per Miquel Badia Tobella
DEBAT ENTORN DE L’ENERGIA NUCLEAR
El lema “Nuclear? No gràcies“, amb el conegut logotip que conté un sol roig somrient sobre un fons groc, es va popularitzar als anys 70 i 80 com a part del moviment antinuclear mundial, impulsat per la preocupació per l’impacte ambiental, la seguretat de les centrals i la possibilitat d’una guerra nuclear durant la Guerra Freda. L’actual escenari de crisi energètica i la tendència a la descarbonització de l’economia genera un nou debat entorn l’energia nuclear, en el que hi ha qui postula el seu paper com a font d’energia per a la transició ecològica.
Aquest debat ha estat viu a l’Estat espanyol en relació amb el calendari que les empreses propietàries dels reactors nuclears que hi operen (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) van acordar amb el govern, l’any 2019, un calendari de tancament definitiu de les centrals, que s’acaba el 2035. Això és perquè molt recentment, al Congrés s’ha guanyat una votació en contra de l’esmena introduïda per alguns partits a la llei de mobilitat sostenible, que plantejava la derogació del calendari de tancament de tres centrals nuclears: Almaraz, Ascó i Cofrents.
Què és l’energia nuclear?
L’energia nuclear és l’energia continguda al nucli d’un àtom. Al nucli de cada àtom hi ha dos tipus de partícules (neutrons i protons) que es mantenen unides. L’energia nuclear és l’energia que manté units neutrons i protons. Es pot fer servir per produir electricitat, però primer l’energia ha de ser alliberada. Aquesta energia es pot obtenir de dues maneres: per fusió nuclear i per fissió nuclear. A la fusió nuclear, l’energia s’allibera quan els nuclis dels àtoms es combinen o es fusionen entre si per formar un nucli més gran. És així com el Sol produeix energia. A la fissió nuclear, els nuclis se separen per formar nuclis més petits, alliberant energia. Quan es produeix una d’aquestes dues reaccions nuclears (la fissió nuclear o la fusió nuclear), s’allibera una gran quantitat d’energia calorífica i de radiació.
Un exemple de reaccions de fusió són les que tenen lloc al Sol, en què es produeix la fusió de nuclis d’hidrogen per formar heli, alliberant en el procés una gran quantitat d’energia, part de la qual ens arriba a la Terra. De moment, la fusió nuclear no està prou desenvolupada tecnològicament per subministrar energia a escala, sobretot a causa de l’extrema dificultat per assolir i mantenir les condicions necessàries perquè el procés tingui lloc. Pensem, per exemple, que per poder fusionar-se al nostre Sol, els nuclis necessiten xocar els uns contra els altres a temperatures altíssimes, de més de 10 milions de graus Celsius. Són comptats els esdeveniments en què, en l’àmbit experimental, s’hagi generat més energia mitjançant fusió nuclear de la que s’ha necessitat perquè la fusió passi.
Les centrals nuclears utilitzen la fissió nuclear per produir electricitat. La fissió nuclear té lloc quan el nucli d’un àtom molt pesat com el de l’urani, que té molts neutrons i protons, després de l’impacte d’un neutró, es divideix formant dos nuclis independents més petits. En aquest procés s’allibera energia, que és captada i utilitzada per escalfar aigua i produir vapor, el qual mou turbines que, alhora, generen electricitat.
El debat
La utilització d’energia nuclear com a font d’energia és objecte de debat a molts països, avui dia. Aquí intentarem fer un resum dels principals arguments i punts controvertits i que cadascú en tregui les conclusions.
Arguments pronuclears
L’energia nuclear és una font d’energia baixa en carboni
- Les centrals nuclears no emeten CO₂ durant el seu funcionament. Però en realitat, si considerem el cicle complet de producció d’energia, no podem dir que sigui neutre: La construcció i desmantellament de les centrals, la mineria d’urani, el seu transport a les plantes de processament de minerals i després a les elèctriques, així com la gestió de residus radioactius, deixen una empremta de carboni significativa. Així i tot, l’energia nuclear emet quantitats considerablement menors de CO₂ per quilowatt/hora en comparació amb el carbó o el gas natural. També en el cas de les renovables no podem passar per alt que la posada en marxa de les instal·lacions, la fabricació dels equips de generació i el posterior desmantellament i processament també comporten emissions contaminants. L’energia nuclear i les renovables tenen emissions associades al cicle de vida que són comparables i que es poden considerar baixes. De fet, la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE), l’any 2022, va publicar l’informe Life Cycle Assessment of Electricity Generation Options, en què conclou que les emissions de CO₂ de l’energia nuclear són de les més baixes entre totes les fonts de producció d’electricitat.
L’energia nuclear és barata
- Sovint s’esmenta com a argument a favor de l’energia nuclear que aquesta és barata i competitiva. Però els factors que ens permeten identificar si és car o barat produir electricitat utilitzant energia nuclear són nombrosos. Hem de diferenciar el cost de l’energia nuclear en una central que ja està amortitzada, o prop del final de la seva amortització, que és el cas de Catalunya i de l’Estat espanyol, amb el cost d’una nova central nuclear. Les centrals nuclears tenen un cost d’amortització que reflecteix la inversió inicial, el cost d’operació i manteniment, i, també, una sèrie de costos per un impost anomenat taxa Enresa, que es paga a l’Empresa Nacional de Residuos Radiactivos i que serveix per cobrir les despeses de gestionar els residus radioactius i desmantellar les plantes quan acaba la seva vida útil.
