El declivi de les papallones, també a Argentona

per Jordi Corbera

Recentment, en aquest mateix mitjà (número 5; https://en-llac.cat/?p=3037), es comentava com s’estudien les papallones i el seu interès científic. Es posava de manifest que el seguiment que s’està portant a terme a Argentona des de fa disset anys ha proporcionat un gran nombre de dades (més de 30.000 observacions) de les 67 espècies que hi han estat detectades, i això permet avaluar els canvis observats i tractar d’explicar les causes que els poden haver produït.

El primer que podem observar és la variabilitat entre anys pel que fa al nombre total de papallones censades (fig. 1), és a dir, la seva abundància. Aquesta variabilitat és un fet molt habitual en les poblacions d’aquests insectes. Les principals causes d’aquesta variabilitat venen donades per factors diversos i sovint complexes. Un dels principals factors que influencien la seva dinàmica és la disponibilitat d’aliment durant les fases larvàries, és a dir quan les papallones encara són erugues. Hi ha erugues d’algunes espècies que s’alimenten d’un nombre ampli d’espècies vegetals, són les anomenades espècies generalistes, mentre que al cantó contrari hi ha les especialistes que s’alimenten de forma quasi exclusiva d’una sola espècie de planta. Entre aquestes últimes hi trobem la llimonera (Gonepteryx rhamni) o la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) les erugues de les quals mengen únicament fulles d’aladern (fig. 2), o la papallona de l’arboç que com el seu nom indica s’alimenta exclusivament de fulles d’arboç. Si pel que sigui aquests vegetals pateixen una reducció de la seva producció això afectarà directament les poblacions de papallones que en depenen.

Un altre factor, molt diferent, que intervé en la dinàmica de les poblacions de papallones és l’abundància de parasitoides que poden ser la causa de la reducció de l’abundància de papallones en més d’un 60%. Els parasitoides són altres insectes, generalment diminuts himenòpters (vespes) o dípters (mosques) que ponen els seus ous sobre els ous i les erugues de papallones, i les seves larves es desenvolupen dintre els teixits de l’eruga o la crisàlide i els causen la mort.

En el cas d’Argentona, durant els darrers anys aquesta variabilitat ha estat lligada a les variacions d’unes poques espècies, entre elles la marroneta de l’alzina (Satirium esculi) i la saltabardisses cintada (Pyronia bathseba) que tenen poblacions molt abundants i les seves variacions afecten directament l’abundància total de papallones. Cal remarcar, a més, que algunes espècies, altra hora freqüents, han patit un declivi molt clar als darrers anys, com és el cas de la turquesa europea (Glaucopsyche alexis) (fig. 3) o la blaveta comuna (Polyommatus icarus), mentre que altres com la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), el merlet comú (Pyrgus malvoides) o el murri de la pimpinella (Spialia sertorius) s’han quasi extingit localment (només s’ha observat un exemplar en els darrers cinc anys). Totes aquestes espècies són papallones d’espais oberts i amb molta probabilitat el seu declivi ha estat associat al progressiu creixement del bosc a l’àrea on residien les seves poblacions.

Tot això porta a una rarificació de les espècies, el que vol dir que cada cop hi ha més espècies amb poblacions més petites i en moltes d’elles no s’arriba a les cinc observacions anuals.

Aquest declivi poblacional és un fet generalitzat als hàbitats mediterranis de tot Catalunya on un 70% de les espècies mostren un descens significatiu. Un fet que ha estat associat a la constant urbanització, a l’abandonament dels espais oberts i al desenvolupament d’una agricultura cada cop més intensiva (vegeu Y. Melero i col. 2016; https://doi.org/10.1016/j.biocon.2016.07.029).

La constant rarificació i fins i tot l’extinció local d’algunes espècies comporta una disminució de la diversitat, entesa com el nombre total d’espècies observades cada any. Aquesta diversitat s’ha mantingut bastant constant durant força anys, però a partir de 2020 el nombre d’espècies ha patit una davallada molt marcada, i ha passat de valors d’entre 47 i 55 el 2008 i el 2019 a tan sols 41 el 2023, que representa una reducció de quasi un 20% (fig. 1). Sembla bastant evident que aquesta baixa diversitat observada aquests darrers anys ha estat conseqüència de la persistent sequera que ha afectat el nostre territori. Els comptatges realitzats durant el 2024 són més optimistes i han mostrat una certa recuperació. Ara bé, l’escenari de futur no és gaire esperançador i l’augment de les temperatures en el qual ja estem immersos i la disminució de la pluviometria a causa del canvi climàtic, no auguren bones condicions per al futur de les poblacions de papallones. Caldrà continuar amb els estudis per tal d’anar comprovant quina és la dinàmica d’aquests insectes que tantes coses ens expliquen.

Imatge de l’entrada: brocat variable o papallona del lligabosc, una espècie que està patint una regressió general a tot Catalunya, que és del que es parla a l’article.

Jordi Corbera és membre de la Delegació de la Serralada Litoral Central,
Institució Catalana d’Història Natural