per Miquel Badia Tobella
Creacionisme enfront de Darwinisme. No sempre Darwin ha estat ben rebut a l’escola
El 1859, Charles Darwin publicava l’obra L’Origen de les espècies, on exposava la seva teoria de l’evolució, segons la qual les espècies tenen un origen comú i és la selecció natural la que permet la supervivència dels individus més adaptats, de manera que són els seus caràcters els que es transmeten, majoritàriament, a les següents generacions. En aquell moment, la publicació va generar una gran polèmica, atès que xocava amb la visió creacionista religiosa i s’interpretava com la negació de la intervenció divina en l’origen de les espècies. Hi va haver un gran rebuig al fet de vincular l’origen de l’espècie humana amb els micos i a la proposta d’un origen natural per a la vida.
Orígens del creacionisme
Cal dir que des de la seva aparició, la teoria darwiniana de l’evolució mai ha deixat de ser rebutjada per certs sectors socials i continua sent així avui dia, sobretot per part de grups religiosos fonamentalistes. Com veurem, s’ha qüestionat sovint la presència de Darwin i la seva teoria en els currículums educatius de les ciències naturals. El fet d’explicar l’origen de les espècies, inclosa la humana, sense la necessitat d’invocar la transcendència divina ha confrontat el darwinisme i el creacionisme, fins als nostres dies.
L’origen del creacionisme, com a corrent de pensament i moviment organitzat, el podem situar als Estats Units al voltant de la dècada dels anys vint del segle passat. Es va originar dins dels influents moviments evangèlics americans dels estats que formaven l’anomenat cinturó bíblic, al sud del país. L’anomenat “judici del mico” va marcar l’inici de la confrontació entre ciència i religió als Estats Units, ara fa cent anys. El 1925, a Dayton, Tennessee, es va jutjar el professor d’educació secundària John Scopes per ensenyar la teoria de l’evolució a classe de ciències naturals. A Tennessee, la Llei Butler, prohibia als professors d’universitats i escoles públiques ensenyar que els humans descendeixen d’un ordre inferior d’animals i qualsevol teoria que negui la història de la creació divina de l’home segons la Bíblia. El 1960, el director de cinema Stanley Kramer va portar a la pantalla aquest judici amb la pel·lícula “L’herència del vent” (Inherit the Wind), amb els actors Spencer Tracy, Fredrick March i Gene Kelly. De fet, era l’adaptació cinematogràfica d’una exitosa obra de teatre, amb un brillant duel interpretatiu entre l’advocat defensor del professor, Henry Drummond i el fiscal i líder ultraconservador Matthew Harrison. A l’obra s’exploren idees com la llibertat de pensament i el fanatisme.
La ciència de la creació o creacionisme científic
A la dècada de 1960, es van replantejar lleis antievolució a diferents estats i la Llei Butler va ser derogada pel Tribunal Suprem el 1968. A partir d’aleshores, els creacionistes ja no s’oposaven directament a l’ensenyament de la teoria de Darwin, sinó que buscaven demostrar que és pura especulació, una teoria com qualsevol altra, com la seva pròpia teoria que anomenaven ciència de la creació o creacionisme científic. Exigien que la seva ciència s’ensenyés com una teoria alternativa, als centres educatius. Els creacionistes van desenvolupar els seus propis instituts de recerca com la Creation Research Society, l’Institute for Creation Research i Answers in Genesis, organitzacions creades els anys 60 i 70, encara vigents i actives actualment. Totes elles afirmen demostrar científicament la historicitat dels relats bíblics.
Com a curiositat, assenyalem que el 2007, a iniciativa d’Answers in Genesis, es va obrir a Petersburg, Kentucky, el Museu de la Creació. Va ser construït mitjançant donacions privades per explicar la història de la creació segons la Bíblia i contraposar-la a les teories científiques vinculades a la teoria de l’evolució de Darwin. Els visitants i els estudiants que actualment participen en els seus programes educatius poden explorar una gran varietat de temes, sempre a través d’una cosmovisió bíblica.
El 1981, es va promulgar a Arkansas una llei que obligava a dedicar el mateix temps a la Teoria de l’Evolució i al Creacionisme, a les classes de ciències impartides als centres educatiu. Però l’any següent, el reconegut paleontòleg Stephen Jay Gould va ser cridat a declarar com a testimoni expert en un judici contra aquesta llei. El judici va acabar amb la conclusió que el creacionisme científic no és una ciència sinó una idea religiosa, per la qual cosa la llei violava la primera esmena de la Constitució dels Estats Units, sent així abolida. De fet, el Tribunal Suprem va acabar per declarar il·legal l’ensenyament de la ciència de la creació, el 1987.
El disseny intel·ligent
Com que el creacionisme no tenia futur, almenys a les escoles, va canviar de cara, eludint fer referència a Déu. A la dècada dels anys 1980 i 90, va sorgir una teoria, que pretenia ser científica, per explicar l’origen de les espècies: El disseny intel·ligent.
