per Mite Ferrer Fàbregas
No faré cap més llibre
Reconec que quan em vaig comprar aquest llibre em movien dues forces: el fet que Marina Rossell fos nascuda el mateix any que jo i l’altra era xafardejar una cantant que sempre m’he mirat amb distància. Jo era més de Pau Riba i Sisa.
Un cop llegit el llibre ben escrit per l’Albert Om, s’han satisfet les dues demandes, el record d’una vida cronològicament paral·lela a la meva amb uns fets històrics de vegades molt durs i la curiositat sobre les seves relacions i vivències. Els qui tenim més de setanta anys hem viscut uns canvis que han marcat la nostra personalitat i trajectòria. Ella més perquè una cosa és viure-ho a peu i l’altra dalt d’un escenari viatjant i component cançons.
L’Om compleix molt bé el seu paper: tria, transcriu i ordena les seves llargues converses sempre amb un respecte i estima lluny de l’hagiografia. La Rossell es veu davant d’una nova etapa marcada per un càncer operat, un trencament amorós i complir setanta anys, i va trobar que era el moment d’encarregar el seu únic llibre comandat per ella, “No res de res, no, no em penedeixo de res”. Una cosa que ja sabíem queda clara: la cantant és i ha estat una dona honesta, que ha procurat per als altres i que no ha caigut en els vicis de supèrbia i egolatria que tenia fàcils, en definitiva una bona persona.
