per Miquel Badia Tobella
Quan arriba l’hivern, arriba també la grip. En aquests moments, Catalunya afronta la pitjor epidèmia de grip dels últims quinze anys. L’accelerat creixement de casos ha fet que s’hagi recuperat la mascareta als CAP, als hospitals i a les residències, i això ens recorda situacions recents en el context de la Covid-19.
D’epidèmies i pandèmies n’hi ha hagut sempre. Però sabem la diferència entre una epidèmia i una pandèmia? Quines hi ha hagut al llarg de la història? Com ens preparem per abordar futures crisis sanitàries?
Diferència entre epidèmia i pandèmia
- Epidèmia
La paraula epidèmia ve del grec (epi = a dalt i demos = poble) i el significat original és “visita”, “arribada a un lloc”. A partir del sentit originari podria haver derivat cap a alguna cosa nociva o malaltia que arribava a un indret determinat. Hipòcrates, en la seva obra “Epidèmies”, relata la història de diverses malalties en diferents pobles que visitava. Podem definir epidèmia com l’augment ràpid d’una malaltia en una regió determinada, en un moment determinat, que afecta un gran nombre de persones. Per a les malalties que afecten grups d’animals, el terme correcte és epizoòtia. Quan la incidència de la malaltia està molt localitzada, també es pot parlar de brot.
- Pandèmia
Una pandèmia (del grec pan = tot i demos = poble) és una epidèmia que s’estén a gairebé tota la població d’un continent o de diversos continents, o a escala mundial. Així, la seva afectació, és molt més gran que la d’una epidèmia.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les pandèmies solen ser causades per patògens o virus emergents. Si un virus nou apareix i la malaltia és nova per als humans, molt poques persones hi seran immunes i no existiran vacunes disponibles. Això pot fer que un gran nombre de persones s’encomanin.
Els termes epidèmia i pandèmia normalment es refereixen a malalties infeccioses. Això no obstant, les malalties no transmissibles o els hàbits poc saludables de vegades també s’anomenen epidèmies. Sovint es parla, per exemple que l’obesitat és ja una epidèmia, tot i que no es propagui d’una persona a una altra. Però estrictament parlant, aquestes formulacions hauríem de considerar-les metafòriques.
Epidèmies i pandèmies històriques
Sens dubte, al llarg de la història de la humanitat, les epidèmies i les pandèmies sempre han existit, tot i que no va ser fins al segle XX que es va avançar en la seva comprensió i en la identificació de les causes. Les eines de monitoratge de la salut i els recursos d’informació actuals han conduït a una sensibilitat més gran en la detecció del risc d’epidèmies i pandèmies. Fem un repàs de les més rellevants que han tingut lloc:
- Pesta de Justinià
L’Imperi Bizantí, governat per l’emperador Justinià, vivia un moment d’esplendor quan, entorn l’any 541, va aparèixer una epidèmia de pesta a Constantinoble que es va estendre per tota la Mediterrània. Els seus diferents brots es van repetir durant més de dos segles. És la primera epidèmia de pesta de la qual se’n té constància. La capital imperial va perdre gairebé el 40% de la població, i a tot l’imperi van morir milions de persones.
- Pesta Negra
A l’Edat Mitjana, la Pesta Negra (o pesta bubònica) va causar desenes de milions de morts a Europa i Àsia. La humanitat va viure el pitjor episodi d’aquesta malaltia a mitjan segle XIV (entre 1346 i 1353). La gran velocitat de propagació la va convertir en una de les pandèmies més mortíferes arreu.
- Verola
La malaltia coneguda com a verola és causada per un virus. El seu nom deriva del llatí i fa referència a les pústules que apareixien a la pell de qui la patia. Era una malaltia greu i molt contagiosa, amb altes taxes de mortalitat. Els conqueridors del nou món la van expandir massivament al continent americà, amb una afectació enorme en una població indígena amb defenses molt baixes davant de noves malalties. L’augment de la població a Europa entre els segles XVII i XVIII va fer que la malaltia s’expandís, arribant a morir al voltant de 400.000 persones anualment. Afortunadament, es va aconseguir erradicar mitjançant la vacunació.
- Grip espanyola
L’any 1918, durant els darrers mesos de la Primera Guerra Mundial, es va registrar el primer cas de grip espanyola. El virus es va estendre ràpidament per tot el planeta infectant un terç de la població mundial i causant la mort de desenes de milions de persones. A la vegada que les tropes es repartien pels diferents fronts, la malaltia s’expandia.
Es va batejar així perquè Espanya es va mantenir neutral a la Gran Guerra i la informació sobre la pandèmia hi circulava amb llibertat pels mitjans, mentre que en els altres països la censura militar ocultava les dades i impedia que s’informés dels brots de la malaltia.
