per Jordi Corbera
Les papallones són insectes de l’ordre dels lepidòpters i han estat sempre admirats pels humans per la bellesa dels seus colors i delicadesa del seu vol. Aquests organismes, però, són molt sensibles als canvis ambientals i del paisatge, a causa de la seva estreta relació amb la vegetació, de la qual depenen per portar a terme el seu cicle de vida. Tot això fa que hagin estat considerades espècies indicadores i que el seu estudi aporti dades molt rellevants sobre l’estat dels ecosistemes.
Ara fa 48 anys a Anglaterra es va iniciar el primer programa de seguiment de papallones que pretenia avaluar l’estat de les poblacions d’aquests insectes i els efectes que sobre els mateixos podien causar els canvis ambientals. El seguiment es basa en el que s’ha anomenat Pollard walks ja que va ser E. Pollard qui va proposar aquest mètode el 1977. Aquests mostrejos es fan caminant per un itinerari preestablert, durant el qual l’observador va anotant totes les papallones que troba davant seu en un quadrat imaginari de 5×5 m. Això es repeteix un cop per setmana entre març i setembre (en total 30 setmanes) i cal que el temps sigui assolellat i poc ventós.
Al nostre país aquest tipus de seguiment es va iniciar ara fa 31 anys i actualment s’estan estudiant o s’han estudiat les papallones amb aquest sistema a 251 localitats de Catalunya, Andorra i les Balears (https://www.catalanbms.org). Durant aquest període s’han identificat uns 3,5 milions de papallones de 191 espècies diferents i s’han recorregut més de 86.000 kilòmetres. A Argentona el seguiment es va iniciar el 2008 i s’han mantingut fins a l’actualitat, això representa un total de 17 anys de dades recopilades. L’itinerari d’Argentona (número 106 del CBMS) transcorre per la vall de Riudemeia, comença prop de l’entrada de Can Navas, segueix la riera en direcció a Òrrius per després enfilar-se pel seu vessant nord. La longitud total de l’itinerari és de 1.412 m i se situa a una altitud mitjana de 134 m.
Durant aquests 17 anys de seguiment s’han identificat més de 30.000 papallones que pertanyien a 67 espècies, la qual cosa representa un terç de les conegudes a tot Catalunya. Les més abundants a la zona estudiada de la vall de Riudemeia han sigut la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi), la bruna boscana (Pararge aegeria), la saltabardisses cintada (Pyronia bathseba), la bruna de prat (Maniola jurtina) i la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra). Els mesos de juny i juliol són aquells en què s’observa una abundància de papallones més gran, i en algunes setmanes es poden comptar més de dos o tres centenars d’individus. Els valors més elevats es van obtenir la primera setmana de juliol de 2019 quan es van comptar 637 papallones. Algunes papallones, però, apareixen de forma escadussera o bé perquè les seves poblacions són sempre petites o perquè visiten la zona de forma ocasional. Destaquen, per exemple, el coure verdet (Tomares ballus), del qual només s’han vist cinc exemplars en els 17 anys, o la segeta negra (Gegenes nostrodamus) amb 10 observacions durant tot el període.
específica (nombre d’espècies) a l’itinerari d’Argentona
Les dades obtingudes a Argentona es sumen a les de la resta de Catalunya i juntes proporcionen una base de dades immensa que permet avaluar la dinàmica de les poblacions o els efectes del canvi global sobre els ecosistemes.
Jordi Corbera membre de la Delegació de la Serralada Litoral Central,
Institució Catalana d’Història Natural
