per Cesca Famadas
La gestió forestal: funcions ecològiques, econòmiques i socials
Els boscos són ecosistemes fascinants i vitals per la supervivència de les persones i ens aporten molts beneficis. Produeixen oxigen i són embornals de carboni, regulen la temperatura i les precipitacions, protegeixen el sòl de l’erosió, regulen el cicle de l’aigua, són magatzems de recursos (fusta, llenya, suro, bolets, plantes remeieres…), el medi on viuen gran varietat de plantes, animals i microorganismes i són un lloc ideal per fer activitats culturals i de lleure.
I Catalunya és un país de boscos. El 64,6% de la superfície de Catalunya és terreny forestal (boscos, matollars, pastures) i el 43,08% és cobert per arbres.
Si ens fixem en el municipi d’Argentona, el 73% de la superfície del municipi és terreny forestal i el 60% és arbrat. Cal tenir en compte, que Suècia té un percentatge de superfície arbrada del 69%.
Ara bé, a escala forestal, els nostres boscos són molt joves i la majoria són fruit de l’abandonament del món agrari. Durant molts segles el bosc era el magatzem de matèries primeres i el taller de molts oficis (carboners, feixinaires, llenyataires, traginers…) avui desapareguts, que aprofitaven els recursos del bosc per a una infinitat de productes. Fins aleshores, el bosc formava part del sector primari, del qual depenia un teixit productiu molt important per al país. Però amb el pas dels anys, i sobretot a partir de la meitat del segle XX, a causa dels canvis socials i a la introducció de les energies fòssils (gas, fuels…) i altres materials sintètics, els productes del bosc van anar perdent mercat i el bosc es va deixar de gestionar, arribant a la situació actual d’abandonament.
A Argentona, la situació no va ser diferent. A finals del s. XIX a causa de la plaga de la fil·loxera els pagesos argentonins, van anar abandonant el cultiu de la vinya per substituir-ho per plantacions de pi pinyer amb l’objectiu d’obtenir pinyons, fusta i llenya. Durant unes dècades els boscos es van anar cuidant, seleccionant els millors arbres per fusta i la resta per llenya, estassant el sotabosc per assegurar la regeneració i el creixement dels nous plançons. Però, com a la resta de Catalunya, amb la crisi del món rural, els boscos es van deixar de gestionar i es van abandonar.
A Catalunya únicament es gestionen el 2,71% dels boscos i produïm 1.000.000 de m3 de fusta. Ara bé, consumim al voltant de 4.000.000 de m3 de fusta i, per tant, únicament un 25% prové dels boscos catalans.
La no gestió dels boscos està comportant, any rere any, una acumulació ingent de combustible, amb unes conseqüències que poden ser catastròfiques en cas que es produeixi un incendi forestal. Cal fer esment, que la pèrdua de superfície agrícola, pastures i matollars (i, per tant, de tallafocs naturals) ha transformat part del nostre territori, en una superfície continua de biomassa, que en cas d’incendi, sobrepassaria la capacitat d’extinció del cos de bombers. Afegir a més, la quantitat de persones que viuen en nuclis dispersos dins la matriu forestal i al risc que estan exposats en cas que un foc es produeixi. A més cal afegir que l’excés de densitat d’arbres als boscos disminueix la quantitat d’aigua que va a parar a les conques i dificulta que els arbres existents tinguin la suficient disponibilitat d’aquest recurs, provocant problemes de debilitat i creixement de les masses existents.
A Argentona, a causa de la plaga del Tomicus que ha afectat el pi pinyer, s’ha gestionat el 14% dels boscos del municipi durant els darrers sis anys, gràcies a ajuts de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
I ens preguntarem, si hi ha tants boscos i tants arbres, importem fusta de fora i la gestió és tan necessària perquè no es gestionen els boscos? Per entendre aquesta situació caldrà tenir en compte diferents factors.
Primer, actualment bona part dels boscos de Catalunya estan descapitalitzats, és a dir, com que durant molts anys han estat abandonats (i una part també afectada per incendis) i no s’han gestionat, la fusta que hi ha és de baixa qualitat. Això comporta que el valor obtingut per la venda de la fusta sigui inferior al cost dels treballs forestals. És a dir, que la propietat no rep cap ingrés per tallar els arbres i per tan poca motivació econòmica per fer gestió forestal. Bona part de les actuacions forestals que es fan a Catalunya són finançades per la Generalitat i la Diputació, sinó no es podrien portar a terme.