- Així, doncs, l’energia nuclear pot resultar barata en el cas de les centrals ja amortitzades que fa dècades que estan operant, però si es volen construir noves centrals el cost de l’energia nuclear se’n pot anar força més enllà del cost d’altres energies. De fet, en el debat del tancament de les centrals nuclears de l’Estat espanyol, hi ha present l’argument que, com que les centrals ja estan amortitzades, l’energia que se n’obté resulta barata.
L’energia nuclear redueix la dependència de combustibles fòssils
- El 2023, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posava en relleu el paper crucial de l’energia nuclear per mitigar el canvi climàtic i la necessitat de triplicar la capacitat nuclear global instal·lada per al 2050, per assolir els objectius de zero emissions netes. Ho justifica perquè considera l’energia nuclear com una font d’energia baixa en carboni, que pot ajudar a reduir la dependència dels combustibles fòssils. La proposta va generar divisions i alguns països, com Àustria i Alemanya, s’hi van oposar fermament. Alemanya va decidir el tancament definitiu de les centrals nuclears després de l’accident a la central japonesa de Fukushima, però l’actual canceller, Fiedrich Merz, ha reobert el debat nuclear, tot i que sense plantejar la reobertura de les centrals.
L’energia nuclear garanteix un subministrament constant i fiable
- L’energia nuclear està disponible en qualsevol moment. Els defensors de l’energia nuclear la defineixen com una font d’energia més fiable que altres, com l’energia solar o l’eòlica, que depenen d’elements fora del control humà (vent, llum solar, etc.). La independència de les condicions climàtiques garanteix un subministrament d’energia continu i estable que serviria per complementar les renovables intermitents.
Arguments antinuclears
La seguretat de l’energia nuclear
- Per descomptat, el risc zero no existeix. La història ja ho ha demostrat amb el desastre de Txernòbil el 1986 i després el de Fukushima el 2011. Aquests esdeveniments van tenir un cost humà (morts, malalties, desplaçaments, etc.), ambiental i econòmic molt significatiu. I amb el canvi climàtic, que augmenta el risc de desastres naturals, les infraestructures envellides són cada cop menys immunes als possibles accidents.
- En aquest àmbit, l’OIEA (Organisme Internacional d’Energia Atòmica) publica unes normes de seguretat que volen ser un conjunt d’estàndards internacionals que estableixen requisits i recomanacions per protegir la salut, la seguretat i el medi ambient dels perills nuclears i de la radiació. Aquestes normes no són vinculants. Tot i que les normatives de l’OIEA busquen minimitzar els riscos al màxim, és evident que els accidents poden succeir. La seguretat mai no és suficient i els riscos augmenten amb els fenòmens naturals extrems i si es mantenen funcionant les centrals que estan envellint.
La gestió dels residus radioactius és problemàtica
- L’energia nuclear, inevitablement, implica residus radioactius. Aquests residus no es poden reciclar ni reutilitzar. Inclouen runes, eines, roba de protecció i el combustible gastat. La radiació que emeten suposa un risc per a la salut humana i el medi ambient. Aquest perill disminueix amb el temps, però depenent del tipus de residu la seva durada perillosa pot anar des d’unes poques hores fins a diversos centenars o milers d’anys. Emmagatzemar-los en llocs on no representin cap risc a llarg termini és, per tant, un veritable desafiament.
- Els problemes de salut ocasionats per l’exposició a les radiacions nuclears poden ser molt greus, amb efectes com el càncer, malformacions genètiques o la mort. L’alliberament de materials radioactius al medi ambient, pot contaminar l’aire, l’aigua i el sol, produint efectes perjudicials en els ecosistemes i en les espècies. A més, pot afectar la cadena alimentària.
- Les emissions radioactives dels residus poden tenir una vida extremadament llarga. El combustible d’urani gastat és un residu d’alta activitat , amb una vida activa de milers d’anys. Es necessiten, doncs, condicions d’aïllament i emmagatzematge que garanteixin la seguretat durant períodes de temps molt prolongats. Sovint existeix una oposició social a l’emmagatzemament d’aquests residus pel temor que hi hagi accidents o desastres naturals i perquè quedi garantida la seguretat a molt llarg termini. El transport dels residus des de les centrals fins a les instal·lacions on s’emmagatzemen també comporta riscos derivats de possibles accidents.
Queda clar que la civilització industrial que hem creat està basada en els combustibles fòssils. Ara plantegem una transició energètica en la qual cal descarbonitzar les fonts per protegir el planeta. El debat entorn l’energia nuclear té, doncs, un nou context i planteja si aquesta energia ha de tenir o no un paper rellevant en la transició cap a una disminució dràstica d’emissions de CO₂ que no podem eludir.
Imatge d’entrada: Pexels , autor: Kelly
