per Vicenç Franco
La intel·ligència artificial explicada als humans
Com sempre, és una notícia la que m’obliga a recomanar un llibre; bé, en aquest cas van ser dues: l’altre dia trobo a una plana d’un diari el titular “Barcelona aplicarà la IA als semàfors per fer més fluid el trànsit” i a la del costat “Musk vol derrotar ChatGPT amb el nou sistema Grok 3”. Sí, cada dia ens arriben, per tots els mitjans, notícies sobre la intel·ligència artificial, en qualsevol de les seves facetes, però en aquell moment vaig saber que havia de recomanar la lectura del llibre d’una eminència argentonina, el catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Jordi Torres: La intel·ligència artificial explicada als humans (editat per Plataforma Editorial).
En Jordi ens ofereix una obra breu (que sempre és d’agrair) però accessible, que podem entendre els qui no tenim grans coneixements computacionals (crec que som molts). Dividida en vuit preguntes (a manera de capítols o seccions), tracta els aspectes més importants del tema: els orígens de la IA, els seus aprenentatges, el seu inevitable impacte social, la necessitat d’una regulació… A més, al final de cada capítol trobem sintetitzades les idees més importants, que encara ens fa més fàcil comprendre-les.
El concepte d’IA va aparèixer ja fa molts anys, en 1956, quan uns investigadors es van plantejar “les possibilitats que els computadors, les velocitats dels quals augmentaven dia rere dia, poguessin executar programes que simulessin alguns aspectes del funcionament del cervell”. Aquesta llarga cita del Pròleg de Mateo Valero, director del BSC (Barcelona Supercomputing Center), també sembla indicar que aquells investigadors no es plantejaven que la IA arribés a funcionar com una veritable intel·ligència humana, sinó imaginaven que potser podria simular només “alguns aspectes”. Des de llavors, va començar una evolució de la IA que també ha patit etapes de desinterès: són, com diu en Jordi, “els hiverns de la IA”.
El joc ha estat fonamental per mesurar els avenços de la IA. Llegint el llibre he recordat l’impacte mediàtic que va tenir el sistema “Deep Blue” quan en 1997 va aconseguir guanyar Kaspàrov, llavors campió mundial d’escacs. Però “Deep Blue” era una IA específica i no podia fer cap altra cosa, per simplíssima que fos: només podia jugar a escacs i només sota unes condicions específiques (no es podien canviar les dimensions del tauler, per exemple). D’altra banda, jo no sabia que la competició en un altre joc ha portat un canvi de repercussions geopolítiques incalculables: va ser quan AlphaGo va guanyar el campió mundial del joc nacional xinès (el go) que la Xina va decidir liderar la IA.
Molt millor que jo, en Jordi us explicarà com una IA va aprendre dels humans i després per si mateixa, com ha aconseguit ja ser creativa (o només encara “generativa” de respostes basades en milions de dades proporcionades per humans) i en quin punt del camí cap a una IA que pugui “pensar” com els humans ens trobem. Però també, i potser el més important, en Jordi ens convida a pensar, a reflexionar sobre l’impacte que tindrà a les nostres vides, perquè serà (o és) la major revolució social que gaudirà (o patirà) la humanitat en la seva història: la ciència ha d’estar regida per l’ètica, i cal una regulació global que faci de la IA “un servei públic” (en paraules d’en Jordi) i no un perillós instrument al servei d’interessos egoistes i mesquins.
No importa el que pensem de la IA, no importa si ens agrada o no. Ja és aquí i no podem prescindir-ne: avança a una velocitat increïble, forma part de les nostres vides i transformarà la societat d’una manera inimaginable. Ja ens ho diu en Jordi: “Tot el que ens envolta es va impregnant d’IA”. La lectura del seu llibre esdevé, doncs, imprescindible.
