per Maria Sanpla
Qualsevol elecció comporta una mort. La mort de la història que mai no explicarem. I el títol hi té molt a veure, perquè la delimita. N’és la porta d’entrada. Suggereix, evoca, desperta curiositat, intriga, és emblemàtic i simbòlic. Podríem continuar afegint adjectius, però ho aturarem aquí.
Si ens posem en el lloc dels lectors, sovint farà que escollim el llibre o no. Per a nosaltres, autores i autors, és una gran responsabilitat. Però, parlem-ne, de les diferents maneres de trobar un bon títol i precisament d’on el trobem.
D’una banda, tenim el títol que neix abans que la història. Fet que farà que tota l’obra li segueixi la pista. En aquest cas, com és obvi, només puc parlar de la meva experiència. Acostumen a ser títols de significat prou ampli. De moment m’ha passat dues vegades, en dues obres, en La fragilitat i l’altra en l’obra que escric ara Violenta delicadesa, els dos es van imposar, amb seguretat sense dubtes. La part bona és que funcionen com una guia i deixen prou marge, la part no tan bona és exactament la mateixa però a la inversa. No es pot fugir d’un títol que s’imposi.
D’altra banda, el títol que no tenim quan estem escrivint o quan ja hem acabat d’escriure l’obra. A vegades, fem servir una paraula , o una frase que reflecteix la temàtica, prou genèric, però en aquest cas som nosaltres qui l’escollim a posteriori. És el cas d’El silenci de les cases que primer va tenir dues proves de títol: Sang de gallina, que coincidia amb el títol d’un capítol i que pensava que abraçava prou tot el conflicte, i Totes les pors que ens habiten les mans que vaig desestimar també, quan em vaig adonar que parlava del Silenci, del silenci de les persones, del silenci de les cases, (en el sentit més ampli) i aquí em vaig aturar, aquest havia de ser el títol. No és el cas del Déja-lu, Helena que va néixer com a part del conflicte de l’obra, concretament a la pàgina 131 com a resum d’alguna cosa ja llegida en l’obra de la vida i per extensió viscuda.
Aquestes reflexions m’han fet entretenir en altres obres, parlaré doncs, d’uns quants títols més: Diari d’hivern de P. Auster on el terme hivern és torna metàfora de tota una vida, escriure el passat per entendre el present.Fixem-nos ara en La plaça del diamant de M. Rodoreda on el títol ja hi apareix a la segona pàgina, i actua com a desencadenant de tota l’obra. Boira de R. Vila on el títol és el cognom de la protagonista i apareix també des de les primeres pàgines, i per a mi, amb el doble sentit del que representa el terme boira. Agafem ara La porta de Magda Szabó títol de llibre i títol del primer capítol, com en el llibre anterior porta és el conflicte i l’emblema. Los detalles de Genberg, a la pàgina 100 ja trobem la primera justificació del títol. El mal de Montano, E. Vila-Matas on el títol es repeteix al capítol primer. La possibilitat de dir-ne casa, de M: Orriols a la pàgina 30 ja en fa esment. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina de l’Stieg Larsson, sens dubte el títol ja atrapa. Animals ferits d’E. Roca on animals és el terme metafòric del què trobem a l’obra. La insuportable lleugeresa de l’ésser, M. Kundera, concepte no pas frase que sí que surt dintre de l’obra i que li serveix per exemplificar la història que explica. L’amant de M. Duras, explícit de la història que llegirem. Permagel d’E. Baltasar i tota la trilogia, metàfora de l’obra, emblema fins i tot. La metamorfosi de Franz Kafka, ben clar que alguna cosa ha de passar, desperta la curiositat i la intriga. I del cel van caure tres pomes, títol de l’obra de N. Abgarian que té a veure amb una llegenda de Maran (Armènia transfigurada). El túnel, E. Sábato símbol de l’obra, com La tregua de M. Benedetti on la vida li posa al davant una treva, res més. També tenim els títols amb noms de persona com Lolita de Nabokov, Klaus i Lucas de l’A. Kristoff, Agathe d’A. Bomann, Anna Karenina de L. Tolstoi, Madame Bovary, G. Flaubert, Ai William i Em dic Lucy Barton d’E. Strout. Podria continuar i continuar, però ja ho hem dit al principi, i qualsevol elecció comporta una mort.
Ja ho veiem, escollir títol no és matèria secundària. Com a resum em quedo amb tres verbs: suggerir, encuriosir, evocar. Obro aquí torn de paraula per si en voleu dir alguna cosa que a mi m’hagi passat per alt. Potser el títol del proper llibre hauria de ser Sense títol per allò de l’aclucada d’ull a la paradoxa.
Fotografia de l’entrada: Maria e – Òmnium Cultural
