l’ONU assenyalava que el món s’enfronta a crisis i conflictes globals interconnectats que amenacen les aspiracions establertes a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
L’informe del 2025 revela que el món està registrant un avenç bo o moderat en el compliment del 35% de les 137 fites dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Al 47 % de les fites, el progrés registrat és insuficient; i en el 18%, s’aprecia una involució respecte als valors de referència del 2015. Quan falten encara no cinc anys perquè finalitzi el termini del 2030, és imperatiu intensificar els esforços per invertir aquestes tendències, com s’afirma en aquest informe.
Tot i que s’han aconseguit millores, es constata que el ritme és massa lent per complir l’Agenda 2030 i que caldria més compromís polític i d’inversions. Les creixents crisis complexes en les que està immers el mon també dificulten avançar en l’assoliment dels objectius.
Els ODS als currículums escolars
Els nous currículums educatius, publicats el setembre de 2022, integren els ODS de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides cercant transformar l’aprenentatge cap a la sostenibilitat, la justícia social i la cura del planeta.
A l’educació bàsica, els ODS s’incorporen al currículum, no com una assignatura aïllada, sinó amb un enfocament transversal, de manera que s’integren a totes les àrees de coneixement i competències bàsiques.
A segon de batxillerat, la matèria Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), és una matèria optativa trimestral que proporciona a l’alumnat una aproximació als ODS des d’una òptica interdisciplinària, a partir de l’anàlisi de situacions concretes de sostenibilitat social, econòmica i ambiental.
Tant de bo la integració dels ODS als currículums educatius ajudi a que tots plegats, com a ciutadans, actuem de manera responsable davant dels reptes globals, tant socials com ambientals, als quals ens enfrontem com a societat.