- Grip asiàtica o grip A
Registrat per primera vegada a la Xina, el virus de la grip A va aparèixer el 1957 i en menys d’un any s’havia propagat per tot el món. Aquesta pandèmia la va causar la variant H2N2 del virus. El juny del 2009, l’Organització Mundial de la Salut va declarar establerta la situació de pandèmia causada per un nou virus de la grip A, la variant A H1N1. Els primers casos van aparèixer a Mèxic, i en 6 setmanes es va estendre per tot el món. En aquest cas, es disposava d’una vacuna com a eina de prevenció, encara que pràcticament no es va utilitzar. La gravetat de la pandèmia de l’any 2009 ha estat descrita com a lleu a la major part del món. La variant H2N2 ja no circula en humans, a diferència de l’H1N1 i H3N2 que ens afecta de manera estacional.
- SIDA
Una de les pandèmies més greus i més recent coneguda per la societat actual és la Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA), causada pel virus d’immunodeficiència adquirida (VIH). Els primers casos documentats van tenir lloc el 1981, i des de llavors es va estendre per tot el món. El virus afecta el sistema immunitari, de manera que les conseqüències són letals en deixar l’organisme desprotegit davant d’altres malalties. El contagi es produeix per contacte amb fluids corporals i el desconeixement inicial en relació a la transmissió va fer que s’expandís amb molta rapidesa. Es calcula que el VIH ha pogut causar desenes de milions de morts a tot el món. Els tractaments antiretrovirals dels quals disposem actualment poden permetre que una persona amb VIH tingui una vida normal, controlant el virus i evitant el desenvolupament de la SIDA. Per desgràcia, encara moren persones per manca d’accés a tractament, sobretot en països pobres.
- COVID-19
El mars de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar pandèmia la propagació d’un nou coronavirus, la COVID-19, que va sorgir el desembre de 2019 a la Xina. Segons l’OMS, el coronavirus ha causat més de 7 milions de morts a tot el món. No ens estendrem sobre aquesta pandèmia, atès que, molt recentment, tots i totes l’hem viscut de primera mà i n’hem patit, en un grau o un altre, les conseqüències.
Ens preparem per afrontar futures pandèmies i altres crisis sanitàries?
Els avenços en la ciència i la medicina, d’una banda, i la globalització de l’altra, haurien de comprometre les societats i les economies a preparar-se i organitzar-se per respondre a les pandèmies.
Cinc anys després de l’aparició de la COVID-19, el món encara n’arrossega les conseqüències. Estem davant de desafiaments importants per a la seguretat sanitària mundial. Cal millorar la prevenció, la preparació i la resposta davant de futures pandèmies a escala mundial. Són diversos els organismes i institucions mitjançant les quals es fa un seguiment mundial de pandèmies.
Organització Mundial de la Salut (OMS): Proporciona directrius per estar preparats de cara a possibles futures emergències sanitàries.
Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, (CDC) (Estats Units), de l’anglès Ceters for Disease Control and Prevention: La seva missió és treballar per protegir el país contra amenaces a la salut independentment que les malalties s’originin als Estats Units o a altres països.
Centre Europeu per al Control i la Prevenció de Malalties (ECDC), de l’anglès European Centre for Disease Prevention and Control: Fa el seguiment de la situació a Europa pel que fa a malalties infeccioses.
Junta de Vigilància Mundial de la Preparació (GPMB), de l’anglès Global Preparedness Monitoring Board: Es va establir el 2018 després de l’epidèmia d’Ebola a l’Àfrica Occidental per monitorar l’estat de preparació mundial davant de pandèmies i altres crisis sanitàries. Fa un seguiment dels factors que impulsen el risc de pandèmies i supervisa la preparació mundial per fer-hi front. Es tracta d’una iniciativa que compta amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial.
L’octubre del 2025, la GPMB va publicar l’informe ‘La nova cara de la preparació per a pandèmies‘, durant la Cimera Mundial de la Salut celebrada a Berlín. S’hi fa una crida a un canvi transformador en la preparació per a pandèmies.
La junta assenyala que les pandèmies tenen impactes profunds i duradors que van més enllà de la salut i pertorben les economies, les societats i els sistemes de governança. Estima que, malgrat els avenços en la ciència i la tecnologia, el món continua sent vulnerable a futures pandèmies a causa de les desigualtats persistents, la desconfiança i la manca d’inversió en la preparació. Això fa que calgui un canvi de paradigma. El nou informe mundial publicat descriu les prioritats de preparació per protegir les persones a tot el món de futures pandèmies i altres crisis sanitàries.
Caldrà veure, però, si les nacions seran capaces d’alinear els esforços de preparació per afrontar els futurs desafiaments, tenint en compte els principis de solidaritat i equitat.
Imatge d’entrada: Freepick
