per Rosa Vila
M’han fet a mans, des del Llibre Viu, el programa de la Fiesta Mayor d’Argentona, de l’any 1963, amb destí al nostre Arxiu Municipal. Com que és de molts anys abans que jo fos argentonina, l’he volgut analitzar a la menuda, abans de fer-ne l’entrega, buscant-li una identitat que no havia viscut. Una mania com una altra d’aplicar la meva necessitat de saber d’on venim.
És un programa en paper, com tots els de l’època i d’altres pobles, quan allò del disseny gràfic era encara minoritari i quan ningú es podia imaginar que mig segle després seria substituït per l’ús indiscriminat de l’ IA. Per això, aquest escrit està dedicat a la memòria gràfica local festiva, tant per la foto de la portada –la Font de Sant Domingo–, com pels textos i els anuncis dels patrocinadors que paguen el gasto.
El programa de festes s’obre com encara avui amb les obligades paraules de salutació de l’alcalde o alcaldessa de torn, desitjant una nova i bona festa, reblat per l’escrit d’un personatge popular, algun estiuejant històric o un escriptor o poeta locals, textos que, en conjunt, es poden considerar el guió d’una mena de pregó escrit curt i ras, sense filigranes, bandes musicals ni efectes especials.
Si aquestes fórmules escrites, per si soles ja indiquen el pas de temps i les corresponents ideologies, el que en realitat marca el dia a dia del poble, són els anuncis del comerç local i serveis. Són aquells detalls que ens actualitzen l’activitat comercial quotidiana que s’avé a abraçar la festa ajudant a pagar el programa. Anuncis que queden ben repartits i compaginats entre l’abans i el després dels horaris del programa festiu, en part clònic, en part amb tocs de modernitat, tot informant dels horaris i llocs dels concerts, exposicions, representacions teatrals i actes culturals i tradicionals.
De les 68 pàgines del programa analitzat, només les setze centrals estan dedicades al programa en sí. M’entretindré sobretot en les dels paganos.
Després d’escanejar els anuncis que m’han cridat més l’atenció per motius diferents, (eslògans de reclam, informacions curioses o l’oferta de serveis especials) arribo a l’escrit de Josep Maria Espinàs amb un títol encertat i que més d’un any haurem enyorat:
El valor de la Festa Major, com a festa col·lectiva
“És quan ens adonem que la Festa Major d’Argentona és la suma de tots nosaltres i que cada un de nosaltres és igualment responsable de com és Argentona”. “Que una festa Major és alguna cosa més que una sèrie d’actes religiosos, folklòrics, musicals i esportius. Que s’ha de procurar que totes aquestes manifestacions tinguin la màxima brillantor, és clar, però el que cal, sobretot, és que siguin, cada un d’ells en el seu estil, actes de fe íntima, de generós entusiasme i de cordial convivència”.
Suposem que li devien encomanar l’escrit d’obertura pel seu lligam a Argentona, de quan ja de nen, hi venia a estiuejar a ca l’avi Masip, per tornar-hi de gran. Si us ve de gust en podeu saber més per l’entrada que en Llorenç Soldevila li feu a “Endrets” (Geografia Literària dels Països Catalans) : www.endrets.cat quan cita l’obra de Josep Maria Espinàs, el 1988, com a “El nen de la Plaça Ballot”, pàgines 13,14, 15 i 16.
Sobre la importància dels arxius públic
Reivindico doncs la importància de la memòria gràfica de proximitat, la que a part de mostrar l’estètica del moment, ens trasllada a informacions temporals de l’activitat comercial, cultural, esportiva i lúdica d’una època que algun dia serà història, encara que en aquell moment els vilatans en valorem només per la immediatesa d’uns dies. Serà una informació pràctica i efímera que llençarem el dia 7 d’agost, però la que, en el millor dels casos algú farà arribar als arxius municipals o comarcals, gràcies als quals, al cap dels anys, el material prèviament digitalitzat, podrà ser consultat per historiadors, sociòlegs o periodistes. Quedarà allà ben protegit en nom de la minsa, però digna, resistència al vertigen provocat per la supremacia d’un món convuls, canviant, on la immediatesa dels fets és trepidant i s’empenyen a més velocitat que la que les nostres ments poden assumir.
Honor i glòria, doncs, als arxius públics i als privats que, amb la seva donació, els alimenten i hi donen sentit.
Bona tarda,
Trobo molt adequats els comentaris que fa la Rosa Vila referents a la companya Montse Brugal. Crec que ha fet un bon resum del tipus de vida de la Montse. No entraré en analitzar si el que diu la Rosa Vila és del tot encertat
Però si que haig d’agrair que a pocs dies de decès de la Montse es pugui fer public com era la Monte i les seves
implicacions socials i polítiques.
És LAMENTABLE que els companys de partit han repartit un full dels objectiius i compromís del PSC i ni una sola nota sobre la Montse.
Montse, no t’oblidarem!!!
Com sempre, una delícia llegir la Rosa Vila, pel seu enginy i encert, i també perquè t’arrenca un somriure, de vegades sorneguer.
En concret, aquest article sobre els arxius municipals m’ha fet ressorgir les ganes boges que tenia de rebuscar en l’arxiu d’Argentona.
I sobre l’article de record a la Montse Brugal, li agraeixo haver parlat d’ella i haver fet un resum de la seva vida. Com a política, jo li tenia un gran respecte, en els temps que corren crec que cal recordar que hi ha polítics honestos, i crec que ella ho era. I en la seva faceta personal, la trobava propera, afable. Em va afectar molt quan vaig veure la seva esquela a l’església, però em reconforta saber que va deixar aquest món amb serenor i en pau.
Per tot això: gràcies, Rosa.
M’ha agradat molt l’article de la Rosa Vila dedicat a la recordada i estimada Montse Brugal.
A mi, que la vaig conèixer i en sé part de la seva vida, me n’ha fet descobrir alguns aspectes dels quals no en sabia prou i poder-la valorar molt més.
Gràcies, Rosa, i un record per a la Montse!