per Maribel Gómez
Una antologia de poetes desapareguts
El passat divendres 20 de març, a la Lleialtat Santsenca, es presentava el llibre Presentes. Palabras en resistència, una antologia poètica concebuda com a homenatge als poetes -homes i dones- assassinats i desapareguts durant l’última dictadura militar que va patir l’Argentina entre el 1976 i el 1983. El 24 de març va fer 50 anys del cop d’estat civil-militar que va instaurar una de les dictadures més sagnants de la història i, sota el lema “Memoria, Verdad i Justicia“, el país va recordar els 30.000 desapareguts amb massives manifestacions per rebutjar el terrorisme d’Estat i exigir “que digan dónde están“.
El govern actual de Javier Milei no nega les desaparicions, però qüestiona obertament la xifra de 30.000 desapareguts, una xifra que el moviment de drets humans utilitza com a símbol de la magnitud del genocidi. Centrant-se en el número es vol desviar l’atenció de la naturalesa del crim (terrorisme d’Estat) i en aplicar retallades a organismes que preserven la memòria, com ara els espais on funcionaven centres clandestins de detenció que han estat convertits en espais de record, dificulta la continuïtat de les tasques de recerca i educació que són vitals perquè les noves generacions coneguin la història.
Durant els anys de la dictadura, la cultura no va ser només una víctima de la censura, sinó que es va convertir en un espai de resistència creativa. Tot i que els militars controlaven els mitjans de comunicació i prohibien llibres, cançons i obres de teatre, la societat argentina va trobar maneres de “dir sense dir”. L’antologia poètica presentada a Barcelona el passat mes de març recull la veu de poetes que van escriure sabent que parlar de determinades coses podia ser perillós i que van crear des del creuament entre la vida quotidiana i la militància.
“El desaparecido es una incógnita… no tiene entidad, no está ni muerto ni vivo, está desaparecido”, va dir Videla, per aquest motiu recuperar la veu d’aquests poetes ens permet lluitar contra la seva absència. Recordar-los esdevé un acte de garantia democràtica perquè el negacionisme no és només una opinió sobre el passat, és una eina política en el present que valida la violència institucional del passat.
Gerardo Pisarello ens ho diu en el pròleg: “Es por eso que necesitamos hacerlos presentes. Porque mientras estos versos circulen, mientras alguien los lea en voz alta, nuestros poetas desaparecidos no estarán ausentes. Estarán de pie junto a nosotros, merecedores, no tanto de indulgencia, como sugirió Brecht, sinó de un amor infinito que se renueva en cada calle, en cada plaza, donde alguien pide que la poesia, como el pan, como las rosas, sean para todas y todos.”
Perquè un poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo. Cal recuperar totes aquestes veus desaparegudes i hem de fer-les resistentment presents.
(*) Els beneficis obtinguts de la venda del llibre Presentes. Palabras en resistència seran destinats de forma solidària a “Madres de la Plaza de Mayo” i “Abuelas de Plaza de Mayo” que pateixen, com altres organitzacions, la política agressiva de l’actual govern d’Argentina en matèria de drets humans.
Si voleu fer-vos amb un exemplar, podeu enviar un correu a jorgesarraute@gmail.com.