Segon, la indústria de primera transformació de la fusta a Catalunya, produeix majoritàriament productes amb poc valor afegit, ja que s’ha dedicat tradicionalment a la fabricació de productes d’embalatge, el clàssic palet de fusta. La fusta per a palets té un baix preu al mercat i això reverteix a tota la cadena forestal (treballadors de bosc, comerciants de fusta, propietaris) amb uns marges de benefici i uns sous molt baixos.
I a conseqüència de tot plegat no s’ha invertit en el bosc: no s’han fet noves plantacions, ni treballs d’aclarida per potenciar la fusta de qualitat o tallades arreu per assegurar la regeneració natural dels boscos. I paral·lelament, tampoc s’ha invertit en indústries més modernes, que diversifiquin en productes amb més valor al mercat, que inverteixin en la formació dels treballadors i en la promoció de l’ús de la fusta com a material renovable i que el seu ús ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic.
Tercer, el 78% de la superfície forestal de Catalunya és de propietat privada i únicament el 22% és superfície forestal pública (Generalitat i entitats municipals). Això significa que a Catalunya hi ha 266.254 titulars forestals (propietaris) i que la mitjana de les finques és de 6,7 ha (quasi 7 camps de futbol). A més, hi ha titulars que no tenen els documents de propietat legalment actualitzats i inclús alguns no coneixen els límits de les seves finques.
La manca de rendibilitat econòmica, el desconeixement dels beneficis de la gestió forestal, l’excés de burocràcia i les queixes de veïns o entitats “ecologistes” quan es talla un arbre, desincentiva als propietaris a gestionar les seves finques. I a més, en el cas que sigui l’administració la que vulgui liderar i subvencionar els treballs, li cal obligatòriament l’autorització de la propietat per executar-los, fet que també ho dificulta.
En el cas d’Argentona el 99,54% és privat i el 0,45% és públic. La part pública d’Argentona correspon a 8,4 ha de la Font Picant i 3,16 ha d’El Rocar
I finalment, durant molts anys ha mancat una estratègia política clara i ferma de l’administració catalana per impulsar el sector forestal i valorar el 64% del territori, els boscos, imprescindibles per al nostre benestar.
I davant d’aquesta situació de manca de gestió, quines poden ser les solucions?
Primer, planificar quins treballs forestals cal fer al bosc. L’administració catalana ja està promovent i subvencionat l’ordenació (planificació) forestal del territori. Actualment, el 30% de la superfície forestal privada està ordenada, que vol dir, que disposa d’un projecte que planifica quines són les actuacions que caldria portar a terme per tenir uns boscos més resilients davant dels incendis, les plagues i la sequera a curt termini i més rendibles econòmicament a llarg termini.
Segon, potenciar un sector industrial més divers i amb més valor afegit. L’interès en l’ús de materials més sostenibles, sobretot en la construcció i en el mobiliari urbà, ja està potenciant l’aparició de nous productes de fusta.
Tercer, aportar més finançament que permeti executar els treballs forestals planificats, per tal d’estructurar les masses forestals i fer-les rendibles a llarg termini.
Fins al moment, la major part del finançament ha vingut directament de l’administració forestal, ara bé, s’estan obrint noves possibilitats a través del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya, que permet que les empreses financin treballs forestals. Les empreses a canvi reben responsabilitat social corporativa, reputació i reconeixement.
I finalment és imprescindible que la societat reconegui i valori tots els beneficis que comporta la gestió forestal que són múltiples i diversos: la prevenció d’incendis, la resiliència dels boscos davant d’episodis de sequera, atacs de plagues i altres catàstrofes, la contribució a la mitigació del canvi climàtic (embornals de CO₂, regulació del cicle de l’aigua, protecció del sòl enfront de l’erosió), la conservació de la biodiversitat, i la generació d’ocupació en el medi rural.
El passat 21 de novembre, en el marc del Servei Municipal de Promoció Econòmica (SEMPRE), l’argentonina Cesca Famadas, Enginyera Tècnica Agrícola i Enginyera Forest va dictar la conferencia d’aquest títol al Saló de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona.
