Per Joan Grau Gomis
Quan parlem dels tres espais que conformen el nostre poble: l’urbà, l’agrícola i el forestal hi ha un accident geogràfic que els entrelliga tots tres que és la riera. La riera és eminentment un aqüífer per les aigües subàlvies, un camí per les aigües superficials, un camí on tothom hi passegi i un camí pels pagesos i la gent que viu als masos. La riera com aqüífer poc l’hem gaudit perquè l’aigua estava i està encara concedida en exclusiva a una companyia d’aigües que abans es deia Aigües d’Argentona a Mataró i ara s’anomena Aigües de Mataró. Així doncs, pocs han estat els pagesos que han pogut fer llurs pous a la llera de la riera per regar, si no tenien el vistiplau de la companyia.
La riera en el passat acollia un conjunt de molins al seu marge dret, alguns d’ells ja enrunats, que molien els cereals que els pagesos conreaven perquè a Argentona hi havia molt conreu de secà. El cultiu de patates, fesols, cigrons i tota varietat de llegums i cereals, vi i fins i tot oli, era d’autosuficiència. Els molins, per funcionar, es nodrien d’una infraestructura de conducció d’aigua de la riera . Per aquest motiu hi ha un indret a la riera que s’anomena l’Aixernador que regulava el flux de l’aigua per aixernar, desaiguar, si calia, l’excés de cabal d’aigua.
Per als pagesos, la riera és el camí natural per anar als conreus dels dos marges, també és el pas per anar als masos. En el passat, la riera també era el pas natural per anar a conrear la vinya o anar a bosc, és a dir a fer de llenyataire. Ara, per anar al marge esquerre de la riera hi ha un pas alternatiu, perquè quan plou molt és molt arriscat travessar-la. Cal dir que abans plovia molt més i la gent del poble se n’anava a veure “baixar la riera”. Però els que l’havien de creuar per força corrien un alt risc i algunes vegades els carros i més tard els cotxes hi quedaven enganxats. També hi havia moments lúdics sobretot pels més petits. Els més grans s’arremangaven i amb les sabates a la mà , pujaven a collibè als més menuts perquè no es mullessin. He de dir que també s’han donat escenes de collibè amb gent més gran. Fa poc em van explicar l’escena d’un vailet d’una casa de pagès que es va oferir a passar una pubilla d’un mas a collibè a l’altra banda de la llera perquè la riera baixava. L’escena explicada per ell era d’una sensualitat no exempta d’un fi erotisme, però que l’havia mantingut en secret per respecte a la noia.
Per als vilatans que veniu a caminar, passejar el gos des del poble és un xic complicat travessar la C1415. En el giratori de la zona nord, on hi ha la Grumbe, no hi ha un pas de vianants i cal anar lleuger per travessar-la. El carrer 1r d’octubre que va a parar al torrent de Can Boba està tallat i no es pot accedir a la riera. La zona sud, al giratori de Les Palmeres, tampoc hi ha un pas de vianants que permeti l’accés a la riera.
Per accedir-hi, només ens queda el carrer Carreras Candi, o sia a Can Coca del Molí, on hi trobem l’únic semàfor a tot el poble i és el lloc on es pot creuar la C1415 amb certa seguretat. Cal recordar que aquest encreuament el vam aconseguir gràcies a la lluita veïnal del veïnat del Molí, Sant Jaume, La Pujada, veïns d’Argentona, els pagesos amb tractors que cansats de la situació vam decidir tallar la carretera. Mai es va demanar un semàfor i va ser La Direcció General de Carreteres qui ho va decidir per resoldre el conflicte, en lloc de fer una passarel·la per als vianants o un giratori per als vehicles. Cal no oblidar però, que vam celebrar “la tractorada” amb un bon esmorzar.
Així doncs, tots hem de reivindicar la riera amb tots els usos que ja té, però també els del lleure, mancats com estem al centre d’Argentona de zones verdes i esbarjo. El camí del marge esquerre, conservat pels veïns, està en bon estat. Per contra, el del marge dret està molt deixat.
No hem d’oblidar que la riera és de tots i no és cap propietat privada. Cal endreçar aquest magnífic espai i l’hem de recuperar per gaudir-ne tots els vilatans.
El pas amb semàfor per anar a la riera d’Argentona
