per Albert Palaudàries
Els microplàstics són plàstics amb una mida inferior a 5 mm i s’anomenen nanoplàstics quan la seva mida és inferior a 1 micròmetre (mil·lèsima de mil·límetre). La seva presència s’ha detectat des de fa temps en gairebé tots els ecosistemes del planeta: oceans, aire, rius… Els nanoplàstics, per la seva petita mida, poden travessar les barreres naturals del cos, pulmons, sistema digestiu, inclús la pell, i, a través del sistema sanguini, repartir-se per tot l’organisme.
Una recent publicació a la revista Nature Medecine mostra l’augment progressiu d’acumulació de nanoplàstics en diferents òrgans, principalment ronyó i fetge. Però el més rellevant de l’estudi és que el cervell, considerat fins ara que estava protegit d’acumular partícules de microplàstics, també està afectat.
L’estudi s’ha fet amb l’anàlisi de teixits , ronyó, fetge i cervell, de persones mortes per qualsevol causa en uns quants estats de USA entre els anys 2016 i el 2024. Els resultats mostren un increment de la concentració de nanoplàstics entre 3 i 5 vegades superior entre el 2016 i el 2024 en el ronyó i el fetge, però, en el cervell, de 3 a 10 vegades superior que el ronyó i el fetge i en cervells de persones que havien estat diagnosticades de demència aquesta acumulació era molt superior.
Aquests resultats posen l’alerta en la responsabilitat dels nanoplàstics com a causa de malalties neurològiques i, especialment, les demències i la necessitat de ser molt actius per lluitar contra aquesta contaminació.
On es troben els microplàstics?
Podem dir que actualment són omnipresents:
- residus plàstics en el medi ambient, com ampolles, palletes, bosses i envasos, que amb el temps es van degradant transformant-se en microplàstics
- teixits de vestir sintètics amb polièster que amb cada rentada alliberen partícules que aniran finalment a rius i mars
- productes alimentaris envasats amb plàstic que amb el temps es degraden en partícules microscòpiques plàstiques i en estris de cuinar (paelles antiadherents)
- envasos i ampolles de plàstic per aigua o refrescos
- contaminació ambiental, desgast de neumàtics
- estris de pesca com xarxes plàstiques que es degraden i poden entrar en la cadena tròfica alimentarà marina: en especial els mol·luscs filtradors (musclos, ostres), peixos de gran envergadura (tonyina, emperador).
Com podem lluitar contra aquesta contaminació?
És una cosa de tots, administració i governs, però també podem fer moltes coses individualment:
- rentar el peix i eliminar el seu tracte digestiu a mesura que s’acumulen més microplàstics en aquests teixits
- escollir peixos més petits, com sardines i anxoves
- triar productes d’origen sostenible i certificacions que prioritzen la salut dels oceans (musclos, ostres)
- usar embalatges lliures de plàstic
- en llocs amb alta contaminació ambiental, llocs molt propers a carreteres, usar purificadors d’aire
- no escalfar aliments o líquids en contenidors plàstics; fer servir paelles sense revestiment antiadherent
- reduir l’ús de tèxtils sintètics com el polièster i el niló i optar per fibres naturals com el cotó i la llana
- evitar ús de purpurines i maquillatges amb partícules plàstiques
- també és recomanable aspirar la pols en lloc d’escombrar i eliminar correctament els residus plàstics en el contenidor apropiat
- reduir l’ús de gots i palletes de plàstic i, en general, reutilitzar els envasos (detergents, productes de neteja)
- fomentar l’educació sobre l’impacte ambiental dels plàstics.
En definitiva, les recents troballes sobre la presència de microplàstics en els òrgans humans reforcen una realitat innegable: aquestes partícules són a tot arreu i poden infiltrar-se en el nostre cos amb conseqüències encara desconegudes. Per evitar-ho és essencial un esforç conjunt entre la comunitat científica, els responsables polítics i el públic en general.
Fonts: The Conversation, Nature Medecine
Fotografia de l’entrada: Daisy Corlett / Alamy Stock Photo
