per Antoni Segarra
Sinopsi
Joe Wilson arriba a un lloc desconegut, on és empresonat per un delicte que no ha comès. Els veïns, avalotats, provoquen l’incendi de la presó i donen per mort el foraster…
Fitxa tècnica
Direcció: Fritz Lang 1936 Durada: 94min
Títol original: Fury País: Estats Units
Guió: Bartlett Cormack i Fritz Lang (Basat en una història de Norman Krasna)
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), Productor: Joseph L. Mankiewicz, Música: Franz Waxman Fotografia: Joseph Ruttenberg (B/N)
Repartiment (Principal): Spencer Tracy (Joe Wilson), Sylvia Sidney (Katherine Grant), Walter Abel (Districte Attorney), Bruce Cabot (Kirby Dawson), Edward Ellis (Xèrif), Walter Brennan (Bugs Meyers) Gènere: Drama / Cinema negre / Thriller .
Furia és Primera pel·lícula nord-americana de Fritz Lang que recupera un tema que havia desenvolupat a M (“M, els assassins entre nosaltres” en la versió doblada en català) i el porta a una situació límit.
A la pel·lícula alemanya, veiem com un home pot ser acusat impunement per un altre basant-se només en una antipatia o en simples sospites i que un innocent pot ser agredit, al mig d’un carrer, per una multitud que pretén fer una mena de justícia sense la més mínima prova potser només per lliurar-se de la por i la vergonya que pateixen ells mateixos davant la seva impotència per trobar solucions reals.
A Furia, un home és considerat sospitós d’un assassinat sense que ni tan sols s’hagi provat la seva presència en la localitat on ha estat comès. La multitud, esperonada per persones sense cap mena d’escrúpols, assalta la comissaria on és retingut a l’espera de verificar la seva coartada. L’edifici és incendiat i el presoner es donat per mort. En realitat, però, ell ha aconseguit escapar i planeja la seva venjança.
Fritz Lang situa l’espectador en una posició difícil, a priori incapaç de prendre partit entre el que ell desitjaria que passés i el que segons les lleis dictades pels homes hauria de passar. Les diferents intervencions en un judici multitudinari on tothom menteix formen part d’un grup d’escenes inoblidables de la història del cinema i el director contraposa les declaracions dels diferents personatges amb unes escenes que han estat filmades per una càmera cinematogràfica.
Un cop més (Fritz Lang treu aquest tema en diverses pel·lícules de la seva filmografia), la justícia és incapaç d’avançar amb la velocitat necessària i descobrir la veritat dels fets. Recordem, per exemple, que a “M” els delinqüents descobreixen l’assassí molt abans que la policia que sí acaba arribant a temps per evitar una “justícia popular” gràcies a una delació i no pas a la investigació.
Frtiz Lang acaba la pel·lícula deixant l’espectador amb algun dubte. Una persona acusada d’assassinat ha de quedar lliure si es demostra que no hi ha hagut assassinat? No hi ha hagut un intent d’assassinar? La productora de la pel·lícula no es va atrevir a condemnar un grup nombrós de ciutadans que havien fet el que s’havia de fer com probablement pensarien molts espectadors d’aquell moment.
També us pot interessar:
- L’article de Maribel González a la revista Encadenados.
- L’article de Guillermo Triguero al seu web El gabinete del doctor Mabuse.
