per Redacció
Questió d’edat
Tinc pressa per recollir records i endreçar-los, però, darrerament, he perdut el fil de la història. I l’agulla per cosir-los. I el didal que m’hauria d’estalviar punxades. I sovint, fins i tot, se’m desfà el nus i treballo en va… Per cert, vostè recorda, doctor Barbosa, si de jove jo havia fet de modista?
Rosa Vila
La revolució dels electrodomèstics
Tolera que la nevera faci gel, que el rentaplats trontolli quan el carrega massa, que la rentadora volti més del compte, que la planxa no s’escalfi prou, però el que no pot suportar és que la bàscula exageri!
Carme Català
Trencadissa
Furiós, colpeja el mirall fins a trencar-lo. A l’altra banda, el reflex sagna.
Mercè Moreno
Desnonament
De bones maneres , li van comunicar a l’aranya que havia d’abandonar la teranyina que havia estat teixint en el taronger. No s’ho va prendre gens bé. Entre les fulles verdes hi tenia casa seva, amb un rebost plè d’insectes momificats i embolicats per poder passar l’hivern. Va decidir que, abans de marxar del seu lloc, preferia morir. Va gastar la vida que li quedava en embolcallar-se dins d’un capoll teixit amb el seu propi fil.
Montse Rodó
Pinxo
El gat observava el cactus amb curiositat. Ara és el plat estrella del bar de la cantonada.
Jordi Pinart
Epitafi
Quan a l’hospital li van dir que incinerarien la cama amputada en Joan s’hi va negar. La va enterrar en un nínxol del cementiri. A l’epitafi de la làpida hi va fer gravar “Aquí reposa una part del meu cos. La resta arribarà pròximament”
Carme Català
Passa un núvol que em recorda l’Engràcia quan estava prenyada, grossa com un bocoi
Com li diré a l’Ernest que encara no m’ha vingut la regla?
Júlia Gaset
Tragèdia
L’acupuntor obre l’embolcall de les agulles. Les treu i les posa a sobre d’una safata petita blanca. Arriba el primer pacient. Es despulla i s’estira a la llitera. Li clava la primera agulla a tocar de la clavícula. Quan es gira amb la segona, observa esparverat que el cos comença a desinflar-se.
Mercè Moreno
Poeta
Omple pàgines i més pàgines de paraules inconnexes esperant que l’endemà, quan torni a obrir la llibreta, elles soles s’hagin organitzat per crear un Poema.
Montse Rodó
“From Natzaret to Betlem”
Sant Josep sempre més s’ha lamentat de que en el seu temps no estigués encara inventat allò que no arribaria fins vint segles després de la seva mort. Si s’hagués pogut empadronar i pagar els impostos a l’Emperador per via telemàtica, des del seu taller de fusteria, allà a Natzaret, o sigui sense haver-se de moure de casa, quants maldecaps no s’hauria evitat. I quants n’hagués estalviat als neo-cristians!
Rosa Vila
Insomni
Si no comptava bens, no podia dormir. Però ho va haver de deixar perquè la seva dona, asmàtica, s’ofegava amb la fortor de la llana.
Júlia Gaset
Qüestions de salut
Que segur que dec tenir un xacra tancat, em diu el terapeuta, O potser només està embussat. Ell creu que és el quart. Si ell ho diu!, i, és clar, una servidora, dòcil com sempre, s’ha comprat un desembussador, dels de lavabo. Però no goso preguntar-li com l’he de maniobrar, si des de dalt o per baix.
Rosa Vila
Roba interior
Li feia la vida impossible. Per això el dia que es va morir , de cop i sense avisar, va arreplegar tota la roba d’ell en tres grans bosses negres i la va llençar a les escombraries.
Anava a estendre la primera maquinada des de l’enterrament quan li van sortir un parell de mitjons negres entortolligats entre les calces i els sostenidors de colors virolats que s’havia comprat per celebrar el dol.
Al final s’hi va acostumar. A cada maquinada no perdia un llençol; hi trobava un parell de mitjons negres.
Montse Rodó
La sogra
Va insistir a ser enterrada amb el mòbil a les mans. Però quan va trucar, desesperada, ningú li va agafar el telèfon.
Júlia Gaset
L’hora del te
Cada dia a les cinc de la tarda hi ha dringadissa al bufet. Son les tasses i la tetera que remenen les nanses, contentes de sortir de servei
Montse Rodó
Sense llar
Es veu que encara no li tocava morir-se perquè Sant Pere el va enviar de tornada, però li agradava tant el cel que s’hi va quedar uns dies. Ara dorm al carrer. La seva dona ja s’havia tornat a casar.
Júlia Gaset
Bucle
Ara un cavall ha matat al rei. Ahir un alfil l’enfilà el cop de gràcia. Des de les torres criden a les tropes per una nova batalla. Quan arribarà la República?
Jordi Pinart
Qüestions de polidesa
Ell era molt polit, gairebé tan com ella; per això s’hi va casar a ulls clucs. I també a ulls clucs la va deixar quan ella va començar arribar cada vespre a casa amb engrunes als sostenidors, sorra als guants o encenalls a les sabates; però sempre i, sobretot, amb els pantis humits a la butxaca.
Rosa Vila
