per Rosa Vila
Gener de 2000, l’inici d’un camí
Aquest era el títol de l’editorial del número 1 de la revista FONTS, nascuda al cap d’uns mesos de què una colla d’amics creessin l’entitat que anomenarien Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que volien que es preocupés “pel patrimoni cultural d’Argentona des d’una posició alhora històrica però, també, amb la vista posada en el present i el futur”. D’entrada el Centre “s’organitzaria en seccions segons les necessitats dels seus associats, però amb una voluntat ben decidida de pluridisciplinària”
I sí, entre els fundadors i uns quants més aquell futur s’ha anat fent. De manera que, enguany, vint-i-cinc anys després, aquella colla de voluntaris de diferents edats i procedències, aixoplugats sota un paraigua il·lusionat, nascut fort i seriós, continua bategant amb el mateix esperit d’aquell grup de voluntaris units, amb l’ensenya d’un logotip creat per Roger Armengol i Carlos, de “disseny senzill, directe i ple de vitalitat”.
Ara, al 2025, el Centre d’Estudis, no només està consolidat a Argentona, sinó que també està reconegut pels Centres d’Estudis de més enllà del poble, amb aquell nom triat “en homenatge a aquell argentoní, en Jaume Clavell qui, en anys de maltempsada va saber preservar i impulsar l’interès per totes les coses relacionades amb la vila”.
És bo ,de tant en tant, mirar enrere
Com ara, quan, amb motiu de la celebració del primer quart de segle d’activitat continuada, potser és un bon moment per passar revista (a l’estil d’aquelles “revisions de vida” del segle passat), i analitzar fins a quin punt s’han acomplert les intencions d’aquella entitat quan declara en l’editorial del número u de FONTS, que naixia per “omplir un buit en la vida cultural argentonina […] tot intervenint activament i analíticament en el present, estudiar amb rigor i precisió el passat per conèixer-lo molt millor com argentonins, i potenciar, perfilar i garantir un futur digne, responsable, engrescador i il·lusionat per a les noves generacions.”
Els fets i l’hemeroteca recorden el seguit de les activitats portades a terme per les diferents seccions, en forma de xerrades, taules rodones, Exposicions històriques, Muntatges Fotogràfics al Carrer, Tardors Literàries, Jornades de Traducció, Rutes Literàries, Lectures a la Terrassa i presentacions de llibres, a més del gruix de les publicacions i estudis monogràfics propis o de col·laboracions externes, tot sense oblidar la incidència inicial en l’Arxiu Municipal.
No han estat pocs els suggeriments i les reivindicacions lligades al patrimoni, la cultura i la llengua locals, tot i la dificultat encara avui d’haver-ho de planificar “des de fora de casa”, o sigui sense disposar d’una seu estable per a fer reunions i emmagatzemar material, encara avui. Un nomadisme cultural que ens ha fet passar per fer d’okupes a diferents bars, places, el Centre Parroquial, la Velcro. I a la Casa Gòtica fins que hi varen instal·lar, “provisionalment”, ens varen dir, la ràdio.
Fonts i La Tardor Literària també han compert un quart de segle
“Els fundadors del Centre comencem el camí amb el desig que tant les activitats organitzades com ales pàgines del present butlletí siguin guiades sempre pel respecte de la pluralitat ideològica i presidides per uns valors que ens semblen irrenunciables: la catalanitat, la democràcia i el progrés”.
L’Any 2000, el BUTLLETÍ trimestral del CEAJC ja apuntava maneres de revista, amb dossiers i memorialismes rigorosos. Enguany, amb dificultats econòmiques, per manca de socis, no pas creatives, s’ha arribat a 104 números i amb nova capçalera des dels 100 amb disseny de Pere Fradera.
Deien, “Volem preservar la memòria de tota mena: oral, escrits, fotogràfica,[…] enllaçant les diverses generacions interessades a dur a terme les activitats proposades, des de les que van conèixer i tractar. Jaume Clavell, fins als joves estudiants de batxillerat, bo i passant per vilatans i vilatanes interessats per la història, el patrimoni natural, arqueològic, arquitectònic…que es dediquen als més diversos oficis”.
Així va ser com ja al número2 apareix una de les seccions fixes més breus i crítiques del conjunt: La cara i la creu, sovint sense firma, però consensuades per la junta reunida a primers de cada mes.. A les seccions inicials, al cap de poc s’hi afegirien les seccions de lletres i fotografia.
Unes noces de plata sense alguns nuvis
Els actes del 25è aniversari, s’han iniciat el 18 d’octubre amb l’acte central celebrat a Can Baladia, (ara el Campus Biba) recuperat com a centre cultural per l’actual propietari i cedit per a visionar la projecció del documental històric “Abans que el temps ho esborri”, basat en el llibre de F. Xavier Baladia, assistent a l’acte, acabant amb una copa de cava als jardins de la casa modernista dels Baladia, al voltant de l’històric eucaliptus catalogat que fou testimoni de la vida de la burgesia barcelonina que trià Argentona per passar-hi els estius.
Altres actes seran: el 13 de novembre al saló de Pedra, una Taula Rodona analitzant la gestió del patrimoni històric i urbanístic, com la que es va fer-s l’any 2000, el resultat de la qual es recollí en el número dos de FONTS, i que ara, amb nous ponents, permetrà analitzar l’estat de la qüestió dels projectes allà anunciats.
I com era d’esperar, els actes de la celebració inclouran les dues rutes estrella, la Literària per Argentona, creada pel nostre enyorat Llorenç Soldevila, el 23 de novembre que sortirà a les 11 de la capella del Sant Crist, i la Ruta Històrica i Patrimonial, a càrrec de les seccions corresponents, el 13 de desembre que també sortirà a les 11 de la Plaça de l’Església.
Queda palès, doncs, l’important paper que l CEAJC ha fet, fa i voldria continuar fent, dins la política cultural i urbanística municipal, gràcies al voluntariat de totes les seccions de les successives juntes, a les quals cal agrair públicament la feina feta, alhora que animar als joves argentonins a formar-ne part.
I per tancar, suggerir i que consti en Acta, l’homenatge més especial, amb abraçada d’agraïment inclosa, als estimats companys fundadors que ens han anat deixant: en Joan Catà, els Jaume, Julià i Francesc Lladó, en Llorenç Soldevila i en Lluís Serra, d’Argentona; i en Josep Maria Roqué d’Òrrius.
