per Mite Ferrer Fàbregas
En aquesta obra, Jaume Cabré novel·la una part de la vida de Jaume Galceran, el Queraltó dels Rasos, bandoler que va lluitar en la Segona Guerra Carlina. La revolta dels carlins que tenia anys de vida, era una mena d’enfrontament entre el món rural i l’urbà, una lluita entre dos hereus de la corona reial que recull el descontentament de la pagesia davant la dictadura del govern central. L’exèrcit reial tenia un bon equipament, organització i armes, però havia de patir les partides: grups de guerrillers que els assaltaven.
Cabré dona vida al nostre protagonista històric, un pagès que ha de viure la mort absurda del seu germà, l’hereu, per les tropes reials. La venjança l’empeny a deixar el mas i la mare i fer-se bandoler amb reclam de justícia social. Les contradiccions no l’abandonen en la seva trajectòria de cabdill militar de bandolers violent i cruel amb final tràgic.
Tot i ser una obra escrita l’any 1977, quasi primerenca de l’autor, ja hi trobem elements del seu estil. Enfoca la història amb dos plans diferenciats tipogràficament, l’acció de quan es fa i és bandoler i el seu desenllaç que ja coneixem des del principi. Així des de la primera pàgina ja sabem com acaba perquè Cabré busca no tant la intriga sinó la raó de ser, la quotidianitat dels bandolers, la necessitat de seguir unes regles de fidelitat i honestedat dels uns amb els altres per tal de sobreviure i lluitar. Són uns homes que saben que són en un punt de no retorn perquè la justícia els busca i estan encauats en boscos de la Catalunya central dels quals no en poden sortir. Tot plegat molt ben amanit amb el domini de la llengua que ja coneixem de l’autor. Obra curta i de llenguatge pulcre que reviscola la fe en la llengua.