Va aparèixer als Estats Units. Defensa que certes característiques i processos de l’univers i dels éssers vius s’expliquen per una causa intel·ligent superior, no pas per un procés no dirigit com podria ser la selecció natural. Ve a ser una variant actual del creacionisme, ja que està al servei dels mateixos interessos, tot i que evita l’ús de la paraula Déu. El disseny intel·ligent no s’oposa a l’evolució, sinó que la veu com una evolució programada, amb un propòsit. Defensa que l’univers surt d’un projecte dissenyat amb una intenció. Considera que el món és massa complex per ser el resultat de l’atzar i que només pot ser obra d’un poder creatiu, un disseny intel·ligent. La teoria, però, evita identificar o anomenar el dissenyador intel·ligent, fet que semblaria separar la religió de l’ensenyament d’aquesta teoria suposadament científica.
De fet, aquesta idea enllaça amb l’argument del rellotger que, a principis del segle XIX, el teòleg britànic William Paley va exposar. Deia que si observem un rellotge, no tindrem cap dubte que va ser fet per un rellotger. De la mateixa manera, com podríem imaginar que un òrgan tan complex com l’ull, per exemple, amb la precisió de la seva òptica, s’hagi pogut formar per un procés atzarós com l’evolució per selecció natural?
La teoria del disseny intel·ligent ha estat també acompanyada de polèmica, fins al punt que els enfrontaments van arribar als tribunals, tal com va passar amb el creacionisme quan es va forçar la seva presència en el sistema educatiu dels Estats Units.
El 2005, a Dover, Pensilvània, va tenir lloc un altre judici, aquesta vegada contra l’ensenyament del disseny intel·ligent. Vuit famílies d’alumnes d’un centre educatiu van acudir als tribunals perquè s’oposaven al fet que una opció com el disseny intel·ligent fos impartida al centre dels seus fills i filles. Consideraven que l’escola promovia la visió religiosa de la creació, violant la separació entre l’església i l’estat. De fet, un grup d’activistes havia aconseguit que la idea del disseny intel·ligent s’impartís en aquell centre de primària. Cal considerar que el mateix president George W. Bush era partidari de la teoria i li donava suport. El 20 de desembre del 2005, el jutge va dictaminar que el disseny intel·ligent era, com els demandants van al·legar, una forma de creacionisme, declarant inconstitucional el seu ensenyament a les aules.
Tot i que el Vaticà es va distanciar del disseny intel·ligent després del judici de Dover del 2005, Benet XVI havia simpatitzat amb aquesta idea i va reiterar, com Joan Pau II abans d’ell, que la ciència ha d’estar al servei de la fe. Posteriorment, el papa Francesc va declarar davant dels membres de l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències que ni el Big Bang ni l’evolució contradiuen la intervenció creativa de Déu sinó que al contrari, la requereixen.
El creacionisme a Europa
El creacionisme també va trobar suport al Vell Continent. L’any 2007, el Consell d’Europa va considerar necessari adoptar una Resolució sobre els perills del creacionisme en l’educació, a instàncies del diputat francès Guy Lengagne. El document exposa que existeix el risc de confondre als nens entre allò que són creences i allò que és ciència.
Actualment, no hi ha organitzacions creacionistes rellevants a Europa, però sí moviments més locals, sovint vinculats a esglésies evangèliques i protestants, així com a comunitats musulmanes. Promouen el creacionisme i intenten introduir-lo en l’educació. Per exemple, la xarxa de centres educatius privats adventistes inclouen en els seus ensenyaments la comprensió tant del model evolutiu, com del creacionista. De fet, si revisem la pàgina web d’algun d’aquests centres hi trobem que fan referència a l’aula de Ciències i Creacionisme.
La visibilitat dels moviments creacionistes a Europa, però, és menor en comparació amb els moviments existents als Estats Units.
Conclusió
El debat entre creacionisme i darwinisme representa el confrontament històric entre la ciència i la religió, la raó i la revelació, el coneixement empíric i les creences. Darwin i la seva teoria de l’evolució se situa en una concepció racional de la vida i de l’univers que no encaixa amb la narrativa bíblica de l’origen diví, que han abraçat els fonamentalismes religiosos.
Educar en ciències implica posar en joc el pensament crític i el raonament a partir d’evidències. Això hauria de quedar fora de la influència de qualsevol ideologia, dogma o religió. Les veritats revelades i els dogmes haurien de circumscriure’s a l’àmbit privat i distingir-se clarament de les teories científiques, que són universals.
El laïcisme garanteix a tots els ciutadans la llibertat de consciència. Qualsevol és lliure de pensar que vam ser creats per un déu en sis dies o que l’espècie humana és el resultat de processos regits per les lleis de la natura. Una cosa diferent és voler fer passar una creença per una ciència i, en conseqüència, imposar-la als currículums educatius.
Imatge de l’entrada creada per IA per Miquel Badia
